Mantenir una qualitat de vida digna dels afectats i donar suport als seus familiars és un dels objectius de l’Associació Andorrana per la Malaltia d’Alzheimer (AAMA). Però amb les eleccions generals anunciades per d’aquí a mig any, la seva presidenta, Montserrat Valls, s’ha marcat com a principal reivindicació política aconseguir un centre de dia per a totes les persones que pateixen una degeneració cognitiva. Aquest vespre, a les 19.30 hores al Prat del Roure, celebraran una gala benèfica d’entrada lliure i amb moltes sorpreses.

–Quina és la reivindicació principal de l’AAMA?
–Aconseguir un centre de dia.

–Per què és tan important aquest centre de dia?
–Perquè les persones que estan diagnosticades d’Alzheimer són derivades a un centre sociosanitari que, tot i que el personal està ben format, a vegades no dona l’abast i això fa que els pacients que ho necessiten no treballin suficientment tota la part cognitiva, plàstica o racional que requereixen. La diferència entre el centre de dia que reclamem des de l’AAMA i les residències per a gent gran que ja hi ha al país és que allà es destinarien exclusivament a persones amb degeneració cognitiva.

–Com són els centres sociosanitaris que hi ha actualment?
–Es barregen persones amb Alzheimer amb gent que no pateix cap malaltia cognitiva. És veritat que fan teràpies, però necessiten més atenció i que el personal estigui especialitzat. El meu cas és molt personal. La meva mare té 57 anys, pateix Alzheimer i està a Clara Rabassa fent activitats d’avis. No és això el què ella necessita.

–Quin suport públic té l’AAMA?
–El Ministeri d’Afers Socials i el SAAS hi col·laboren molt. No reclamem més ajudes, sinó la creació del centre.

–Ara que venen eleccions, consideren fonamental incloure una mesura així en els programes electorals?
–I tant. Aviat es crearà una unitat de memòria en la qual es diagnosticaran les mínimes sospites d’Alzheimer i ja es tindrà tot el circuit de metges definit, què millor que tenir un centre de dia especialitzat per a la derivació? Els polítics ho han de tenir en compte sense dubte.

–Un cop es diagnostica Alzheimer a una persona, quin és el full de ruta?
–Això ho explicarà l’Eva Hera en la gala d’aquest vespre, però la idea és que una persona amb la mínima sospita de patir demència entri a la unitat de memòria i surti amb un diagnòstic clar, sense llistes d’espera.

–A falta de xifres oficials, quanta gent pot patir la malaltia a Andorra?
–Aquesta és una altra de les nostres reivindicacions i ja estem en contacte amb el CRES per crear una estadística. Diuen que al món, el 5% de la població pateix Alzheimer i, proporcionalment, les xifres poden ser les mateixes a Andorra.

–Normalment ens centrem en els malalts, però com ho pateixen els familiars?
–A l’associació el que pretenem és fer l’acompanyament als familiars i cuidadors, professionals o no professionals. Tots els nostres projectes van encarats cap a ells i hem creat un grup de suport, com si fos de dol, en el qual ens reunim cada mes i mig per intercanviar les nostres experiències amb un gabinet psicològic.

–Com solen reaccionar els familiars?
–És molt dur, perquè tu has de continuar fent la teva vida i alhora fer-te càrrec del teu ésser estimat. No només els malalts són dependents, nosaltres també ens convertim. 

–Com de preparat està el personal professional del país?
–A la Universitat d’Andorra es realitza un postgrau en Acompanyament a la persona amb deteriorament cognitiu i els estudiants surten molt ben preparats. El problema és que marxen a centres sociosanitaris, perquè no hi ha un centre de dia especialitzat en degeneració cognitiva. Nosaltres des de l’Associació impartim cursos per a cuidadors no professionals perquè la família pugui tenir el malalt al màxim de temps possible a casa. El trasllat a una residència és duríssim. També treballem el sentiment d’abandonament.

–Fa un any van publicar un llibre. Com van les vendes?
–Molt bé, molt millor del que pensàvem. El vam posar a la venda a la gala de l’any passat i es pot trobar en totes les llibreries del país. Un dels autors és espanyol i ens ha venut una gran quantitat de llibres a Madrid també. Tots els beneficis van a l’Associació i els destinem a teràpies.

–Com serà la gala d’aquesta nit?
–Molt dinàmica. Farem èmfasi en la necessitat de seguir sumant socis, hi haurà música i ball i moltes sorpreses. També recordarem la figura del meu pare, Pere Valls, qui va ser president de la Federació d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD). És d’entrada lliure i hi haurà càtering per a tothom.