Més de 10 anys al Celler de Can Roca i la responsabilitat de ser soci fundador del Culinary Institute of Barcelona (CIB), acrediten Pep Nogué com un dels xefs de cuina catalana més importants del panorama actual. Avui serà al Cèntric Atriam Hotel d'Andorra la Vella a la cerca d'empresaris i cuiners andorrans interessats en formar part d'un projecte que revolucioni el món de la gastronoimia. 

–Què serà el CIB?
–Serà una escola de gastronomia i negoci. Des del CIB creiem que avui dia el món gastronòmic està molt de moda, però encara queda molt per descobrir i el cuiner no és només cuiner, sinó que també ha de ser empresari i gestor. Per això, hem creat una escola de restauració tradicional, però pensant en la manera de fer del futur. El 25% de les classes no tenen res a veure amb la gastronomia, sinó amb la creativitat i les experiències. 

–Com va néixer la seva passió per la cuina?
–Vinc d’una família humil, però autosuficient i menjàvem el que nosaltres plantàvem.  Això em va incitar a voler cuinar els aliments i quan tenia 10 anys ja treballava en un restaurant de cuina tradicional catalana.

–L’art culinari es porta dins o s’aprèn?
–Una cosa és l’art culinari i l’altra el sentit del gust i la gastronomia. Cadascú, depenent del que ha vist a casa seva, viu la cuina d’una manera més o menys encertada. Ara bé, ser un bon cuiner no entén de classes , sinó de coneixements. Per a nosaltres té el mateix respecte una patata que una gamba de Palamós o un formatge de Cerdanya.

–Diu que encara queda molt per descobrir, però quin pot ser el futur de la gastronomia?
–Hi ha molts futurs engegats, però sens dubte la cuina saludable serà protagonista. Cada vegada hi ha més gent que s’adona que menjar és salut i per això és important crear una cuina sostenible, de proximitat. També crec que la industrialització, tant de gama comercial tradicional com d’alta cuina, tindrà molt a dir. 

–Quins productes no han de faltar mai en una cuina?
–Primer de tot, un bon oli d’oliva verge extra. Després, una cabeça d’alls, un bon grapat de fruits secs, com ametlles o avellanes, un pa de veritat i un rebost complet amb conserves. Respecte a productes frescos, hem de tenir sempre poca carn, però de bona qualitat, i molts vegetals. 

–Quin és el secret d’un bon plat?
–És importantíssim tenir una bona matèria primera. Mai podrem fer un gran plat amb un producte ordinari. També cal, evidentment, tècnica i el que és més important: tenir un bon record d’aquell sabor. Si hi ha amor, hi haurà un bon plat. A partir d’aquí, ja podrem crear i innovar.

–Per acabar, pregunta obligatòria: quin és el seu plat preferit?
–Jo tinc molts plats preferits, depèn del moment del dia... Ara que són quarts de vuit de la tarda, em menjaria una bona llesca de pa de pagès amb botifarra i una copeta de vi. Però no crec que tingui un plat preferit, cada plat m’evoca a un moment, a un record, a unes persones i a una situació determinada.