La nova presidenta d’Unicef Andorra, Laura Alvarez, arriba en un moment on les línies d’actuació estan molt marcades, però amb la il·lusió i l’ànim de seguir tirant endavant el compromís solidari de l’organització arreu del món. A més, es fixa l’objectiu d’aconseguir arribar als més joves amb una participació més activa a les xarxes socials i en els àmbits educatius. Ja no es tracta només de donar mensualment una quantitat de diners, que també, sinó d’arribar a la societat a través d’actes públics. Per estrenar-se, aquest dijous, se celebraran dues sessions de ioga a la Sala Gran del Prat del Roure d’Escaldes-Engordany, en benefici a la lluita contra la mortalitat dels nounats.

–Com afronta la nova presidència?
–Amb molta il·lusió. L’anterior Junta ens ha deixat el camí marcat i jo l’afronto pensant que l’he de mantenir i intentar incrementar tots els resultats respecte a cada infant. Tot això, a Andorra, ho fem a través d’accions, com la sensibilització i l’advocacia i, en el territori en qüestió, a través dels projectes que financem.

–Vostè no és nova, però, a Unicef...
–No. Vaig començar a recaptació com a voluntària i, al cap d’un temps, em van oferir entrar a la Junta. Ara s’ha donat la circumstància que acabava el mandat de l’antiga presidenta, i aquí estic!

–Per què és important que un país tan petit com Andorra col·labori amb una organització tan gran com Unicef?
–Andorra és membre de les Nacions Unides i com a tal col·labora amb organitzacions com Unicef. A més, Unicef és present a 190 països. És normal que també hi sigui a Andorra.

–Quins projectes de present i de futur hi ha?
–Respecte a els projectes sobre el terreny, ara mateix, nosaltres som al Congo, a la República Centreafricana, amb els nens soldats, i aviat iniciarem un de nou per a nens discapacitats al Bhutan. El del Congo, si tot va bé, el 2020 el donarem per finalitzat, el de la República Centreafricana veurem si a final d’aquest any el renovem o el donem per acabat i el del Bhutan està previst fins al 2021. Per poder sustentar aquests projectes, fem una recaptació amb mercadets, tallers, masterclass, etc. D’aquí a finals d’any, tenim dos projectes que donarem a conèixer molt aviat, per complementar als socis. A més, de les col·laboracions amb empreses.

–Com es dóna per finalitzat un projecte? Es marquen uns objectius i quan es compleixen s’acaba?
–La veritat és que són projectes que no s’acaben mai. Nosaltres iniciem projectes com a prova pilot, i quan marxem, altres organitzacions o els mateixos governs els segueixen. Tant de bo els projectes acabessin perquè això suposaria que s’ha erradicat el problema.

–Quin és el pitjor país per ser infant avui dia?
–Els països no es poden classificar en pitjors o millors, però sí que si pensem en conflictes, Síria, el Iemen, Nigèria, Pakistan o Haití, són països terribles per a la infància. En l’àmbit global, però, els números milloren arreu.

–Com ens podem assegurar que la nostra col·laboració arriba realment a les persones necessitades?
–Aquesta és una por que té la gent, però nosaltres, des d’Andorra, seguim tota la trajectòria dels diners i rebem informes detallats amb totes les despeses. Com a comitè nacional, com a mínim, el 75% del que rebem va destinat als projectes d’Unicef. Avui dia, hi ha més controls a les ONGs que als bancs! Però el risc 0 mai existeix.

–L’escàndol d’Oxfam Intermón, va perjudicar Unicef?
–Aquestes coses sempre afecten la imatge del col·lectiu sencer, però, econòmicament, a Unicef no hagut cap repercussió.

–En quin moment estem, respecte al benestar i oportunitats dels infants?
–Jo crec que en els últims anys s’ha millorat molt. És evident que ara hi ha menys mortalitat infantil, els nens tenen més accés a l’escola, més i millor accés a la sanitat... Però encara falta moltíssim. El principi de la iniquitat comença amb l’arribada als nens més vulnerables i aquí, a Andorra, ho fem des de la sensibilització.

–La societat andorrana és solidària?
–Sí. Només cal veure la quantitat d’organitzacions que hi ha al país. Quan fem accions des d’Unicef, sempre ens trobem que tenim més resposta de l’esperada. A més, des de la direcció, s’ha fet una gran tasca amb el Govern i els comuns i el feedback ha estat molt positiu i total. Que les set parròquies estiguin ficades dins Les Ciutats Amigues de la Infància, és un èxit. Crec que això es deu a voler fer un país millor.

– I les empreses, són solidàries?
–Les empreses són les persones i quan demanem ajuda, poques vegades ens diuen que no. Així i tot, crec que a vegades falta, per la nostra banda, més acostament, ja que quasi mai són elles les que venen a nosaltres i ens diuen «volem fer un donatiu». També crec que sovint, desconeixen les seves capacitats per col·laborar, ja que el teixit empresarial d’Andorra és de microempreses. Tendim a pensar en la solidaritat empresarial només per a les grans empreses. En canvi, amb petites accions, que no tenen perquè ser exclusivament econòmiques, també poden col·laborar.

–Per crear un món millor, és fonamental l’educació des de ben petits?
–Sí, totalment. Parlem de necessitats bàsiques per arribar a l’educació, però abans s’ha de passar per l’embaràs de la mare, el part, l’alletament, les vacunes... Els nens i nenes d’avui, demà portaran el món i si ells saben com fer-lo millor, el tindrem. Si els nens es queden a l’exèrcit, els perdem. I les nenes... mare meva les nenes! Però sí, l’educació és bàsica a tots els nivells, fins i tot, aquí a Andorra. Actualment s’està treballant molt amb els consells infantils.

–El futur dels nens i nenes de països en vies de desenvolupament, està directament relacionat amb el futur dels nens i nenes dels països desenvolupats? És a dir, si eduquem a un nen d’Andorra, aquest ajudarà a un de Síria?
–Sí, sense cap mena de dubte. Per això des d’Andorra lluitem per a la sensibilització i l’advocacia des dels Serveis de la Infància. Els més petits han de veure que Andorra forma part del món. I cada vegada més, és un país obert i solidari que creu que la seva responsabilitat és ajudar.

–Quina opinió li mereix la publicació, per part del Govern, que abans del mes de setembre arribaran 20 refugiats sirians al país?
–És un pas endavant, però s’ha anat molt lent. Aquesta ha estat una de les queixes més reivindicades per les associacions, però també és cert que legalment hi havia unes mancances, a les quals ja se’ls hi ha posat remei. Esperem que, ara ja sí, arribin el més aviat possible i si, realment, és abans del mes de setembre, seria un gran èxit. El què ha fet Europa amb els refugiats ha estat de vergonya.