L’enginyer lleidatà Raimon Díaz es va deixar emportar per les impressions que va sentir des del Roc del Quer per crear una obra que generés «sensacions impactants». Després de publicar un llibre on relata amb detall el procés de gestació de l’obra, ara comença a presentar-lo arreu del país per oferir al públic una experiència més completa. 

–Com va sorgir la idea de crear una plataforma suspesa a l’aire? 
–De la primera impressió que vaig tenir quan vaig recórrer l’entorn del mirador. Allà vaig entendre el vertigen de la caiguda.

–Perquè aquest indret panoràmic ja existia... 
–Sí, algú hi havia posat la primera pedra; hi havia una escala a la part alta i un petit balcó de pedra just al límit de la caiguda. Jo el que vaig fer és continuar-lo.

–I què volia mostrar? 
–Tot respectant el que hi havia, perquè la natura és la protagonista, volia concebre un mirador esglaonat. L’objectiu era idear quelcom fàcil de mantenir però generar sensacions impactants: sortir de la zona de confort alhora que sentim que som humans i formem part de la natura. 

–Quins elements va contemplar? 
–Vaig voler incorporar una escultura perquè és la forma d’humanitzar tota obra. Per això vaig projectar un home flotant que observa la natura que té al seu davant al mateix temps que s’adona que en forma part. No sé si l’escultura forma part del mirador o el mirador va néixer per projectar-la al buit. Aquesta idea és màgica i única.

–A mi em ve al cap El pensador, de Rodin.
–Més que un pensador, és un observador que es troba en un moment de contemplació. El que hem de fer és parar la ment per poder reflexionar. L’escultura pot tenir diversos significats i tothom pot interpretar.

–Quin significat té per a vostè el Roc del Quer?
–Jo hi veig un camí de vida. El mirador és una ruta interactiva; tu vas caminant i hi ha moments de baixada, de pujada, de descans, de contemplació, de reflexió... I l’escultura és capaç de penjar d’un fil de vida i no tenir por. 

–Ha escrit el llibre El mirador del Roc del Quer. Sobrepassar els límits. Desafiar la gravetat. Què hi explica i amb quin objectiu?
–Relato el procés de com ha acabat aquesta escultura allà. M’agrada escriure i va motivar-m’hi la meva professora d’escriptura. L’objectiu era explicar tot el que havia sentit i que la gent pogués comprendre el que hi ha.

–I ja n’ha fet dues presentacions, una al mateix mirador i una altra a La Puça. N’hi haurà més?
–Sí, vull seguir fent-ne per arribar a tothom i poder oferir una mirada més profunda i reflexiva sobre el mirador.

–Esperava una allau de visitants?
–Creia que costaria més, però els visitants s’han disparat amb poc temps. Des d’un inici, no obstant, ja vaig plantejar-me que calia sobrepassar els límits. No només a nivell físic, sinó que el mirador també pogués arribar al cor de totes les persones que el visiten.