L’Ana Cerezo és extremenya i mai ha perdut el vincle amb la seva comunitat malgrat portar ja 25 anys al Principat. Just ara fa un any que va tenir la iniciativa de crear l’associació Casa Extremadura amb l’objectiu de «tenir un tros d’Extremadura a Andorra».

–La comunitat extremenya ronda les 400 persones. Com ha evolucionat la xifra?

–En els últims anys s’ha reduït. Abans de la crisi érem entre 600 i 700, però molts van tornar perquè aquí es dedicaven a la construcció. Ara venen a treballar sobretot en el sector de la restauració, però els que van marxar són més dels que ara arriben. 

–Els residents reclamaven una associació com Casa Extremadura? 

–No. De fet, és una iniciativa meva. Com que veia que hi havia altres associacions que servien com a punt de trobada per als residents, vaig preguntar-me per què no podia ser igual amb la nostra. Volia tenir un tros d’Extremadura a Andorra. 

–I va rebre molts suports?  

–Vaig fer-ho tota sola perquè volia que els extremenys tinguessin un lloc on trobar-se i compartir la nostra cultura amb la resta de la societat andorrana. 

–A través dels esdeveniments? 

–Sí, però l’associació també havia de servir per donar suport als residents extremenys i assessorar-los en qualsevol dubte o problema que els sorgís. És a dir, ser com una petita ambaixada.

–I de cara a la resta de ciutadans? 

–La intenció era donar a conèixer la meva terra a Andorra. 

–És molt desconeguda? 

–Sí, la idea que en tenen no té res a veure amb la realitat. Pensen que Extremadura és un lloc desèrtic, sense verd ni aigua, i on fa molta calor. Quan en realitat tenim diferents climes i zones més seques on es cultiva la vinya i d’altres amb muntanyes com aquí.  

–I com ha anat aquest primer any?

–Ha estat positiu perquè hem aconseguit una cinquantena de socis i hem fet diferents actes. 

–Reben subvencions per organitzar-los? 

–De moment no hem sol·licitat ajuts econòmics i tirem endavant amb la quota dels socis; però sabem que tenim la possibilitat i que per exemple hi ha ajudes dels comuns o de la Junta d’Extremadura. 

–L’associació ha permès enfortir els vincles dins de la comunitat i amb els andorrans? 

–Jo penso que sí. La rebuda ha estat molt bona, però encara cal més difusió perquè hi ha molts extremenys que no ens coneixen. 

–Quins reptes es planteja de cara al futur?

–Seguir creixent i fer moltes més accions, com donar-nos a conèixer entre les comunitats extremenyes veïnes. Al final, aquí volem promocionar Extremadura i allà, Andorra, ja que ens interessa que la nostra comunitat descobreixi on vivim.