Àlex Massafret, de 17 anys, té l’honor de debutar aquest Nadal com a patge dels Reis Mags d’Orient i ho fa en un centre comercial d’Andorra. La il·lusió és la seva eina de treball i pren molta cura de les cartes dels infants per tal que arribin en les millors condicions a les mans de Ses Majestats.
 
–Què és el millor de ser patge?
–M’agrada molt la il·lusió que transmeten quan et comencen a explicar tot el que han demanat o quan els fa vergonya i no els surten les paraules però se’ls veu emocionats. També em fa molta gràcia veure la cara dels nens quan els faig el truc de màgia de treure’ls un caramel de darrere l’orella i es queden sorpresos i somriuen.

–Quina és la seva feina?
–La meva tasca principal és agafar les cartes que em porten i comprobar si s’han portat bé durant l’any. Després els demano que em diguin què volen i els explico que aquella mateixa nit aniré a Orient per parlar amb els Reis i fer-los arribar la seva carta. També em faig fotos amb els infants si m’ho demanen i els dono caramels.

–Se li contagia aquesta il·lusió dels més menuts?
–Sí, és un moment de l’any que per a ells és màgic encara que només sigui pels regals. Ells em veuen i pensen: ‘Mira, aquest patge parla directament amb els Reis, li diré què vull’. Els petits identifiquen que jo no sóc el rei que els portaré el regal però sí qui farà arribar la carta a Ses Majestats. És molt gratificant saber que jo porto els seus desitjos fins a Orient, on els Reis els faran realitat.

–On rep els infants?
–Tinc el meu despatxet entre les joguines del centre comercial. Allà hi tinc una taula, una butaca i un cofre on guardo amb cura totes les cartes que em donen els infants.

–Quins són els regals que més demanen?
–Últimament em trobo que demanen unes pistoles que disparen bales d’escuma. També volen moltes nines i Playmobils i alguns desitgen que els portin videoconsoles però els pares diuen que no saben si els Reis les podran portar. Jo confio en Ses Majestats.

–Com reaccionen els nens quan el veuen?
–No tots actuen igual, hi ha diverses reaccions. La primera és venir corrents i demanar-me caramels perquè  encara no han fet la carta. N’hi ha que venen i no em diuen gaire cosa perquè els fa vergonya. Alguns també ploren quan em veuen perquè tenen por i l’última reacció és ignorar-me completament perquè els crida més l’atenció una joguina que hi ha a la vora.

–El visiten adults també?
– Sí però ells no acostumen a portar-me cartes tot i que m’he trobat amb algun que en duia. Normalment es fan fotos amb mi i em demanen caramels.

–Què ha demanat vostè a Ses Majestats?
–El meu desig és que els Reis puguin portar regals a totes les cases i que els infants tinguin la il·lusió de rebre’ls i veure que els seus desitjos es compleixen.