El doctor Carranza és l’únic endocrinòleg pediatre del país. A més de controlar la salut dels més petits, també s’ocupa dels diabètics adults a qui pot sotmetre als millors tractaments que existeixen actualment, segons diu, gràcies a la cobertura de la CASS. 

–Al país hi ha tres endocrinòlegs i vostè és un d’ells. Donen l’abast?
–Sí. Hi ha dos endocrinòlegs d’adults i un de pediatria, que soc jo. Per a una població de 76.000 habitants, un pediatre endocrinòleg és suficient. 

–Quina és la missió de la unitat de diabetis de l’hospital?
–Donar suport als diabètics del país, sobretot els de  tipus 1 i els de tipus 2 amb alguna complicació, ja que normalment aquests pacients són portats pels seus metges de capçalera. 

–Qui forma part de la unitat?
–A la unitat física tenim un metge endocrinòleg, un metge internista, una infermera educadora, un dietista especialista en diabetis i un endocrinòleg pediatra. També comptem amb el suport de psicòlegs, podòlegs i traumatòlegs per a patologies concretes.

–Són cars els tractaments diabètics?
–Més que els tractaments, és cara la tecnologia que s’utilitza. En els últims temps, l’arribada dels sistemes de monitorització contínua de glucosa han encarit la despesa, perquè cal destacar que el més important del tractament de la diabetis no és sempre la insulina. És molt important l’autocontrol de la malaltia, que es basa en la tecnologia, i la CASS ho cobreix tot al 100%.

–Andorra és pionera a Europa en el sistema de monitoratge contínua de glucosa.
–Sí, i ens hem de sentir orgullosos perquè actualment la CASS és l’única seguretat social al món que cobreix un tractament pioner d’aquests característiques. És un aparell, com un xip, que s’instal·la sota la pell dels pacients i cada tres minuts, mitjançant un transmissor, envia informació a un receptor que permet conèixer la quantitat i el nivell de glicèmia en temps real. Això és important perquè millora el tractament, i per tant, la seva qualitat de vida. 

–Quina diferència tècnica hi ha entre obesitat i sobrepès?
–És un tema de percentils i de riscos. L’obesitat és l’augment de pes en greix que és dolent per a la salut, mentre que es pateix sobrepès quan el pes és superior a les desviacions estàndards de la mitjana. 

–Sempre està relacionat amb l’alimentació?
–No, però en el 95% és un desequilibri entre allò que es menja i allò que es gasta sobre una base genètica.