PUBLICITAT

Bruna Araújo Estudiant de Batxillerat Artístic

«Hem de ser més solidaris i comprensius»

Per Lara Ribas

Bruna Araújo
Bruna Araújo

La Bruna Araújo estudia el Batxillerat Artístic a l’Escola Andorrana perquè li agrada molt el disseny i voldria dedicar-s’hi professionalment. Just ara acaba de rebre el seu primer guardó pel dibuix que va presentar al concurs d’obra gràfica organitzat des de l’Escola Especialitzada Nostra Senyora de Meritxell amb la col·laboració del Museu Carmen Thyssen Andorra per elegir el disseny de la tassa commemorativa del Dia internacional de les persones amb discapacitat. 

–Com va rebre el premi?
–Molt contenta, va fer-me molta il·lusió perquè vull estudiar la carrera de disseny i el premi és un incentiu per encaminar-m’hi. N’estic molt orgullosa. 

–Va presentar un disseny abstracte. Per què? 
–La composició de la imatge situa un rostre al centre que en realitat són dues cares; l’objectiu era demostrar que aquestes persones són iguals. 

–Va inspirar-se en algun artista? 
–Vaig pensar que l’abstracció era la millor forma per representar la idea que tenia al cap. Pel que fa als colors, són els de la bandera andorrana, però vaig inspirar-me una mica en Picasso. 

–Per què creu que la gent hauria de comprar aquesta tassa?
–Perquè hem de ser més solidaris i comprensius i també conscienciar-nos que hi ha moltes persones amb discapacitat. 

–Col·labora en alguna associació de persones amb discapacitat?
–Sí, soc voluntària d’Autea, l’Associació d’Afectats d’Autisme. Jo i una companya vam decidir apuntar-nos-hi fa uns mesos per solidaritat; ens feia molta il·lusió poder ajudar la gent. 

–I en què consisteix el seu voluntariat? 
–Acompanyo un noi amb discapacitat, per exemple sortim a passejar o a menjar junts. I tenim en marxa diversos projectes; de cara a l’any vinent organitzarem un partit de futbol solidari, que aprofitarem per recaptar fons per a l’associació.  

–Creu que hi ha molts estereotips sobre les persones amb discapacitat?
–Sí, n’hi ha molts; la gent pensa que estan bojos. Per exemple, quan surto a passejar amb el noi els vianants ens miren perquè parla molt fort i pensen que té un problema de comunicació. A mi em sap greu per ell. 

–Com creu que s’hauria de combatre aquesta imatge?
–Sobretot a les aules; es podrien fer més xerrades i conferències per explicar com són les persones amb una discapacitat.

–Li agradaria fer altres voluntariats?
–En un futur, sí que m’agradaria col·laborar en alguna altra associació, però de moment no sé en quina. Ara estic molt bé a Autea. 

–Dibuixa en el seu temps lliure?
–M’agrada molt dibuixar, i sobretot faig dibuixos amb aquarel·la o de vegades dissenys en format digital. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT