L’Estefanía González és dissenyadora i professora de ganxet. Acostuma a impartir tallers i cursos online a través del seu web Santa Pazienzia, però aquest dimecres va organitzar amb Unicef Andorra un taller de crochet sota el nom El fil solidari. Els guanys obtinguts es destinaran a diversos projectes de l’ONG. 
 
–Com va anar el taller?
–La veritat és que tant jo com Unicef estem molt contents perquè al final vam omplir els dos tallers que organitzàvem la tarda de dimecres. La gent, a part de la satisfacció de col·laborar donant diners a Unicef, va passar-s’ho molt bé teixint. 

–Quin tipus de públic va venir?
–Hi havia molta mescla: des de nens i nenes a partir dels 8 anys, noies joves que són alumnes dels meus tallers i dones d’edat més avançada. Tenia moltes ganes de veure si venia algun home, però d’adults no n’hi havia cap. Ara, vaig poder apreciar que les generacions que pugen sí que han superat la barrera que distingeix activitats per sexe. 

– I va encomanar-los una tasca molt difícil?
–Havia dissenyat dos projectes per fer: un gorro i una bufanda, però per a principiants. I al final va servir tant per als novells com per als més experimentats. Alguns, en comptes d’emportar-se un gorro, van anar-se’n amb una banda, però estaven igual de contents i satisfets. I molts van preguntar-me com podien seguir aprenent ganxet a casa. 

Va introduir-se al ‘crochet’ fa uns cinc anys i ara dissenya patrons i ensenya la tècnica a través de tallers i cursos ‘online’

– A aquests va redirigir-los a la seva web?
–Sí, a través de la web intento demostrar que el ganxet no és només per a la gent gran. Jo miro de donar-li un punt molt modern i ensenyar projectes que la gent jove vulgui portar o tenir a casa. Això ha de comportar un canvi generacional. Els joves es prenen el crochet com una via d’escapament; enganxa i serveix com a teràpia perquè requereix comptar punts i, per tant, concentració.

–Com va introduir-se en aquest món?
–Jo no teixia fins fa quatre o cinc anys tot i venir d’una casa on es feia ganxet. El problema és que no m’atreien els projectes de la meva àvia. De què em servia a mi fer la coberta d’un sofà? Aleshores, arran d’un accident d’esquí que va obligar-me a fer molt de repòs, jo sola vaig posar-me a buscar vídeos a Internet per aprendre a fer ganxet. I això també va servir per adonar-me que el que estava buscant no existia: vídeos explicats al detall. Per això vaig decidir muntar un blog i fer tutorials molt senzills per ensenyar-ne. 

–I amb quin objectiu fa crochet?
–Normalment no faig productes acabats per vendre. El que elaboro són patrons i cursos online. M’agrada el procés de disseny però no tant el de mà d’obra. La idea principal, crear i treure alguna cosa nova és el que  realment em motiva. 

–Després d’impartir el taller, veu continuïtat al projecte El fil solidari?
–No sabíem si sortiria, però ha tingut molta expectació i és molt bonic. Sempre que pugui i estigui a les meves mans, ajudaré.