A Europa hi ha 16.000 tibetans exiliats i va ser la comunitat la que va escollir Thubten Wangchen com a representant del parlament tibetà a l’exili. Un cop a Barcelona, el Dalai Lama li va encomanar la missió de difondre la cultura tibetana a través de la Casa del Tibet, fundada l’any 1994. La setmana passada va ser a Caldea on va donar una conferència sobre aquest gran país de les muntanyes de l’Himàlaia, de la mà de Kailash, el seu col·laborador al Principat.

–Benvingut a Andorra.
–Moltes gràcies. Estic molt content de ser aquí, ja he vingut vàries vegades a Andorra i m’agrada molt. Les muntanyes sempre em recorden al Tibet. 

–Què suposa ser el representant del Dalai Lama?
–Més que representant, a mi m’agrada dir que sóc deixeble del Dalai Lama;  vaig estudiar en el seu monestir i tenim molt bona relació. Tot i el meu paper polític, jo sóc monjo i intento transmetre els valors espirituals. 

–Ja fa 30 anys que viu a Barcelona.
–Sí. Quan vaig arribar a Barcelona, el Dalai Lama em va aconsellar quedar-me per promocionar la cultura del Tibet. La meva missió és cultural, no religiosa, perquè sé que Espanya, igual que Andorra, és un país catòlic i promoure el budisme podria crear-me conflictes. A través de la cultura tibetana es poden parlar de moltes coses que no tenen res a veure amb la religió. Fa quasi 25 anys vaig obrir la Casa del Tibet al centre de la ciutat amb la missió, no de convertir la gent al budisme, sinó d’ensenyar-los la filosofia de la pau. I a somriure molt! 

–Diu que Espanya i Andorra són catòliques, però el budisme està molt de moda arreu.
–Sí. És que Espanya és catòlica oficialment, però no a la pràctica. Els joves no van a missa i busquen alternatives que entenguin millor que la Bíblia. Així i tot, totes les religions tenen un missatge comú: ser bona persona, estimar, fer el bé i no fer mal a ningú són la base del cristianisme, l’islam, l’hinduisme... I també del budisme. La diferència és que el budisme més que una religió és una filosofia.

–És la meditació del budisme el què enganxa tothom que el prova?
–Sí. Un ateu pot aplicar la filosofia budista a través de la meditació, o el ioga que ara es practica tant, perquè és psicologia de la ment. Trobar-se amb un mateix i conèixer-se és molt important per ser feliç. No es tracta de la religió, sinó de l’espiritualitat. A més, el Dalai Lama té molt de carisma i això també enganxa molt i crea una bona imatge del budisme. 

–Budisme és igual a pau?
–Aquesta idea generalitzada es té gràcies al Dalai Lama. Els seus missatges sempre són de pau i quan la gent sent a parlar d’un budista, automàticament pensa que és bona persona i pacífica. En canvi, si és musulmà, tothom es posa en alerta. Per què? Per la imatge que promouen els líders. Però no tots els budistes són perfectes, igual que no tots els musulmans són terroristes. Sí, la gent en general té simpatia pel budisme i quan veu un monjo, somriu.

–Com és viure en un monestir budista?
–Molt bonic. És dedicar la vida a estudiar, a aprendre, a meditar. És molt important conèixer la teoria per després transmetre una idea òptima del budisme. Jo crec que cada vegada hi ha menys catòlics perquè els capellans diuen en què s’ha de creure sense més explicacions, i això no convenç els joves. La gent jove té dubtes existencials i necessiten respostes per a tot. En els monestirs intentem trobar respostes.

–El budisme és compatible amb el consumisme del segle XXI?
–Per què no ho hauria de ser? El Dalai Lama sempre diu que hem de ser budistes del segle XXI sense oblidar l’essència de la nostra ensenyança. Facebook i Twitter poden ajudar a transmetre el nostre missatge, així que si ho utilitzem de manera adequada pot ser un bon suport. 

–Creu que la gent coneix la situació actual del Tibet?
–No. El què sap tothom és que hi ha un conflicte amb la Xina, però no hi ha coneixements de la causa. Estic segur que el 80% dels andorrans no saben pràcticament res del budisme ni de la cultura tibetana. A Catalunya hi ha gent que no sap ni on és el Tibet! Pensen que és com Andorra, un país petit a les muntanyes, però en realitat el Tibet ocupa una superfície com la d’Espanya, França, Alemanya i Itàlia juntes.

–Per què hi ha aquest desconeixement?
–Per culpa de la Xina!

–Expliqui’ns una mica més sobre el Tibet, doncs.
–La Xina va envair el Tibet fa molts anys i la seva intenció és fer-lo desaparèixer del mapa. Els xinesos controlen molts mitjans de comunicació del món i, fins i tot, als polítics i líders internacionals. Sense anar més lluny, a Rajoy li van prohibir rebre el Dalai Lama quan era president. El Made in China domina més del que ens pensem. A més, en el Tibet no hi ha gaire recursos i no ens podem permetre comprar canals de televisió o altres sistemes de comunicació.

–A la Universitat d’Andorra hi ha l’Aula Confuci.
–Sí, l’Institut Confuci està obrint centres per tot el planeta i jo hi estic molt en contra. Aquest és el mètode que utilitza el govern xinès per manipular. Primer paguen 150.000 euros com a donació a la universitat i després posen un professor xinès per donar lliçons de política, més que de cultura o tradicions. Alguns d’aquests professors són espies i la prova és el tancament de diversos Instituts Confuci als Estats Units i a Suècia.

–La no-violència tibetana solucionarà el conflicte amb la Xina?
–Els tibetans només lluitarem contra el govern xinès amb l’arma de la veritat i la no-violència. És una decisió que vam prendre fa molts anys. Encara que triguem més segles, no derramarem ni una gota de sang.

–A les hores, l’objectiu encara és la independència?
–No. El 2019 farà 60 anys que vam perdre la independència i ja no pensem tant en recuperar-la, sinó el que volem és tenir una autonomia. Quan va morir Mao, el govern xinès ens va dir: la paraula «independència» no existeix i el Dalai Lama va ser savi i va apostar per la convivència pacífica amb la ratificació democràtica de tot el poble tibetà. Volem mantenir el nostre idioma i la nostra llibertat, però dins de la Xina.

–Qui serà el proper Dalai Lama?
–L’actual Dalai Lama deixarà indicacions abans de morir. Quan la seva ànima mori, nosaltres buscarem la reencarnació i després la persona que neixi, quan tingui tres o quatre anys, mostrarà els signes de ser el futur Dalai Lama. Ens basem en l’astrologia, els horòscops i els somnis. 

–Podria ser una dona?
–És clar. Si el Dalai Lama ho considera oportú, ho serà. Fins ara el sistema masclista no ho ha permès, però en el futur podria ser una dona de qualsevol país del món, no cal que sigui del Tibet. Podria ser una dona andorrana! [riu] A més, actualment, les dones escolten i mediten més que els homes, per tant, no seria una bogeria que el proper Dalai Lama fos una dona. 

–La comunitat budista ho acceptaria?
–La comunitat budista accepta tot el que digui el Dalai Lama.

–Vostè sempre surt somrient a les fotos. És feliç?
–És la meva manera de ser. Sempre somric, com el Dalai Lama. Tots tenim problemes, però si somrius, oblidar-los és més fàcil.