La preocupació per la situació que viu la CASS en l’actualitat va portar Pilar Tomàs a optar per representar el col·lectiu dels assalariats al Consell d’Administració de la parapública. Ara que ja és a dins vol intentar fer el màxim d’aportacions en positiu per tal de beneficiar el sistema sanitari. Entre les seves propostes, hi ha apujar les cotitzacions, flexibilitzar l’edat de jubilació o establir una pensió mínima. 

–Quina és la seva experiència prèvia amb la CASS? 
–No sempre ha sigut tan positiva com m’hauria agradat. El problema és que la manca d’informació molt sovint ens dificulta comprendre la realitat i ens genera neguits. Ara que estic dins de la institució, però, puc assegurar que des de fora es veu d’una manera molt diferent a la que he començat a veure en realitat. 

–Quines són les línies d’actuació que la seva candidatura ja està defensant davant del Consell d’Administració?
–Tot just comencem a treballar i encara hi ha molta informació que hem d’assimilar. Considero prioritari buscar els millors canals de comunicació per arribar als afiliats, ja que han de prendre consciència de la situació actual i de les perspectives a mig i llarg termini. A banda d’aquest aspecte, però, em preocupa i molt la viabilitat del sistema de jubilació i l’optimització de la despesa sanitària.

–Com es pot aconseguir que la CASS sigui sostenible? 
–El primer objectiu és controlar la despesa i l’anterior Consell d’Administració ja va estudiar mesures en aquest sentit. Ara bé, jo considero que cal conservar un model sanitari de garanties i per això cal centrar els esforços a buscar un equilibri financer que el pugui garantir. Pel que fa a la branca de jubilació, s’han de valorar tots els elements que condicionen el finançament de les nostres jubilacions. De fet, ja hi ha en curs un estudi actuarial que ens ha de permetre identificar si cal seguir en la mateixa línia o hem d’avançar mesures correctives.

–La branca sanitària ha de modificar l’actual cobertura de prestacions?
–La despesa sanitària s’ha de contenir. Si bé cal controlar els possibles excessos, per exemple, optimitzar el nombre de proves, també s’ha de vetllar per un bon model de cobertura. 
 
–Sosté que es mantingui el 10% que s’hi aporta actualment? 
–Si ens basem en els estudis de què disposem, és evident que caldrà revisar el percentatge. Tot i així, l’augment haurà de ser progressiu i només fins al punt que esdevingui sostenible. 
 
–Considera que cal més control sobre les baixes laborals?
–Sempre cal disposar de mesures de control. 

–I com veu la recent proposta de crear un tribunal amb tres metges independents per dirimir en cas de conflicte?  
–Pot ser una alternativa viable, ja que pot garantir la imparcialitat de les decisions i permetre assolir l’equilibri entre els diferents actors.

–La branca general hauria de penjar dels pressupostos de l’Estat? 
–L’Estat ha de contribuir-hi de manera important.

–I com es pot seguir alimentant la caixa de pensions?
–La mesura més fàcil és apujar les cotitzacions. Tot i així, penso que no és suficient perquè molts assalariats cobren un sou baix i el cost de vida és realment elevat a Andorra. Per tant, cal potenciar altres vies.

–On fixaria l’edat de jubilació? 
–Pot allargar-se més enllà dels 65 anys, però aleshores ha de ser una decisió voluntària, ja que hi ha feines més dures que d’altres que impedeixen seguir treballant tants anys.

–Això permetria cobrir el dèficit de la branca de jubilació? 
–Treballar uns anys extres no solucionaria el problema, només seria un pedaç. A més, podria acabar comportant un augment de la despesa fruit de les baixes dels treballadors que es trobin en aquesta franja d’edat. Inclús els assalariats que perdin la feina a una certa edat podrien tenir encara més dificultats per donar continuïtat a la seva vida professional.
 
–Cal apujar el percentatge de cotització que es destina a aquesta branca? 
–Sí, però gradualment.
 
–S’ha de canviar la diferència entre el que aporten els assalariats i els empresaris actualment? 
–Ja em sembla correcta tal com està.

–I pel que fa a les pensions, ha d’haver-hi tant un mínim com un màxim? 
–Considero que sí que cal fixar un mínim per tal de poder viure dignament. Ara bé, cal veure qui aporta aquest complement...  perquè el sistema que tenim es basa en punts adquirits i no podem obviar aquesta realitat. Una opció seria apujar paulatinament el preu de compra del punt per cobrir l’augment de l’esperança de vida, que ara ja ronda els 82 anys.
 
–Sosté que cal imposar una taxa finalista –com ja havia proposat l’anterior Consell d’Administració– sobre el tabac, l’alcohol o altres productes perjudicials per a la salut? 
–Aquestes taxes són alternatives que es poden posar sobre la taula. Al cap i a la fi, estem parlant de productes que tenen un cert impacte en el cost sanitari del país, i per tant, seria equitatiu.

–Quina impressió s’ha emportat dels primers Consells d’Administració?
–He trobat un bon clima de treball. De fet, tots som conscients d’on ens trobem i dels reptes que tenim per endavant. Hi ha molta feina per fer i caldrà treballar en equip amb tots els implicats per trobar solucions viables i equitatives per als afiliats. La situació no és fàcil i caldrà ser valents.
 
–El Sr. Rascagneres repeteix com a president i ja hi ha com a precedent la seva activitat durant el mandat anterior. Què n’espera d’aquest? 
–Crec que el seu tarannà i la seva experiència ens poden ajudar.
 
–Quina és la seva relació amb l’altra representant dels assalariats? 
–Treballem en la mateixa direcció. Considero que tenim la mateixa visió i la mateixa missió, la de representar els assalariats el millor possible.
 
–En la seva professió de fe, destacava la necessitat d’aconseguir unes pensions dignes i un model sanitari adient i sostenible. Creu que és possible aconseguir-ho en quatre anys? 
–Cal treballar en millores que aportin dos pilars bàsics al nostre model de país: una sanitat sostenible i un bon sistema de pensions. Òbviament que no es farà tot en quatre anys i depenem molt de la voluntat del Govern en tots els aspectes. Tot i així, espero treballar i contribuir a assolir part dels objectius que ens hem fixat.