A més del repertori que tothom espera en un concert de Cap d’Any, l’ONCA presenta el primer vespre del 2019 a Ordino temes propis, però igual de festius i sempre relacionats amb l’òpera de Viena. De la mà del director Francesc Prat (Esparreguera, 1975), es proposa la polca d’Starvinsky, enmig d’obres italianes de Rosssini o un vals trist, entre altres sorpreses musicals. 
 
–Què suposa orquestrar el Concert de Cap d’Any?
–És una festa. El Concert de Cap d’Any sempre és una celebració en què és bàsic que la gent s’ho passi bé per tot el que representa.

–És el concert més especial de tot l’any?
–Bé, és un concert diferent, fora de programació i en el qual s’afronta un repertori que durant l’any no s’interpreta. És especial perquè és Cap d’Any i Cap d’Any és especial per a tothom. De fet, crec que els únics que ho passem una mica malament som els músics, que no podem gaudir d’un bon dinar, però val la pena.

–Sent més pressió que durant la resta de concerts?
–No. Jo crec que els músics sempre sentim pressió perquè sempre volem fer un bon concert, sigui el dia que sigui. La pressió és autoimposada.

–Hi haurà peces d’Strauss, Stravinsky, Schubert... Quina és la millor?
–Això és molt personal, però com a músics, sempre hem d’interpretar peces a les quals som més afins i altres a les quals no ho som tant. Suposo que com en qualsevol altra professió. 

–I la peça més complicada?
–Les peces més complicades depenen de l’orquestra i el director. Hi ha moltes raons per les quals una peça pot costar més o menys d’interpretar, per exemple, perquè no s’ha tocat mai o per les seves qualitats tècniques i musicals. A priori, però, sí que és molt més difícil una obra d’Stravinsky que una polca d’Strauss. Ara bé, que les dues surtin bé té el mateix grau de dificultat.

–Podríem dir que tenim una petita orquestra de Viena a Andorra, doncs?
–O a Viena tenen una gran orquestra d’Andorra! L’ONCA és la nostra i crec que no s’ha de comparar amb cap altra perquè els repertoris són diferents, per molt que en determinats moments de l’any puguin coincidir. L’ONCA és molt bona, no té res a envejar a l’orquestra de Viena.

–Però la de Viena és la de referència.
–Això és veritat, perquè durant molts anys només l’Orquestra de Viena celebrava el concert de Cap d’Any, però ara les coses han canviat i nosaltres ho fem a la nostra manera, amb el nostre tarannà més pirenaic. 

–Què li ofereix el 2019 a l’ONCA?
–Molts èxits, com sempre. Els meus únics desitjos són de bon any nou i bon any millor. L’ONCA és una joia i espero que el 2019 el país l’estimi i la senti com un instrument brutal que té a casa.