La traducció del drama en quatre actes d’Andorra, de Jean Camp, basat en la novel·la d’Isabel Sandy, s’estrena el pròxim 27 de març per primera vegada al país de la mà de l’ENA i el director artístic Juanma Casero (Tomelloso, 1979). Demà s’obre el càsting per a tots els actors i actrius interessats en el projecte, amb o sense experiència prèvia. 
 
–A qui es dirigeix el càsting d’Andorra?
–El càsting és obert a tothom i no es necessita cap mena d’experiència en el món de la interpretació. És una obra popular.

–A l’hora de dirigir, barrejar actors professionals amb amateurs genera dificultats?
–És un repte perquè no serà un muntatge teatral tradicional, sinó que serà més petit, però més especial. El temps també és limitat i el fet que hi hagi actors sense experiència, lògicament, pot causar endarreriments en els assajos. Així i tot, crec que qui es presenta a un càsting, acostuma a tenir experiència.

–Però sempre ha d’haver-hi una primera vegada.
–I tant! I convido a tothom que vingui, perquè la participació de la gent serà molt important per a la qualitat de l’obra. Qui faci teatre amateur, que es llenci i provi sort en el càsting.

–De què tracta Andorra?
–És la versió teatral de Jean Camp, de la novel·la d’Isabel Sandy. Tracta la història d’un patriarcat andorrà en un moment en què s’ha de decidir qui en serà l’hereu. És una tragèdia familiar basada en la terra i la gent d’Andorra de principi del segle XX. Per això aquest títol, és clar!

–Què tindrà aquest espectacle que el diferenciï de la resta de representacions?
–Aquesta obra mai s’ha representat a Andorra i només entre els anys 30 i 40 s’havia fet a París en format de ràdio-teatre i en una versió cinematogràfica. Evidentment, també és la primera vegada que es farà en català.

–No deixa de ser curiós que una obra que es diu Andorra no s’hagi representat mai a Andorra, oi?
–Suposo que és perquè la novel·la original està escrita en francès i fa poc temps que es va publicar la traducció bilingüe. A més, és un tipus de teatre molt clàssic, en el qual hi ha molts personatges i molt decorat i això dificulta la seva posada en escena. Simplement, fins ara, no s’havia trobat ni el moment ni el projecte adequat.

–Per què s’ha decidit representar-la ara?
–Crec que és un projecte que fa molt de temps que és damunt la taula de l’ENA i ara s’ha volgut aprofitar l’exposició que dissabte s’inaugura a l’Artalroc d’Escaldes-Engordany sobre Isabel Sandy.

–Una vegada es tingui el càsting, què serà el més difícil d’assolir?
–Fer arribar al públic d’una manera moderna un text tan antic. Ja estem treballant a respectar molt l’autor i la versió original, però som a l’any 2019. Li estem posant molt de carinyo perquè la gent no pensi que és una obra passada de moda o un rotllo.