Josep Lluís Marquès resideix des del 2005 a la Xina, on actualment és responsable de compres de l’empresa del sector de l’automoció Ficosa. Atribueix la seva posició professional a la beca de mèrit que va rebre de la Fundació Crèdit Andorrà als anys noranta i que va permetre-li cursar un màster d’Economia i Direcció d’Empreses a l’IESE.

–Ara es troba a la Xina, però com hi ha arribat? 
–A través del màster vaig començar a treballar amb Ficosa Internacional, que aleshores era una empresa força petita i familiar. Tot i no tenir-hi experiència, vaig entrar en l’àrea de compres. 

–I va anar saltant de càrrec? 
–La companyia va anar creixent dins d’Europa i després va expandir-se cap a Amèrica. I a mi em van oferir anar a Mèxic. 

–S’ho va pensar molt? 
–No, perquè entenia que en aquestes empreses les oportunitats venen precisament amb les assignacions a l’exterior. Allà vaig estar-m’hi una mica més de quatre anys. 

–I després cap a la Xina... 
–Vaig fer un parèntesi de tres anys a Barcelona i al 2005 vaig marxar cap a l’Àsia per ajudar en la creació de l’empresa a la Xina. Primer vaig assumir el departament d’operacions i més tard el de compres. 

–Però havia estudiat enginyeria industrial. 
–Sí, i em va donar sobretot coneixements tècnics que m’han ajudat a enfocar els problemes i a aplicar el sentit comú a l’hora de buscar solucions. I amb el màster vaig aprendre sobre la interacció entre empresa i persones.

–Vostè deu pertànyer a una de les primeres promocions de becaris de la Fundació Crèdit Andorrà.
–No a la primera, però el programa portava pocs anys en marxa quan van donar-me-la.

– Com s’ho va fer per aconseguir-la? 
–Vaig haver de preparar un pla dels estudis que volia cursar. I va haver-hi sort. 

–Com valora l’aposta pel mèrit de la beca? 
–Si d’alguna cosa estic orgullós és d’haver-la rebut perquè ha originat tot el que ha vingut darrere. Cada vegada hi ha més jovent que hi opta, i amb varietat de talents, que és el que permetrà cobrir totes les àrees i fer país.

–Ha actuat com a ambaixador d’Andorra a l’estranger?
–I tant! El fet de ser andorrà és molt característic perquè arreu del món molt poca gent coneix el Principat. Tothom vol saber què passa en un país tan petit i surten tertúlies interessants. És sempre molt estimulant!

–Què els explica?
–Primer situo Andorra geogràficament i després ja parlo de la mida, la població i tota la història que hi ha al darrere i cultura. 

–Té en perspectiva tornar al Principat? 
–Evidentment hi ha una enyorança cap al meu país i m’agradaria tornar-hi. No tinc cap pla concret, però estic obert a tot.