D’entre les dones que integren Acció Feminista d’Andorra, Laura Dallerès és de les més joves. Sempre ha tingut sensibilitat pel moviment feminista, però fins ara no s’hi havia implicat de ple perquè era incompatible amb la seva feina. Reconeix que és força principiant en el tema, però de seguida que va assabentar-se del naixement d’aquest col·lectiu va decidir sumar-s’hi. Ella que és optimista i creu que tot és possible en aquesta vida ho veu com una oportunitat per canviar la mentalitat a Andorra.

–Com es defineix Acció Feminista d’Andorra? 
–Som un col·lectiu que lluita per una societat més justa i per equilibrar els drets entre homes i dones. 

–I s’identifiquen com a feministes?
–Sí, però la paraula feminista encara s’entén molt malament. Mentre que el diccionari es refereix a l’equilibri de drets entre homes i dones, se li segueixen atribuint moltes etiquetes amb connotació negativa. L’altre dia el bisbe de Sant Sebastià deia que «el dimoni està en la causa feminista». Al final, les etiquetes les posen els que volen seguir perpetuant el sistema actual, però el canvi de mentalitat dels homes acabarà venint de forma natural. Algun dia entendran que no volem atacar-los i que amb la igualtat ells també surten beneficiats. 

–Com sorgeix el moviment? 
–Ha sigut molt ràpid; hi treballem des de principis d’any i en qüestió de tres setmanes s’ha constituït formalment. La idea de crear el col·lectiu va sorgir d’una trobada de deu o dotze dones que ja estaven implicades en el Grup de Dones per a la Reflexió i l’Acció i que volien impulsar diverses accions per al 8 de març. Van constituir un grup que uns dies després va celebrar una assemblea on van assistir una cinquantena de persones. Allà van discutir i votar els punts del manifest que el grup va portar a la trobada.

–Quanta gent han reunit fins ara? 
–Des de la lectura pública del manifest d’Acció Feminista, el passat dijous, les adhesions han anat creixent. Estem creant una base de dades on registrem les persones que s’incorporen  i identifiquem les seves inquietuds per poder fixar àrees de treball i organitzar-nos en comissions. Ara som unes 55 i la intenció és iniciar les reunions la propera setmana. Primer hi haurà una fase de treball intern i després començarem a parlar amb els representants polítics per trobar punts de conciliació.

–Teniu molts suports externs? 
–Comptem per exemple amb el de l’associació Stop Violències. De fet, el futur passa per ser un moviment inclusiu i anar sumant forces.

–També homes? 
–Jo no estic en contra d’obrir el moviment als homes. Fins ara, només hem sigut dones i els homes únicament han aparegut en els actes organitzats. 

–I es tracta d’un moviment intergeneracional? 
–Sí, tenim gent de totes les edats, encara que les més jovenetes estan estudiant a fora i no s’han pogut veure en els actes del 7 i 8 de març, però sí que han col·laborat, per exemple en el vídeo que vam gravar a l’inici. La mitjana d’edat, no obstant, és a partir dels 40 anys, amb persones que ja estaven molt vinculades al moviment feminista. Seguirem incorporant gent, sobretot joves perquè són l’esperança per canviar el món. 

–Se sumen a un moviment que ara mateix té força embranzida arreu. 
–Si hi ha una voluntat compartida, hem de caminar juntes. Això és el que ha fet que el 8 de març del 2018 hagi sigut diferent i hagi traspassat fronteres. A Andorra, no es va celebrar cap vaga i les integrants del col·lectiu que van voler van assistir a títol individual a la manifestació de la Seu. Tot i així, potser l’any que ve aconseguim que es faci vaga també aquí. La qüestió és que la desigualtat femenina no és un problema exclusivament nostre.

–Entre les seves prioritats, hi ha la despenalització de l’avortament, un tema que aquí és força polèmic. Com pensen materialitzar-ho?
–Aquest tema va generar un debat molt extens dins del mateix col·lectiu. Som conscients del model d’Estat que hi ha a Andorra i del bloqueig actual en relació amb l’avortament. Però vam decidir no tapar-nos els ulls i tirar endavant amb la despenalització. L’avortament es considera un delicte; ningú denuncia a ningú però psicològicament és molt dur i implica marxar a fora i pagar uns diners. Nosaltres volem estar al costat de les persones que es troben en aquesta situació. El canvi és complicat perquè es tracta de modificar moltes altres coses. I malgrat que la lluita fa temps que dura, jo soc optimista i crec que es pot aconseguir en un futur.

–El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va dir el 8 de març que subscrivia tot el manifest a excepció de la despenalització de l’avortament. Com ho van rebre? 
–Encara no hem tingut l’oportunitat de valorar-ho conjuntament. Celebro que hagi dit que el manifest està bé en la majoria de punts i entenc el seu neguit pel tema de l’avortament, ja que pot fer trontollar el model d’Estat. Tot i així, Acció Feminista no pot prescindir d’aquest punt i és, de fet, una labor feminista irrebatible. Caldrà parlar-ne molt. 

–El col·lectiu veu possible apropar postures amb el Govern?
–No m’atreveixo a valorar-ho fins que hi hagi hagut contacte amb els polítics i sapiguem el que pensen, però desitjo que així sigui. 

–I què faran si acudeixen a l’associació dones en aquesta situació? 
–Farem poc perquè no és legal. A Stop Violències ja han rebut alguns casos i l’objectiu és col·laborar-hi per ajudar i sobretot incidir en l’educació. 

–És clau per canviar consciències? 
–Sí, i cal insistir en els joves i en els adolescents, que són els que tenen conductes més estereotipades, per exemple creuen en les relacions romàntiques o submises. Per això, hem de treballar en la formació de les generacions que venen. 

–I pel que fa a la bretxa salarial? 
–Aquest és un tema completament injust i celebro que el Govern hagi anunciat que imposarà sancions a les empreses que paguin un sou inferior a les dones. Volem impulsar un Observatori de la Igualtat on la gent pugui denunciar aquestes situacions, ja que cal donar-les a conèixer. 

–Es percep por o incertesa a les bases d’Acció Feminista? 
–No, en absolut, el que es percep és 100% esperança, i més després del que vam veure el passat 8 de març. Aquell dia es van trencar motlles. Nosaltres com a col·lectiu ens ho hem de creure i hem d’aprofitar l’embranzida del moment social que estem vivint, que és molt bo i favorable al canvi.

–El canvi de mentalitat a Andorra es farà efectiu a curt o llarg termini? 
–El termini el desconec, però que és possible, segur.