Tunísia és, juntament amb Turquia i Bahrain, el principal Estat de majoria musulmana en el qual l’avortament és lliure i legal. La política tunicina i vicepresidenta de la Internacional Socialista de Dones (ISD), Hella Ben Youssef, va participar ahir a la taula rodona organitzada pel Partit Socialdemòcrata (PS), Dones: política i drets, amb la missió de conscienciar sobre la necessitat d’assolir la igualtat entre sexes i la importància de la despenalització de l’avortament arreu del món.

–Des de l’any 1973, l’avortament a Tunísia és legal. Va ser un dels primers països a aconseguir-ho.
–Sí. De fet, ho vam aconseguir abans que molts països europeus, suposadament més avançats. La societat ho va assumir amb total normalitat perquè que les dones controlin el seu cos és un dret bàsic i de sentit comú. 

–A Andorra l’avortament és il·legal.
–Entenc que la història i la figura del copríncep episcopal impedeixen la despenalització, però la mentalitat ha de canviar i això només es pot aconseguir mitjançant lluites impulsades per la societat civil. Els drets de les dones són més importants que la religió o un model d’Estat determinat i homes i dones han de lluitar plegats per revertir la realitat. És incomprensible que en un país entre França i Espanya avortar sigui il·legal. 

–Què més requereix la lluita per la despenalització?
–A més de la unió i mobilització per part de tota la societat civil, els polítics també s’han de comprometre. Les estructures institucionals d’Andorra han de protagonitzar la revolució.

–Tunísia podria ser un exemple a seguir per Andorra o cada país té les seves especificitats?
–Els drets de les dones són iguals arreu del món, no poden haver-hi diferències entre un país i un altre. L’únic que canvia és la seva realitat i les polítiques que apliquen els governs.

–Quines són les principals polítiques de salut sexual que s’han d’impulsar?
–És molt important que el sistema cobreixi les necessitats més bàsiques, sobretot l’educació. Les nenes han de saber que només elles són propietàries del seu cos i ningú, ni tan sols el seu pare, pot decidir al respecte. Europa ha de participar en programes a l’Àfrica i l’Orient Mitjà que ajudin a fomentar aquest canvi.

–Quina és la utilitat real dels programes de planificació familiar?
–A Tunísia tenim programes de planificació familiar des de l’any 1956 i sempre han estat una prioritat per a tots els governs perquè ajuda a controlar els embarassos no desitjats. Som un país petit i el creixement de la població ha de ser esglaonat. A més, la planificació no només és eficaç sinó que també és gratuïta i compta amb el ple suport dels professionals de la Seguretat Social. 

–Quin és el paper actual de la dona en política?
–Les dones representen el 50% de la població mundial i, per tant, els pertoca una posició forta en política, malgrat que encara hi hagi gent que li costi entendre que una dona és igual a un home. Ja no som només esposes i mares; som dones, ciutadanes de primera i amb exactament els mateixos drets que la població masculina.

–Els homes polítics treballen per la igualtat o són les dones les que empoderen altres dones?
–Els homes polítics en general tenen un discurs molt bonic, però em remeto a la realitat per comprovar que després no apliquen el que diuen. Realment no crec que la majoria dels homes estiguin conscienciats en la necessitat d’empoderar les dones. A la pràctica, som nosaltres les que treballem per a nosaltres mateixes.  

–Queda molt per aconseguir la plena igualtat?
–Moltíssim, arreu del món, i en tots els àmbits, incloses la democràcia i la justícia. Anem fent avenços però encara hi ha moltes situacions que són inacceptables en ple segle XXI.

–Què s’ha d’abordar abans, la política o el món laboral en general?
–Treballar en política ofereix més possibilitats que la resta de sectors perquè permet escoltar els altres i conèixer les necessitats reals de la gent. Com més dones hi hagi en política, més fàcil serà assolir reptes en tots els entorns laborals, i d’això en sortirà beneficiada tota la societat. 

–Vostè ve d’un país que va viure una revolució (la primavera àrab de 2011) a favor de més drets democràtics i socials. Creu que és necessària una revolució femenina?
–Sí, necessitem una revolució de dones per implementar les quotes polítiques que permetin assolir la igualtat de gènere i donar veu a aquells que no en tenen. Realment desitjo que les quotes desapareguin en el futur; això voldrà dir que hem adquirit els drets que tant reclamem ara. 

–Quina és la diferència entre les dones a Europa i al Món Àrab?
–La realitat de les dones europees i les àrabs és molt diferent. En molts països àrabs la religió i el patriarcat prevalen per sobre els Drets Humans. La mentalitat retrògrada encara té molta influència en la política i la societat i això no ajuda a millorar la situació de la dona. A Europa encara hi ha limitacions, però en aquest sentit s’han fet més avenços. 

–Tunísia és el país més modern de la zona.
–Sí, Tunísia és diferent a la resta de països de l’entorn perquè hem tingut líders que han apostat per la igualtat. Des de 1956 les dones tenen llibertat per triar la seva educació, el seu marit i la seva vida, cosa que no passa en altres països musulmans. També tenen dret a vot i participen en el parlament. Les dones tunicines són afortunades per formar part d’una societat civil valenta i forta que lluita pels seus drets des de fa moltes generacions.

–Tunísia no és comparable a la resta de països àrabs, doncs?
–No quant a drets. Hem estat pioners en moltes polítiques a favor de les dones i també en la lluita contra la violència masclista i el racisme. Actualment, la situació de les dones tunicines és molt privilegiada vers la resta d’àrabs, però comparada amb Occident tenim els mateixos problemes: patim desigualtat salarial i els càrrecs de major importància a les empreses els ocupen els homes.