«Una història molt llarga» el va portar d’Irlanda a Andorra fa tretze anys. Abans, però, Thierry Merle (Niça, 1979) es va formar com a xef a França, on va aprendre a estimar la cuina i a buscar sempre el toc que marqui la diferència. Les seves creacions es poden degustar a l’Abba Xalet Suites a partir d’avui i fins al 31 d’octubre, dins el marc de les 11es Jornades Gastronòmiques de la Massana Fogons. 

–Què suposa participar a les 11es Jornades Gastronòmiques de la Massana Fogons?
–Crec que és molt important participar en els esdeveniments que s’impulsen des del comú per donar a conèixer la gran quantitat de coses que fem a la Massana. Iniciatives com aquesta ens donen molta vitalitat.

–Així, la cuina és la seva manera particular de promocionar la parròquia?
–Sí. Realment hi ha molta gent disposada a fer molts quilòmetres per menjar bé. No vull dir que jo sigui el millor xef del món, però el que fem a la meva cuina és molt bo.

–Per què va decidir fer un menú exclusivament vegetarià per a aquestes jornades?
–Per canviar una mica. Vull demostrar que no perquè vivim a la muntanya només podem menjar carn. Hi ha milions d’alternatives i crec que la tendència de la nova cuina s’ha d’enfocar cap a les verdures.

–Creu que haver creat aquest menú vegetarià el diferenciarà de la resta de participants?
–Sí, espero que sí. 

–La cuina vegetariana és una moda?
–No, al contrari, tornem al passat. Antigament no hi havia tanta carn ni peix i qui tenia animals en granges era per explotar-los i no per menjar-se’ls. Penso que avui dia la gent està escandalitzada per la violència contra els animals i per això el vegetarianisme va a l’alça. És una manera de poder salvar el planeta perquè la pitjor pol·lució que hi ha al món no és la produïda pels cotxes sinó per la producció de la indústria càrnia.

–Què inclou el seu menú degustació?
–Un aperitiu de tabulé de quinoa i verdures; carabassa en dues textures amb ceps i patata palla, escuma d’ametlles i oli de trufa; remolatxa rostida amb mozzarella de búfala i coulis de taronja i emulsió de gerd; moniato i espinacs a l’estil Hasselback i macedònia amb gelat de vainilla.

–Quina reacció espera per part del comensal?
–Que digui: no pensava que la cuina vegetariana fos tan bona!

–Cuina vegetariana és igual a cuina bio?
–No té per què. La cuina bio va venir abans i crec que va ser la impulsora del fenomen vegetarià actual. El què més trobo a faltar a Andorra és un mercat on comprar productes de proximitat. Podríem crear-ne un com el que tenen a la Seu i que es posa un parell de dies a la setmana. Això m’encantaria i seria bo pel país.

–D’on venen els seus productes, doncs?
–D’Espanya i França. És evident que no són de quilòmetre zero, però sí de qualitat.