L’omnipresent concurs televisiu d’Operación Triunfo (OT) ha catapultat Miriam Rodríguez al més alt nivell del panorama musical espanyol. Tant és així que des que va sortir de l’Acadèmia es va posar a treballar en un disc que és a punt de sortir i en una gira que començarà al mes de novembre, però que ja ha esgotat totes les entrades pels concerts de Madrid, Barcelona i Bilbao. Juntament amb els seus companys del programa, Aitana, Ana Guerra, Roi i Cepeda, l’ex triunfita gallega per excel·lència arriba avui al Principat per actuar en directe com a plat fort de la Festa Major d’Andorra la Vella. Serà a les 21:00 hores a l’envelat del Parc Central (encara hi ha localitats disponibles!).

–Benvinguda a Andorra. Com se sent?
–Molt bé. Portem dies de molta feina, però teníem moltes ganes de ser aquí i donar-ho tot aquesta nit. És el primer concert que fem fora d’Espanya i també és la primera vegada que vinc a Andorra.

–Què veurem en el concert d’aquest vespre?
–El concert d’avui és una parada extra que fem al mig de la gira d’OT. No puc desvelar res, només que serà quelcom especial i emocionant, tot i  que el que realment fa que cada concert sigui únic és el públic. Ja veurem com són els fans andorrans...

–Quan es va fer la primera edició d’Operación Triunfo, vostè tenia quatre anys. Recorda alguna cosa?
–I tant! De fet, jo he seguit totes les edicions del programa. La primera em va encantar i vaig actuar imitant a la Rosa de España al festival de final de curs de la meva escola, però si va haver-hi algun concursant que em va marcar va ser Pablo López, de la sisena edició. Em sembla un músic ple d’intensitat i veritat. Abans l’admirava musicalment, però ara que el conec i som amics, també l’admiro personalment. Sempre li deia a la meva mare que volia un nuvi com ell!

–Com definiria el seu pas per l’Acadèmia?
–Va ser una experiència única i irrepetible. És molt difícil definir com van ser aquells mesos, perquè estava tan centrada en la feina que quasi no vaig donar marge a la banda emocional. Només al final del concurs em vaig començar a deixar anar i ho vaig gaudir de veritat. Va ser una experiència meravellosa.

–Alguna vegada ha tingut la sensació de viure en una bombolla?
–Sí, més d’una vegada. Encara tinc la sensació que tot això no va ser real. 

–Que el seu nom s’associï directament al d’Operación Triunfo, és una càrrega o un honor?
–Operación Triunfo és part de la meva vida, i una etapa que em va aportar moltíssimes coses bones. I això sempre serà així, no és cap càrrega.

–Què queda de la Miriam que va cantar per primera vegada What about us, a la gala 0 del concurs?
–La Miriam que va cantar per primera vegada What about us és la mateixa que abans estava a casa seva fumant, la mateixa que es va veure dins l’Acadèmia i la mateixa que sóc avui. Mai he deixat de ser jo, malgrat ser veritat que des de fora no sempre s’ha vist a la Miriam real i em sap greu. Jo no he canviat, però sí que a vegades, a OT, no em reconeixia quan em veia en un vídeo damunt l’escenari, però era per la concentració i la pressió. Ara ja no tinc pors i em desenvolupo millor i sóc la Miriam real al 100%. 

–L’himne d’OT va ser cosa seva...
–Bé, va ser cosa meva arrencar la idea. Era una il·lusió que tenia des de petita, però tots vam contribuir-hi i ara forma part de tots. Encara que jo l’hagi començat, l’himne és dels 16.

–Quan començarà la gira en solitari?
–Serà al mes de novembre, a la Corunya, a la meva terra, i s’allargarà fins al mes de febrer de l’any vinent. Passaré per 15 ciutats d’arreu d’Espanya i tinc moltíssimes ganes de començar i veure la resposta de la gent. Estic molt emocionada, perquè encara no ha sortit el disc i els fans sembla que tinguin més ganes que jo. Els estic molt agraïda.

–Vostè ha compost tot el repertori?
–Absolutament tot, però també hi ha co-composicions. És a dir, en alguns temes, m’he assegut amb altres compositors per fer-ho junts, com amb Andrés Suárez. Però el meu disc està carregat de la meva veritat. 

–Què transmetrà?
–Veritat. És un recull de tot el que he viscut, visc i sento. Veritat, no hi ha res més. Per a mi, la veritat és l’únic que val. 

–Què n’espera?
–No espero res. Només m’agradaria que la gent s’hi pogués sentir identificada en algun moment. 

–La seguirem veient damunt d’un escenari d’aquí a 10 anys?
–Jo espero que sí. Tant de bo.