Premiada amb la beca Pere Canturri de l’Institut d’Estudis Andorrans, la lleidatana Núria Preixens ha presentat recentment els resultats de la seva recerca, Repertori cronològic dels càrrecs institucionals medievals d’Andorra, un llistat inèdit i excepcional amb més de 600 càrrecs públics des del segle IX fins al XV que permetrà conèixer l’origen del corrent polític, social i econòmic del Principat.
 
–Com va anar el buidatge d’informació i documentació?
–La informació obtinguda és molta més de la que esperava trobar. Tot i això, encara se’n podria haver trobat molta més i la recerca hauria sigut més extensa i acurada.

–En quin sentit? 
–Hi ha molta informació que encara s’ha de transcriure i treballar dels pergamins originals, o que inclús s’ha perdut amb el transcurs dels segles. No és un fet particular d’Andorra, sinó de tot el món: hi ha molta documentació manuscrita que encara ningú ha trobat, ha llegit i ha posat per escrit.

–Això podria canviar el transcurs de la història...
–És clar! Ens passa a tots els historiadors: no sabem el que podem trobar o si, quan investiguem, obviem una part la història. Podria ser una informació transcendental, sí. 

–El repertori cronològic pot canviar la història d’Andorra?
–No, però permetrà saber l’origen de la influència política, social i econòmica de les famílies del Principat. Em van dir que hi havia algun fons documental sense mirar o perdut, però és poca documentació. El llistat és precís.

–Com eren els càrrecs públics de l’Edat Mitjana al país?
–Sabem que no eren càrrecs que es mantenien al llarg del temps. Buscava una continuïtat d’una mateixa persona en un càrrec i en un seguit d’anys. En canvi, vaig trobar molts càrrecs momentanis i que només constaven en un o dos documents.

–Esperava trobar més de 600 càrrecs?
–En absolut! Sobta i és molt curiós que en un país tan petit hi hagués tants càrrecs públics. Però moltes persones, sobretot les importants, en tenien més d’un. També cal tenir en compte que vaig abastar molts segles. Tanmateix, m’esperava trobar més càrrecs rellevants, com els eclesiàstics, i els que vaig trobar en abundància són els de representants i jurats. També hi va haver molts batlles, consellers, consols i pròcers. Fins i tot jutges, notaris, vergues i lloctinents. 

–Què li ha aportat aquesta beca?
–M’ha permès formar-me com a investigadora. He aprofundit en la metodologia i el plantejament d’una recerca, així com en l’acotació i la planificació a l’hora de treballar.

–Li ha agradat investigar sobre la història Andorra?
–Sí. La meva predilecció és l’Edat Mitjana, però no descarto continuar fent-lo amb una extensió cronològica més moderna, perquè el que m’interessa és la documentació.