El patòleg davant la medicina de precisió del segle XXI és l’eslògan del XIII Congrés de la Societat Catalana d’Anatomia Patològica (SCAP) que comença avui al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. El seu president, el doctor Jaume Ordi de l’Hospital Clínic de Barcelona, estarà acompanyat d’Inmaculada Ribera, patòloga de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell i uns 140 experts de la salut andorrana, catalana i espanyola. No és la primera vegada que la Societat Catalana es troba al Principat, però Ordi recorda que «en aquella època, fa més de 15 anys, els congressos eren molt petits i no tenien la importància d’ara».
 
–Per què van decidir triar Andorra per a la celebració del congrés d’aquest any?
–Perquè des de fa anys l’Hospital Clínic de Barcelona i l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell tenim una col·laboració molt estreta i fluïda, especialment en temes de patologia que encara no es poden realitzar a Andorra. La doctora Ribera és una patòloga andorrana que quasi cada setmana ve a Barcelona i coordina diferents mostres i projectes de recerca i vam pensar que seria una bona oportunitat per consolidar encara més la relació de la patologia entre els dos països.

–S’ha aconseguit la voluntat d’implicar a les autoritats i patòlegs andorrans com es volia?
–Sí, estem molt contents, perquè la participació és molt important. No només pel que fa als patòlegs, sinó també als hematòlegs, oncòlegs, cirurgians... A més, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, el conseller de Salut i la cònsol major d’Andorra la Vella ens han ajut molt i els hi estem molt agraïts.

–Quins són els últims avenços que s’estan realitzant en medicina personalitzada?
–La veritat és que està canviant molt i de manera molt ràpida. Bàsicament, s’estan trobant tractaments específics contra determinats càncers amb característiques concretes, ja que que tenen unes molècules particulars que són susceptibles i que depenen de la detecció dels patòlegs. Són tractaments molt cars, però molt efectius, perquè són personalitzats. 

–El paper del patòleg és, doncs, detectar aquests casos susceptibles de tractament personalitzat?
–Sí. El paper del patòleg és molt rellevant actualment, no només pel diagnòstic, sinó perquè a més a més ara també fa proves moleculars per comprovar les alteracions dels tumors per determinar el millor tractament possible per a cada persona en particular. 

–Què es discutirà en el congrés?
–Hem procurat que es cobreixin diferents àrees, ja que la patologia cobreix tota la medicina. Volem que siguin temes d’interès general per als assistents, sense especificitats, i sobretot intentarem presentar les últimes novetats. Els avenços en aquests dos últims anys han estat força rellevants i els volem destacar. El tractat de l’hematologia, el pulmó, la mama i el còlon ha variat molt en els últims temps en quant als estudis moleculars que fem els patòlegs. 

–En el congrés hi participaran experts i residents que tot just han completat els estudis.
–Sí, els residents són metges que acaben d’especialitzar-se després de quatre anys de formació en diferents hospitals de Catalunya. Tots ells presenten un cas per donar-se a conèixer i presentar-se davant la comunitat de patòlegs catalans, tot i que majoritàriament ja estan treballant de manera professional. És una manera d’introduir-se a aquest món. 

–Què s’espera d’aquests nous patòlegs?
–Moltes coses! El futur de la patologia és a les seves mans. Els que ja tenim una certa edat, tenim una gran esperança en ells i estem segurs que continuaran i milloraran el camí que fins ara hem estat marcant. 

–Hi ha algun cas que li hagi cridat especialment l’atenció dels que es presenten avui a Andorra?
–La veritat és que tots són molt interessants, no en voldria destacar cap concret. Hi ha moltíssim nivell, tant en els temes d’estudi com en els pòsters que es presentaran. M’ha sorprès perquè la qualitat de les comunicacions en aquests tipus de congressos ha evolucionat moltíssim; la gent jove fa coses realment magnífiques per la patologia catalana i andorrana!

–Quinserà mereixedor del premi?
–No ho sé encara. No he volgut ser membre del jurat aquest any. Sí que vaig fer una valoració inicial, però després no he volgut tenir aquesta responsabilitat. De totes maneres, fins al final de les presentacions no es decidirà.