Ferran Prat fa més de 15 anys que fa divulgació científica a través del programa Sàbiens, de Ràdio Valira. Parla des de socioeconomia fins a cultura, passant per geopolítica i física quàntica. L’última gran fita del divulgador ha estat el descobriment de l’energia Kundalini –d’origen hinduista– als rius. 

–Quins temes d’entre els que toca al programa Sàbiens li desperten més interès actualment? 
–El que més m’atrau és la recerca de la veritat de les coses. És molt difícil arribar a la veritat en estat pur. Ara el que més em crida l’atenció és l’energia Kundalini, que he descobert que es troba als rius. Les mol·lècules d’aigua impacten amb unes determinades  roques més que amb d’altres. M’he adonat que col·locant les pedres d’una manera vertical i apilades, generen, a través d’un pèndol, unes ones alfa naturals. 

–L’energia Kundalini es troba també al cos humà?
–Sí, neix a la base de la columna vertebral. Quan es desactiva, els òrgans comencen a defallir. Si l’actives, dona un cabal energètic a tots els òrgans del cos. A Egipte feien uns canals d’aigua artificials on posaven uns símbols sagrats perquè els impactes de les mol·lècules generessin aquesta energia i activessin els que hi tenien accés. 

–Qui pot utilitzar el mètode de les pedres i per què serveix? 
–Va bé per relaxar-se, un cop t’ho fan, estàs menys estressat, et sents més intuïtiu i creatiu, i estimula el sistema immunitari. Ho pot fer algú que sàpiga com utilitzar el pèndol, que fan que les pedres ben posicionades creïn el camp d’ones alfa, que actuen com a harmonitzadores de la zona. 

–Parlant d’energies, les males vibracions existeixen? 
–Sí, hi ha gent que vibra en alta freqüència i t’hi sents molt bé al seu costat; i gent que vibra en baixa freqüència i transmeten un mal ambient. Són els vampirs energètics. 

–Quina diferència hi ha entre el karma i el dharma?
–El karma és una llei còsmica que està per sobre dels jutjats i és d’acció-reacció. L’enveja, la rancúnia o l’ego passen factura. També hi ha qui viu en un estat de dharma, que hi arribes quan tens un control tan profund que no deixes que tu mateix generis pensaments negatius. El pensament té ones i acaben interactuant a nivell físic tard o d’hora. 

–Vostè no creu en les casualitats? 
–No. Crec que tot són causalitats i res passa perquè sí.

–Tot i així, les persones tenen una mica de marge per canviar aquest destí ja marcat, no? 
–Està clar. Sempre m’agrada comparar la vida amb un gran pàrquing on tu entres amb el cotxe i pots aparcar on tu vulguis perquè totes les places estan lliures. Tens marge de joc, però hi ha unes columnes inamobibles, que són les coses que, volguem o no, estan predesetinades a que succeeixin.