Francesc Zamora Puigcercós va néixer a Escaldes-Engordany l’any 1962. Biòleg de formació i empresari de professió, és el nou representant dels empresaris a la CASS i com a objectiu principal s’ha fixat prendre accions perquè el sistema sanitari sigui viable i eficaç, alhora que doni un bon servei a la població. Està a favor que els autònoms cotitzin en funció dels seus ingressos, posaria condicions a l’augment de l’edat de jubilació, però no és partidari de gravar el tabac i l’alcohol en benefici de les pensions. Per tot plegat, assegura que encara hi ha molta feina a fer. 

–Què és el primer que pensa fer com a representant dels empresaris i els treballadors per compte propi?
–Ficar-me al dia de totes les qüestions que puguin ser rellevants, independentment dels assumptes de competència del Consell d’Administració. 

–Ahir es va aprovar que el senyor Jean-Michel Rascagneres repeteixi com a president del Consell d’Administració. Té alguna demanda?
–La seva elecció em sembla correcte, però encara no puc fer valoracions ni tinc cap demanda. Quan tinguem els elements necessaris per jutjar la seva tasca, ho farem. Ara seria molt agosarat per part meva.

–Serà difícil acontentar a 14.950 persones, entre grans, mitjans i petits empresaris?
–Si tenim en compte que les condicions de la CASS són prou complicades, no es tracta d’acontentar ningú, sinó de trobar solucions perquè la parapública sigui el més sostenible possible, tant des de la branca sanitària com des de la de vellesa. El que hem de fer és prendre accions perquè el sistema sigui viable i eficaç donant un bon servei. Això, evidentment, tindrà una sèrie de conseqüències i a la llarga se n’haurà de parlar, perquè si volem una població productiva, aquesta ha d’estar sana i això passa per un bon sistema de salut. Així doncs, no s’ha d’acontentar ningú; simplement s’han de prendre decisions que facin el servei i la seguretat social viables.

–Com creu que es pot fer més rendible la CASS?
–Crec que encara hi ha molta feina a fer. Agafant el concepte empresarial, s’han d’establir indicadors del sistema sanitari i intentar veure quina informació donen sobre, per exemple, prestacions, quines són i com o fins a quin punt s’han de pagar. Per fer més sostenible o eficient la CASS caldrà veure com ens equiparem en qüestions sanitàries a la resta d’Europa. És a dir, si la mitjana per hospitalització per maternitat és de dos dies i per una operació important és de deu, s’han de donar diners pel servei que s’ha de prestar, però no més enllà; només s’ha de pagar per les prestacions que rep la població.

–Podria concretar més quant a la racionalització de la despesa?
–Si agafem la corba de cotitzants i el cost que té la branca de malaltia, veiem que hi ha una desafecció i que la corba es va separant any rere any. Això vol dir que el Govern ha de posar més diners pels tractaments, perquè són més cars i hi ha més diversificació. Però, per altra banda, el nombre de cotitzants és menor que en qualsevol altre sistema sanitari equiparable a l’andorrà. Per això és important establir els famosos indicadors sanitaris que permetin a la CASS determinar uns honoraris reals de cara al fet  que la despesa sanitària estigui tipificada i es racionalitzi. És clar que si nosaltres volem prestació de serveis, i aquests són cada vegada més cars i no hi ha prou població per cobrir-los, el Govern haurà de seguir posant diners, independentment de que pugui haver-hi altres fonts d’ingressos. 

–En campanya va assegurar que les seves propostes són universals i aplicables a altres col·lectius. Ja ha compartit les seves idees amb els altres representants?
–Encara no he tingut l’oportunitat, però m’agradaria poder-los explicar les qüestions que poguem aplicar i que ens afectin a tots, i compartir les decisions que es puguin prendre sobre les dades que tinguem actualment. Crec que val la pena que també es canviïn els escenaris i els models, per això entre els representants hem de tenir contacte. 

–És partidari que una part dels impostos del tabac i l’alcohol vagin al sistema de pensions?
–En principi, no. Gravar el tabac i l’alcohol perquè són productes especialment perjudicials per a la salut mereix un estudi previ més exhaustiu que demostri el seu impacte. Fins ara s’han platejat escenaris molt típics, com rebaixar un punt o quedar entesos amb les cotitzacions, però hi poden haver d’altres que igualment donin un bon servei en vers la salut de la població.

–Llavors vostè seria partidari de buscar altres opcions que no fossin augmentar les cotitzacions per garantir les pensions?
–Exacte. Però encara s’han d’estudiar i veure quines opcions hi ha sobre la taula.

–Està d’acord en el fet que els autònoms cotitzin segons els seus ingressos?
–Sí, absolutament d’acord. Si un treballador cobra 1.000 euros i aporta 200 a la CASS, un autònom que cobra més de 1.000 euros ha d’aportar allò que produeix en funció d’uns trams. És a dir, un autònom ha de pagar menys de 200 euros? En aquests moments, jo dic que no, però amb els trams es podrien justificar les aportacions, perquè no és el mateix un autònom taxista que un autònom advocat o enginyer amb ingressos per sobre de la mitjana. Cadascú hauria d’aportar en funció del que ingressi.

–I l’empresari, ha de pagar més que l’assalariat?
–S’ha d’anar equiparant. Sí que l’empresari ha de pagar més, però la diferència ha de ser proporcional, com en els sistemes nòrdics, que són molt equiparats. Per tant, aquesta vegada l’empresari paga més, però després ho rebrà l’assalariat, sigui amb jubilació o amb prestació sanitària. 

–Està a favor d’augmentar l’edat de jubilació?
–Sí, però amb condicions. Per a la gent que està treballant en la construcció o llocs de risc, per exemple, segurament no hi estaria d’acord. Però en empreses de serveis en general, que una persona gran i experimentada pugui acompanyar un jove i transmetre-li els seus coneixements, pot ser molt positiu per a tots, també per l’empresari. Les persones de 65 anys, avui dia, no són gent gran i en posicions de serveis no perden capacitats quant a competitivitat i productivitat. Aquest augment, però, s’hauria de fer gradualment.

–En el darrer informe de la CASS, els experts francesos apunten com una mesura la no revalorar de les pensions amb l’IPC. 
–Encara no tinc una opinió formada al respecte, però diria que l’impacte econòmic que tingui l’IPC sobre les pensions s’hauria de poder assumir. És un gran desavantatge per a la gent que ha estat cotitzant durant anys i que ara arriben i no poden tenir uns revinguts mínims. 

–Després de les polèmiques dels últims mesos, com es pensa entendre amb l’actual directiva?
–En època preelectoral es van posar damunt la taula unes dades que havien arribat a la CEA que venien de la CASS. Va haver-hi una sèrie de mals entesos i al final va sortir l’expressió famosa de pou de petroli, però sense més importància.

–Llavors hi ha bona comunicació?
–Sí. Fa pocs dies ens vam reunir i ens van explicar quines són les grans línies de treball (bàsicament sobre la reforma sanitària) i el calendari d’execució previst. No tinc res en contra.