Aprendre a cosir és una passió que la Carme Comas (Barcelona, 1957) va heretar de les seves àvies. De fer vestidets per a les seves nines ha passat a fer autèntiques peces de roba per a ella i les seves filles. Propietària de La Tendeta, imparteix cursos de costura perquè tothom pugui lluir vestits únics.
 
–Com és el món de la costura? Alguns diuen que és apassionant...
–És apassionant perquè es poden crear moltes coses, però ara més que costura el que es fa és arranjament. La gent ja no es dissenya un vestit o una brusa, sinó que s’arregla i recicla les peces de roba que ja té. 

–Per què va decidir impartir aquests tallers?
–Fa sis anys que tinc la botiga La Tendeta, a Encamp, i faig arranjaments de tota mena. Van ser les mateixes clientes les que em van demanar que els enssenyéssim a cosir.

–Què s’aprèn en els tallers?
–Tinc una noia que ensenya a fer servir la màquina de cosir i a partir d’aquí s’aprenen els aspectes més bàsics de la costura: posar cremalleres, fer baixos de pantalons, coixins, necessers... També podem treballar sobre patrons. 

–Treballar sobre patrons ja sona més professional.
–Sí, s’aprèn a poc a poc. Primer dibuixem sobre paper i després sobre la tela. Retallar bé també és important, però com tot, és qüestió de pràctica.

–Quina diferència hi ha entre cosir a mà i a màquina?
–Excepte cosir un botó, tot es pot cosir a màquina, tot i que no és fàcil. Així es va molt més ràpid i els acabats són millors, però hi ha coses que només es poden fer a mà.

–Aprendre a cosir està de moda. Creu que és degut a la crisi econòmica?
–És possible que estigui ressorgint una mica. És allò deia abans, hi ha gent que prefereix arreglar-se roba vella que comprar-se de nova. Pot ser que sigui per la crisi econòmica, sí. És una manera d’estalviar.

–Quina és la mitjana d’edat de la gent que participa en els tallers de costura?
–La majoria té uns 30 anys, tot i que també tenim nenes molt jovenetes, de 10 a 15 anys. Després també hi ha dones interessades en la mitja i el ganxet, però aquestes ja són més grans.

–Ha de ser una satisfacció lluir peces de roba que s’ha fet un mateix.
–Sí. En els tallers sempre comencem per fer coixins. Cadascú té la seva tela, cús el coixí com a ell li agrada i després se l’endú a casa. Això fa molta il·lusió perquè és una cosa única i per a la persona que l’ha fet és una obra d’art. A més, té el valor afegit que tot el procés l’has realitzat tu mateixa. 

–Els homes cusen?
–No gaire. Sí que venen alguns homes argentins a comprar llanes. Altres s’han atrevit a demanar informació, però no han aparegut mai pels tallers!