Michal Brabec és originari de la República Txeca però parla català i és un gran coneixedor de la història del Principat. Malgrat haver estudiat filologia hispànica i anglesa per convertir-se en traductor, la seva curiositat pels idiomes va portar-lo a topar amb el català i, de retruc, amb Andorra. Des de fa tres anys imparteix un curs sobre el Principat al Centre Carlemany de Praga, que depèn del Govern, i ara està escrivint-ne un llibre.
 
–Per què va decidir aprendre català?
–Quan estudiava a la universitat de Brno, vaig fer un Erasmus a Saragossa, on vaig apuntar-me a un curs de català. Per a mi, era cent per cent optatiu, però tenia moltíssimes ganes d’aprendre una nova llengua. 

–Aleshores va descobrir Andorra? 
–No, el meu primer record és dels 7 o 8 anys, quan vaig llegir sobre el Principat en un llibre on apareixia informació bàsica de tots els països. Em va sorprendre que Andorra tingués dos caps d’Estat i, encara que en aquell moment no ho entenia, em va quedar gravat. 

–I com va arribar al Centre Carlemany? 
–Un dia passejant per Praga vaig descobrir el Lectorat, com es deia abans, i de seguida vaig interessar-me per un curs de traducció literària de les obres escrites en català al txec; vaig estar-lo fent potser durant sis anys. 

–Què hi va aprendre? 
–Això de traduir sempre és el mateix, però el professor, Jan Schejbal, ens anava preparant nous textos per conèixer diferents escriptors en català. I jo vaig començar a buscar informació pel meu compte. 

–I d’alumne a professor. Tenia prou coneixement d’Andorra per impartir-ne un curs? 
– La idea va sortir fa uns tres anys i, sense voler presumir, ja en sabia molt d’Andorra. 

–Hi havia estat? 
–Un parell de cops, però van ser estades de curta durada. Ara hi he vingut per tercera vegada i m’hi he passat al voltant d’un mes. 

–I ha vingut a preparar-hi un llibre.
–Sí, vaig començar-lo a escriure des de casa, però només podia consultar la informació en xarxa de l’IEA i era insuficient. Per això vaig demanar un ajut d’investigació al Govern. 

–Què li ha aportat aquesta estada? 
–M’he passat moltes hores a la Biblioteca Nacional i m’he entrevistat amb diversos especialistes. També he aprofitat per fer viatges i conèixer diversos indrets del país in situ. 

–Ha canviat molt la seva visió del Principat? 
–Sobretot de la llengua; m’he fixat que molta gent no vol parlar el català. Va sobtar-me el cas d’un cambrer portuguès al Pas, que en preguntar-li per què no el parlava va justificar-se dient que no en sabia. I quan vaig comentar-li que podia apuntar-se a un curs gratuït va contestar: «Ja m’ho pensaré; porto 19 anys al país i el proper ja podré demanar la nacionalitat». 

–Quan veurà la llum el llibre? 
–La propera primavera; seria molt satisfactori poder presentar-lo per Sant Jordi.