Nascut a la Seu d’Urgell, l’Elias Porter ha elegit viure a la muntanya «per salut i tranquil·litat» i amb el seu company acordionista, en Pep Lizandra, transmeten les cançons, músiques i danses de l’Alt Pirineu per tots els pobles de la serralada i més enllà amb la formació que van constituir ara ja fa 23 anys: La Sonsoni.

–En què consisteix un taller de danses del Pirineu com el que van organitzar el passat dissabte a Andorra la Vella?
–Solem començar amb un parell de cançons instrumentals i després en Pep, un gran mestre danser, baixa de l’escenari i explica les danses. Sí que ens adaptem molt al públic que tenim, però a Andorra hi ha bastants balladors que ens segueixen, un club de fans!

–Agraden? 
–La rebuda sempre és molt bona perquè són danses fàcils i molt assequibles. Hi ha acceptació. I mai ens han tirat tomàquets!

–Se senten satisfets?
–Sí, La Sonsoni sempre ens ha funcionat molt bé. Ara comencem la vint-i-tresena temporada sense Facebook, ni web ni targetes de contacte, però cada any tenim un munt de feina.
 
–La gran majoria del seu repertori és música recuperada de l’Alt Pirineu. D’on sorgeix aquest interès? 
–Fa molts anys, diversos músics de la zona van fer una investigació que consistia a donar una gravadora als nens perquè enregistressin els seus avis cantant cançons originals. I el Pep té moltíssima afició a la dansa.

–Què els va unir? 
–Va ser quan jo tenia 14 anys i tocava el violí. Ell buscava algú per fer un concert de música tradicional en un casament. M’hi vaig sumar i a partir d’aleshores ja no hem parat.

–Ell va descobrir-li aquest món? 
–Exacte. I jo no soc molt ballador, però és una sensació divertida veure 200 persones ballant al so de la teva música!

–Què tenen de peculiar aquestes danses?
–Mmm... Acostumen a ser danses col·lectives i on es canvia molt de parella. I senzilles! Per exemple, hi ha un ball que servia per espantar les rates en els casaments.

–No surten de l’Alt Pirineu? 
–Sobretot ens centrem en aquest entorn perquè és on tenim la feina, però hem anat a França i per tot Catalunya. I a Andorra hem tocat moltes vegades. A més, jo estic dins de l’ONCA.

–Quin és el futur de La Sonsoni? 
–Anar fent fins on ens porti. Hi ha llocs on anem a tocar-hi cada any des de fa més de 15. I fem cançons noves, però el gruix del repertori és  sempre el mateix i la gent no es cansa i ens torna a trucar. 

–Ho consideren positiu?
–Això vol dir que agradem. No és per comparar-m’hi, però tampoc canviaries els minuets de Mozart. Fas un producte i si la gent l’escolta i vol repetir, la sort que tenim nosaltres!