Amb 25 anys compta amb una llarga experiència al Total Fight Masters of Freestyle, on hi ha participat en 10 ocasions. És un dels tres representants locals a la prova de Grandvalira i valora l’oportunitat que se li presenta participant en una competició d’aquestes característiques.
 
–L’esdeveniment compta amb medallistes olímpics i guanyadors dels X Games. Què significa poder competir al costat d’aquestes estrelles?
–Em dona l’oportunitat de poder esquiar amb els meus ídols, amb el millor nivell mundial i veure a quin nivell estic comparant-me a ells. El Total Fight ens aporta això als riders locals. Normalment només els podem veure a la televisió, però aquí entrenem amb ells, mirem com fan els trucs i aprenem del que fan. 

–Veu com un factor positiu el fet de competir a casa o és una pressió afegida?
–És una pressió, però també un honor, perquè aquesta és la festa de final d’any. Després ja finalitza la temporada, pel que ho volem donar tot. 

–Es veu aquesta vegada repetint en una final, on ha estat cinc cops? 
–A veure, però és encara més difícil perquè abans eren setze els finalistes i ara en són vuit. Serà molt complicat, perquè cada vegada ve gent de més nivell. L‘any passat, per exemple, va venir tot l’equip dels Estats Units. Ells esquien els dotze mesos i nosaltres només quatre. No podem estar al mateix nivell.

–Quines característiques té aquest parc de neu del Tarter?
–La gran diferència d’aquest circuit respecte a la resta és que tenim tot l’any tres kickers seguits. Hi ha d’altres que tenen rails i kickers barrejats, un després de l’altre. Em va bé perquè per a mi els tres mòduls de rails són el més complicat, i un cop superats quan arriben els salts em dona la facilitat de només pensar en ells.

–Quan es va aficionar a l’estil lliure?
–Feia esquí alpí amb l’Esquí Club Pas de la Casa-Grau Roig i als 13 anys vaig començar a fer freestyle. Als 14 vaig disputar el meu primer Total Fight.

–En quines proves el podem veure competir durant la temporada?
–He participat en algunes competicions a nivell nacional, com la Free Smoking, on he arribat a aconseguir una segona posició. A Formigal vaig competir a l’FTP fa dos anys i la vaig guanyar. La prova de major nivell en la que hi participo és el Total Fight.

–Què significa en la seva vida el freestyle?
–Comparant-lo amb l’alpí és una manera diferent d’esquiar. Al freestyle pots fer-ho tot a la teva manera, i en canvi en alpí només d’una. És el que em va fer canviar de disciplina. És una pràctica lliure, tothom ho pot fer a la seva manera, no hi ha una única. En són moltes. Podem escollir els trucs que volem fer i els mòduls, amb diferents opcions. Hi ha molta llibertat.