L’Emmanuelle Besnard és artista però també professora de visual i plàstica. Tot i que alguns artistes viuen de l’art, ella assegura que no és fàcil i per això combina les dues professions. Fa un parell d’anys va decidir sumar-se a la renovada associació La Xarranca perquè hi veia una oportunitat per donar-li una altra mirada i fer-hi coses noves. Ara n’és la presidenta i ja està ideant el projecte que traslladarà a l’espai de La Peixera el proper agost. 
 
–Quina és la seva funció dins de l’associació?
–Jo en soc la presidenta a nivell administratiu, però ens organitzem en grups de treball en funció dels interessos de cada un dels membres. El grup de comunicació és fix, però n’hi ha altres de fluctuants, com el dels espais d’exposició, el d’educació o el que s’encarrega de la representació institucional del col·lectiu. Al final, la idea és posar en contacte els artistes i sobretot generar dinamisme. 

–Quants membres són? 
–No som gaires encara, però hi ha molts membres que simplement es mantenen informats. D’actius, al voltant d’una vintena únicament. 

–I de totes les edats? 
–Hi ha persones grans que ja estan a l’edat de retirar-se, però també joves que venen de la universitat. Ara, l’objectiu és acollir tant artistes plàstics com d’altres disciplines. 

–Solen trobar-se amb molta freqüència? 
–Tenim un espai al centre cultural La Llacuna, que ens cedeix el comú d’Andorra la Vella, on fem les reunions. I després organitzem una trobada informal d’artistes al mes, per fer un cafè i parlar sobre qualsevol tema artístic o dels treballs que tenim entre mans. 

–I què surt d’aquestes trobades? 
–Són molt fluctuants, en funció de la disponibilitat i de les ganes de cadascú, però en surten converses i discussions estimulants de temes artístics. A més, serveixen per fer-nos companyia, una qüestió important perquè la feina de l’artista pot arribar a ser molt individualista. I també poden fer avançar en el procés creatiu.
 
–La Xarranca dona més visibilitat a l’artista? 
–Tant de bo, però de moment no som una estructura molt gran i només som una associació sense ànim de lucre. Sí que estem treballant alguns temes concrets com formar part de les associacions internacionals d’artistes professionals per poder tenir el carnet.

–Què volen aconseguir amb La Peixera? 
–La idea és que sigui un espai de creació. No es tracta d’un lloc per exposar ni del taller d’un artista, sinó d’un espai per anar construint una obra. Cada artista en farà la interpretació i en traurà el profit que vulgui, però volem que sigui multidisciplinari, dinàmic i divers.

–Vostè també hi exposarà?
–Sí, jo estic apuntada per al mes d’agost i ja estic començant a pensar en el que faré. 

–Pot avançar-ne alguna cosa? 
–Encara no ho tinc prou clar; probablement serà un tema relacionat amb la natura i es tractarà d’una instal·lació pensada específicament per a aquest espai.