Després d’haver superat ja una vegada, i amb nota, una de les curses de ciclisme de muntanya més dures del món –la Titan Desert–, el corredor Emili Pérez es proposa de nou el repte de completar aquesta prova que enguany es disputarà entre el 29 d’abril i el 4 de maig i que consistirà a creuar en sis etapes 600 quilòmetres del desert del Sàhara. Però ara ho fa amb un objectiu completament diferent: s’hi enrola amb l’equip Stern Motor-Asdent per donar suport a una causa solidària. Hi correrà al costat de la catalana Eva Giménez per aconseguir més fons per a la investigació mèdica de la malaltia que pateix el seu fill Nacho: la síndrome de Dent, de la qual hi ha registrats només uns 400 casos en tot el món.

–Com se li va presentar aquesta oportunitat? 

–El projecte va sorgir-li a l’Eva. Ella ja havia corregut la Titan Desert l’any 2013 i Stern Motor –el concessionari de Mercedes a Catalunya– va proposar-li tornar a participar-hi. Ella no ho tenia en ment però s’hi va animar i va començar a confeccionar l’equip. Va ser aleshores quan em va trucar per dir-me que volia comptar amb mi. 

–I vostè què va contestar-li? 

–Sense pensar-m’ho vaig dir-li que sí, que cap problema. Jo ja havia disputat una Titan i havia aconseguit quedar en la posició 103 de 405 corredors. Ara es tractava d’anar-hi per una altra causa, però vaig tenir-ho clar i vaig decidir agafar vacances per poder ajudar-la a assolir el seu objectiu.

–I com l’ajudarà?

–Som un equip de vuit corredors, ella i set ciclistes més. Però tres de nosaltres –un dels quals soc jo– l’acompanyarem en tot moment. 

–Per què? 

–L’Eva pateix un 49% de discapacitat al seu cos per culpa d’una esclerosi múltiple i ha d’anar acompanyada perquè l’ajudin. Tot i així, ella ja ha fet molta bicicleta i ha superat diverses proves. 

–Quin és l’objectiu?

–Simplement acabar. Per ella, ja és un repte molt gran, a causa de l’esclerosi múltiple i perquè no té massa temps per als entrenaments en haver d’ocupar-se del Nacho. Ara, l’Eva és una lluitadora nata i aquest projecte li fa molta il·lusió. 

–Quina serà la funció dels tres ciclistes que l’acompanyaran tota l’estona? 

–Nosaltres sortirem amb ella i estarem allà per a qualsevol cosa, sigui que cal reparar una roda que s’ha punxat o qualsevol altra cosa; que no pot seguir i cal arrossegar-la; que necessita menjar... Ella pedalarà sempre, però l’ajudarem en el més difícil per tal que pugui acabar. 

–Té dificultats afegides? 

–Sí, amb la malaltia, tot l’esforç que va acumulant li genera una fatiga que és molt superior a la que podem patir la resta. 

–S’estan preparant tots junts? 

–No, cadascú fa entrenaments pel seu compte. Tot i així, hem fet dues trobades conjuntes. L’última ha sigut aquest cap de setmana, que hem corregut La Portals BTT a Montserrat, una cursa que transita per terreny de pista i força planer, però que té un recorregut de  60 quilòmetres i 1.375 metres de desnivell. I fa unes tres setmanes vam estar als Monegros. 

–A nivell personal, com es pren aquesta Titan Desert? 

–Me la prenc totalment diferent; és una cursa en què vaig a gaudir i a ajudar una altra persona. En aquest cas, l’important és donar un cop de mà. Abans hi anava a competir, ara la faig per sumar-me a una causa solidària.

–Quin és l’objectiu més enllà d’acabar la Titan Desert? 

–Recaptar fons per estudiar la síndrome de Dent.

–I com es durà a terme la recaptació?  

–El patrocinador que hi ha al darrere és Stern Motor, que és qui posa els diners i tot l’equipament. Ara, després de la Titan Desert vendrem  tant les bicicletes com la resta del material i destinarem els diners recaptats a la Fundació ASDENT, que la família del Nacho va posar en marxa fa uns anys i ja compta amb més de 500 socis. Aquesta associació es dedica a recaptar diners i a enviar-los a l’equip que investiga la síndrome de Dent a Espanya, on hi ha 43 casos registrats fins ara.  

–És el primer cop que se suma en una causa com aquesta? 

–Sí. Abans només havia col·laborat en algunes competicions de l’Special Olympics Andorra. Aquesta és la primera vegada que corro per una causa solidària i considero que és important tot el que sigui ficar un granet de sorra –mai més ben dit– en aquesta investigació. 

–Com es troba l’Eva? 

–Hi parlo gairebé cada dia i està molt animada i entrenant amb ganes. Tot i que acaba de passar per una època no massa bona perquè tenia el Nacho a l’hospital, encara el projecte amb molta il·lusió. 

–I el conjunt de l’equip i vostè en particular? 

–Tots tenim moltes ganes i crec que aquesta Titan Desert l’acabarem per ella i pel nen. Per mi, ajudar una altra persona a complir els seus objectius amb una cosa que m’agrada i que domino com és la bicicleta suposa un projecte molt engrescador. I ara és el moment de fer-ho.