L’integrant del Grup Parlamentari Mixt, Josep Majoral, que juntament amb els seus companys d’UL i ILM han tirat endavant la tercera via reflexiona sobre els trets més rellevants de la legislatura a cinc mesos desgotar-la. 
 
–Quina valoració fa de la legislatura a menys de mig any de les eleccions? 
–La valoro, si se’m permet l’expressió, bastant pèssima. Per què? Perquè si analitzem projectes com el The Cloud, Radio Andorra, l’edifici multifuncional o la font de colors em fan entendre que ha sigut una legislatura pèssima.

–Ha sigut una legislatura amb molts canvis. Un dels principals va ser protagonitzat pel seu grup amb el trencament amb els liberals.
–La política té alts i baixos i en el camí d’una legislatura trobes més o menys pedres. En aquest sentit, nosaltres vam prendre la determinació de separar-nos del grup parlamentari del qual formàvem part i a partir d’aquí el que ha canviat és la manera de treballar interna. Cal recordar que seguim sent el grup parlamentari més gran de l’oposició malgrat que en aquell moment no es va poder fer un grup parlamentari propi. En aquest sentit, ja s’esta treballant un nou reglament intern al Consell General, malgrat que no sé si veurà la llum o no aquesta legislatura. La marxa dels nostres cinc consellers va generar una situació complexa, no només per s nosaltres, també per a la Sindicatura, perquè el reglament no contemplava una situació com aquesta i cal recordar que tot plegat va acabar a la Batllia. Espero que el nou reglament contempli aquestes situacions. 

–Ha canviat la seva manera de treballar sense figures al grup com Jordi Gallardo, Ferran Costa i Judith Pallarés?
–Internament ha canviat que al ser menys ens correspon assistir a més comissions, i això vol dir més feina. 
Però més enllà d’això no ha canviat res especialment. Cadascun té la seva manera de fer. Gallardo o Costa segurament són més partidaris de fer rodes de premsa. Però en el treball del dia a dia legislatiu que és el que realment compta, cadascun portava les seves comissions , les seves lleis i es treballen en grup. Això no ha canviat.

–Creu que al seu grup li falta apostar més per la comunicació?
–L’objectiu principal no és comunicar més, sinó treballar per millorar els textos que al final són el futur del país. I amb això no hem canviat.

–Tot apunta que el pròxim Consell General estarà bastant més fraccionat que el que tenim ara. En aquest escenari amb quin partit us trobaríeu més còmodes donant o rebent suport?
–Primer, cal veure quines candidatures hi acaben havent als comicis. Tot apunta que hi haurà la de DA, PS més liberals (malgrat que no em queda massa clar a on i com) i SDP tampoc tinc massa clar si acabarà fent llista nacional o no. Nosaltres estem treballant perquè hi sigui. I si això és així, tens raó, hi haurà un consell molt fraccionat, no sé si DA o quin partit acabarà tenint el nombre major de vots. Però és important que en aquest Consell vinent no hi hagi una majoria amplia i que calgui un consens per tirar endavant els projectes com, per exemple, amb el cas d’Europa. Per  a mi és important que hi hagi d’haver aquest consens perquè d’aquest retorn se n’ha de poder treure un futur pròsper per al país. 

–Però, reitero, amb quina formació són més afins?
–Si arribéssim aquí, s’han d’apostar posicions amb aquells que comparteixi les maneres de fer amb les nostres. Qui són? No ho sé, ja es veurà... Serà fruit d’una negociació interna amb un programa sobre la taula i en pro del futur del país. S’ha d’acabar aquesta història dels partits polítics perquè som a l’oposició o a la majoria. S’ha de treballar de forma conjunta pel futur del país. 

–Seran mesos de molta feina parlamentària amb el gran gruix de textos legislatius que hi ha a tràmit. Hi ha temps d’aprovar-los tots?
–N’hi ha molts, cert. Estem a les acaballes de la legislatura i entrarem ràpidament en un període de fora de sessions. Per tant, veig difícil poder acabar tractant totes les lleis avui a tràmit. Que se’n tractaran una bona part d’elles, segurament. Però totes serà inviable. 

–S’ha de prioritzar unes lleis per davant d’unes altes perquè puguin ser aprovades abans d’acabar la legislatura?
–Totes les lleis són importants. En el moment en què un text legislatiu entra a tràmit és perquè hi ha una necessitat i, per tant, totes són importants. Hi ha un ordre d’entrada que en principi se segueix. Sí és cert que en la última sessió del Consell el cap de Govern va parlar d’una prioritat però no s’ha mogut fitxa, per tant, entenem que l’ordre d’entrada és l’ordre de tractament i dubto que totes puguin ser tractades.

–Hi ha reformes de gran calat, com la sanitària o la de la funció pública, encara al tinter. Creu que s’arribaran a tractar? I, en tot cas, si no s’arriben a aprovar, considera que serà un fracàs del mandat de Martí?
–Si s’arribaran a tractar o no, no ho sé. En queden moltes a la cua. El que està clar és que DA portava en el programa electoral un compromís i si no arriba a poder modificar aquestes lleis, el fracàs s’haurà d’afegir a la llista que comentava a l’inici. 

–Un altre dels grans temes que hi ha actualment sobre la taula són les mesures urgents per solventar la problemàtica dels lloguers. Vostès van presentar la setmana passada una esmena a la totalitat en considerar que les mesures del ministre Espot són insuficients. Quines proposen vostès?
–Rebutjades les dues esmenes a la totalitat [presentades per UL-ILM i PS], es passarà ara al treball en comissió. En el cas d’aquesta llei, és evident que acabarà sent votada aquesta legislatura. És una llei que solventa el problema de l’habitatge? Jo crec que no del tot. És una llei que apunta cap al problema, que aporta crec que més aviat poques solucions. Però en tot cas és una llei que mal no fa. Jo crec que el problema rau a l’inici, a la radiografia. Crec que no s’ha fet una radiografia prou clara i contundent del que genera el problema de l’habitatge.

–Per a vostès el problema rau en l’intercanvi d’informació fiscal. 
–Sí. Hi ha coses que per mi són de calaix. L’intercanvi d’informació n’és una. Això ha generat part del problema, però en canvi no veig en la llei de mesures urgents res per  pal·liar-ho. L’intercanvi automàtica d’informació ha generat desconfiança a tota aquella gent que no tenien l’habitatge degudament declarat o legalitzat per les sancions que cauen. Estic segur que la gent no vol posar aquests pisos a lloguer per por que se’l pugui identificar en el seu compte bancari. Hi ha alguna solució a la llei per això? No. És fàcil de fer? Tampoc. Crec que és un del principals problemes de la radiografia inicial. 

–Amb un altre tema amb el qual el seu grup està liderant la visió més crítica de l’oposició és amb l’acord d’associació amb la UE. Han reiterat diverses vegades que calen estudis per saber el cost de l’apropament a Europa. Jordi Cinca els va acusar fa poc que demanar estudis previs era com dir que no volien negociar. 
–El senyor Cinca pot dir el que cregui oportú. Tot és respectable. Però jo tinc clar que Europa té clar quins són els impactes per Europa i fins on pot arribar en el moment en què Andorra entra en una negociació. Per tant, calen estudis sí o sí. Com a exemple, només cal recordar que el ministre Borrell va sortir amb el tema de l’atur i nosaltres no vam ser capaços de dir quin impacte tindria i si podríem assumir-lo. No pot ser que anem a una taula a negociar sense saber on anem, fins on podem arribar i sobretot que anem a buscar. És inviable. 

–Han demanat també que el procés de negociació s’aturi. L’objectiu és tornar a començar la negociació des del principi o estarien d’acord en mantenir el que s’ha acordat fins ara?
–El que diem és que cal sí o sí aturar momentàniament aquests negociacions. Estem en període d’eleccions tan aquí com allà. Cal tenir el cap fred en una negociació com aquesta, no es poden fer les coses perquè hi ha unes eleccions. Els comicis no ens poden marcar el timing. El millor és aturar, reflexionar, realitzar els estudis i un cop tinguem el panorama clar, assentem-nos i seguim negociant. No sabem exactament el que hi ha pactat o no, per tant... El tema del tabac, és un previ acord i tampoc sé si es pot fer enrere amb això però cal recordar que tot això s’haurà de referendar. 

–Canviem de tema. Les veus que estan a favor de despenalitzar l’avortament són cada cop més al Principat. Vostès es sentirien còmodes amb un referèndum sobre la qüestió? 
–Al final en un referèndum és el poble qui ha de decidir. Amb això i amb tot. Per mi, però, el que cal abans d’arribar a un referèndum és tenir les coses clares, informar, explicar que comporta i que representa i quins són els passos a seguir. 

–Però no m’ha respost el que li preguntava. Estarien a favor d’un referèndum sobre la despenalització de l’avortament?
–Si és el que el poble vol, és el que hi haurà d’haver. Però jo crec que no caldrà arribar a un referèndum per poder posar les coses en clar. 

–Vostè tindrà un paper important en aquest projecte?
–Crec que el paper important ja l’estem tenint. Al final és un projecte que neix dels cinc que estem a dins del consell general. Per tant, de moment ja em sento impulsor d’aquest projecte.  Tindrà continuïtat o no el meu paper? Ni m’ho he plantejat. Que donaré suport al projecte? Sí, se’ns dubte. Des de quina posició? No m’ho he plantejat i al final estaré allà on el partit em demani d’estar. 

–A nivell comunal, quin balanç fa del mandat de Laurèdia en Comú?
–Respondré amb reserves perquè al final la informació que tinc és només la que surt als mitjans de comunicació.

–Tampoc és fàcil pels mitjans de comunicació obtenir informació del comú lauredià. 
–Segurament a tots ens falta més informació i, per tant, al final el que ens arriba és informació esbiaixada. Tot i així, salvaguardant aquestes distàncies, entenc que la gestió que s’està fent avui a la parròquia no és la òptima. No fa pas gaires dies va sortir publicat en aquest mateix rotatiu la compra d’uns llums per poder baixar amb el Tobotronc en horari nocturn i sense el permís del Govern ja estava la instal·lació feta. A tot això hi podríem afegir el ràfting o fins i tot la neteja del poble, del tracte a nivell del personal, de la no recepció del ciutadà quan demanen hora... Jo crec que la gestió en aquest cas és un clar tema a millorar.

–Un dels projectes que DA no podrà acabar aquesta legislatura és el vial de Sant Julià. 
–És una obra que el 2011 quan el senyor cap de Govern actual es va comprometre a fer. Estem a les acaballes del 2018 i hi ha una part de l’obra licitada però hi ha hagut una variació important del projecte que crec que no solventarà la problemàtica de circulació a Sant Julià. També és cert que el projecte que s’està executant no compromet acabar el projecte inicialment plantejat però jo crec que d’una vegada per totes el vial s’ha d’acabar amb la finalitat de descongestionar de tot aquell turista que puja a Andorra i se n’emporta una mala imatge perquè per sortir ha fet dues hores de cua. Per tant, cal plantejar-s’ho seriosament, acabar el vial i mirar de millorar la vida dels andorrans, no només dels lauredians, i la imatge del turista que ve a passar el cap de setmana a Andorra.