La història comença quan l’àvia llegeix als seus nets La princesa, els llibres i el drac. És la interpretació del segle XXI que Anna Manso (Barcelona, 1969) fa de la tradicional llegenda de Sant Jordi, on és la princesa qui troba, en una biblioteca, la manera d’enfrontar-se al drac que atemoreix tot el poble. No és tracta d’una versió de la història de sempre, sinó d’una adaptació als temps actuals amb un toc, marca de l’autora, feminista. Però, sí, també hi ha un cavaller.

–Què és La princesa, els llibres i el drac?
–És la llegenda canònica de Sant Jordi, però jo sóc una escriptora feminista i la meva marca de la casa és l’humor. Per tant, el què he fet ha estat omplir buits, completar petits detalls. Per exemple, quin és el paper de la princesa? Sempre l’hem deixat en un segon pla i no ens hem plantejat perquè arriba a la situació d’haver-se de posar davant el drac per salvar el seu poble. No era una princesa que pretenia ser salvada, sinó que buscava solucions i és en una biblioteca on troba que hi ha un cavaller que és diu Jordi que és expert en matar dracs. Però ella s’amaga una espasa sota el vestit, per si de cas. 

–Ah, Sant Jordi també hi apareix...
–Evidentment! És la llegenda de Sant Jordi! 

–Com va sorgir la idea de donar-li la volta a la llegenda tradicional?
–Tot i que jo sóc molt partidària de la tradició, vaig pensar que som al segle XXI. Això no vol dir inventar-se la història, sinó complementar-la. Aquest llibre no és una versió de la llegenda de Sant Jordi; s’hi poden trobar tots els elements i Sant Jordi és qui mata el drac. Però el que sí vaig voler afegir és que tot comença quan una àvia explica els seus néts aquesta història i la nena diu «àvia, jo quan sigui gran, vull governar i ser cavallera». Aquest punt és important perquè dona als nens un nou referent i crea un model femení molt potent.

–Per què els llibres clàssics atorguen als homes el paper protagonista?
–Doncs perquè, encara ara, la societat és patriarcal i han estat els homes qui han dominat el discurs. Diuen que la germana de Mozart era més bona que ell. Aleshores, per què no va triomfar? Doncs perquè era una dona. Punt.

–Com podem fer el canvi i educar els nens en el feminisme?
–Jo, com a escriptora, el què he de fer és oferir-los dues coses molt importants: la primera són els referents. És a dir, models femenins i masculins amb els que s’hi puguin identificar tant les nenes com els nens per igual. I la segona, oferir històries divertides. Gràcies a les il·lustracions de la Liliana Fortuny aquest llibre és una meravella perquè ella té un gran sentit de l’humor, com jo. 

–El llibre és per a nens. Però també l’haurien de llegir els pares...
–Sí. Jo defenso que la literatura infantil i juvenil no té edat. Els adults la poden llegir amb total normalitat. A més, quan els pares expliquen un conte als fills, aprenen amb ells coses inimaginables .