PUBLICITAT

Jordi Díaz Cap de colla dels Geganters de Sant julià de Lòria

«El problema no és el pes, és l’equilibri i les ganes»

Jordi Díaz
Jordi Díaz

Al capdavant  de la colla de Geganters de Sant Julià de Lòria des de fa 15 anys, Jordi Díaz encara amb il·lusió el 35è aniversari del Rei Moro i la Dama Blanca, obres de Sergi Mas, que sortiran extraordinàriament a ballar aquest dissabte per celebrar l’efemèride. Només una preocupació: engrescar les joves generacions per assegurar el manteniment de la tradició. 

–Des de quan forma part dels Geganters de Sant Julià de Lòria?
–Des de l’any 1989, aquesta va ser i és  la meva primera i única colla gegantera. 

–I quan en va esdevenir cap?
–Des de fa 15 anys. 

–Què suposa ser cap de Colla?
–Molta feina, dedicació i moltes hores invertides. És tot un món, s’ha de coordinar l’agenda, assajos i sortides.

–Quines actuacions especials tindran pel 35è aniversari?
–La d’aquest dissabte, que s’afegeix a les actuacions reglamentàries de la colla que únicament surt per la festa major i fira medieval.
Començarem a les 9.00 del matí i fins al migdia, per deixar pas a la revetlla de Sant Joan. 

–Els preocupa el recanvi generacional?
–La veritat és que sí. Vam crear uns gegantons per fomentar la participació dels més joves i motivar la canalla, que sapiguen què és portar un gegant, que participin de la festa De moment no ens podem queixar, està funcionant i esperem que creixin geganters que vulguin seguir estirant del carro. 

–Per què creu que costa que la gent s’hi enganxi si els gegants sempre ens arrenquen un somriure?
–No sé si és que la gent ho veu d’una altra època i vol dedicar-se a fer altres coses. Nosaltres ho intentem inculcar als petits perquè és una entitat cultural de les més antigues de Sant Julià que encara aguanta i considerem que ha de tenir una continuïtat. 

–Els geganters o geganteres han de tenir una condició física especial?
–Els gegants pesen entre 55 i 70 quilos però el que és important és la tècnica per agafar-los, el problema no és el pes, és l’equilibri i les ganes d’implicar-se.

–Suposo que el portador del gegant va canviant durant la jornada.
–Sí. Encara que és cert que hi ha hagut una davallada dels membres de la colla i ara som al voltant de la vintena, sempre hi ha un nucli dur de vuit persones que van a totes les reunions i són les que acostumem a rellevar-nos per carregar els gegants. Però si a algú del poble li ve de gust i ho vol fer, cap problema. 

–També s’encarreguen del manteniment dels gegants?
–Ho gestionem tot des de la junta. El primer responsable  de l’estat és el geganter. Hi ha unes normes bàsiques per manipular-les perquè tenen 35 anys i són part del patrimoni. Quan s’han de fer reparacions els portem al taller de Solsona o, si és poca cosa, els empastem aquí mateix. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT