La Hanna Dimaun, que ja està a quart de Segona Ensenyança, és cantant del Cor Rock d’Encamp des de ja fa quatre anys. Gaudeix compartint amb una seixantena més de companys la seva passió per cantar i està convençuda que l’any vinent s’apuntarà al cor d’adults i que enfocarà el seu futur professional cap a l’àmbit musical. Aquest diumenge actua a La Coma d’Ordino Arcalís en el marc del cicle Vermuts musicals d’Ordino Clàssic.
 
–Per què va decidir apuntar-se al Cor Rock d’Encamp?
–Perquè m’apassiona cantar i, com que no ho feia en el meu dia a dia, vaig pensar per què no provar-ho.

–I s’hi va quedar. 
–Quan ho vaig provar, vaig trobar-me acompanyada de persones que senten el mateix talent i passió que jo. El fet de gaudir cantant i de fer gaudir el públic m’emociona i em fa tenir més ganes de cantar. 

–Assagen i actuen sovint? 
–Sí, assagem cada dimarts i dimecres, en sortir de l’escola, però després hi ha mesos amb més actuacions que d’altres. Quan no n’hi ha massa, aprofitem per practicar noves cançons. 

–Qui elegeix el repertori? 
–Normalment sempre són els directors, el Jordi Porta i el Gil Blasi, que cada curs el canvien perquè aprenguem noves cançons. 

–Què han preparat per a aquest diumenge?
–En total, cantarem set cançons, entre les quals Medley, del musical West Side Story que hem estat practicant els últims mesos, Man in the mirror, de Michael Jackson, o la cançó estrella del Cor Rock d’Encamp, Don’t stop me now. 

–Per què cançó estrella? 
–Perquè mai la traiem del nostre repertori i és la cançó en què gaudim més, tant nosaltres com el públic; sempre acabem ballant-la! Treure aquesta cançó seria treure l’essència del nostre objectiu. 

–L’emociona cantar-la?
–Exacte, perquè no pots parar de somriure mentre la cantes i escampar aquesta felicitat em fa sentir molt bé.

–Ha actuat abans en un escenari com el de La Coma d’Ordino Arcalís?
–No, però ja ens han advertit que ens abriguem molt perquè farà molt de fred. Patirem, però cantarem igual de bé! 

–D’aquests quatre anys que porta en el Cor Rock d’Encamp, amb quin moment es queda?
–Els viatges, sobretot el de Nova York i Estrasburg, perquè no només canto amb els meus companys, sinó que també hi convisc. 

–Li agradaria seguir una carrera musical? 
–Personalment, el cor m’ha ajudat a perdre la vergonya i a actuar en públic. Si tinc l’oportunitat, triaré un camí relacionat amb la música perquè és passió. 

–Té alguna idea concreta?
–De moment, l’únic que tinc clar és que quan arribi a Batxillerat, m’apuntaré al Cor Rock d’Andorra, que és el d’adults.