Una xerrada diferent per comprendre la nostra veritable existència. Això és el que oferiran Salvador Vaamonde (Puigcerdà, 1969) i Kailash, el col·laborador de la Casa del Tibet al Principat, dimarts vinent a les 20:30 hores al restaurant de Caldea. Es necessita reserva prèvia. 
 
–Facin-s cinc cèntims del que explicarà a la seva conferència a Caldea.
–La idea és donar a conèixer, a través de la teràpia regressiva, el què passa una vegada morim. Ho explicaré tot basant-me en la meva pròpia experiència i en diferents estudis que s’han fet arreu del món. 

–El dubte existencial més comú que tenim els éssers humans és saber on anem després de morir?
–Més que un dubte és una por. Totes les persones tenim por al desconegut i a la mort. 

–Per què aquesta por?
–Perquè no sabem on anem, tot i que cada cultura l’entén d’una manera diferent. A nosaltres, a Occident, ens han fet creure que la mort és una cosa dolenta, però realment només és un procés de transició, d’on provenim i a on tornem.

–I a on anem?
–Depenent de la freqüència vibratòria, cadascú crea el lloc on anirà. La freqüència sempre va amb l’essència i en funció del què fem durant la nostra vida terrenal, creem el lloc al qual anirem quan morim. No tothom va al mateix lloc perquè tots som creadors. A la cultura cristiana ens han ensenyat que veurem angelets o a la Verge, però una altra cultura vibra en una freqüència diferent i crea altres imatges.

–Qui ens espera allà on anem? També depèn de la freqüència?
–Sí. Si ens hi fixem, quasi tothom, quan està a punt de fer la transició, diu que ha vist algun parent mort i això és perquè no saben on han d’anar i els vénen a buscar. Els que vibren més fort, ja saben el camí.

–Què li diria a la gent que no creu en una altra vida?
–Que vingui a la conferència i els hi explicarem i potser canvien d’idea. La gent que no hi creu acostuma a tenir unes creences molt extremes i no és qüestió de tancar-se, sinó d’obrir-se. 

–Tots, creiem o no, tenim un propòsit a la vida.
–Absolutament tots. No hi ha ningú que vingui a la vida a néixer i morir. Però tot va en funció del que hem viscut en les nostres vides passades.

–Per què es va començar a interessar per aquest món?
–Soc tècnic en farmàcia i tota la vida he estat un buscador, sempre he intentat ajudar i curar la gent. A partir d’aquí, vaig entrar en contacte amb les teràpies alternatives fins a arribar a la teràpia regressiva, que és amb la qual t’adones que tot el que no has solucionat en les vides passades, ho pateixes en aquesta. Més que el perquè, jo busco el per a què.