Acaba d’establir dos nous rècords nacionals de 17 anys, rebaixant unes marques que portaven molt temps vigent. La dels 100 metres braça era del 2003, i la dels 50 ni més ni menys que del 1990.
 
–Quan va decidir-se per la natació?
–Als sis anys. Nedava però també practicava altres esports com el futbol i el bàsquet, però és el que se’m donava millor i vaig tenir clar que volia fer natació. A més, també és per tradició familiar, ja que des de la meva àvia sempre l’hem practicat.

–Que té la natació que no tinguin els altres esports?
–A l’hora d’entrenar ho faig amb companyia, això sempre ajuda, i amb la resta de nedadors sempre ens donem suport. A més, es treballa tot el cos en general, perquè a l’aigua el fem servir tot. És un esport molt complert, circumstància que en d’altres no passa. Enforteixes tot el cos. 

–Aquest és un esport que demana molt sacrifici...
–Sobretot a l’hora d’entrenar, perquè són moltes hores a la setmana. Actualment en faig entre 12 i 15. I hi ha dies que em llevo a les cinc del matí per anar a la piscina. És sacrificat, però ho faig perquè m’agrada. Em sento motivat, per les marques personals i els rècords que aconsegueixo quan competeixo. Necessites progressar per no quedar-te estancat, i de moment ho estic aconseguint.

–Parlant de rècords. Va aconseguir dos que feia molt temps que estaven vigents. S’ho esperava?
–La veritat és que no. Anava amb la idea de fer marca personal, perquè assolir el rècord era realment difícil. Quan vaig veure que per una centèsima aconseguia el de 100 braça em vaig sentir molt feliç, perquè normalment aquest és el temps que em separa d’aconseguir els rècords. Acostumo a quedar-me a les portes, però aquesta vegada vaig aconseguir-ho.

–Un dels rècords que va superar era d’Hocine Hacine, tot un referent al país...
–És tot un orgull, perquè per a mi és el millor nedador andorrà de la història, amb molta diferència. Té rècords en quasi bé totes les proves i també destacava a nivell internacional. 

–Quins consells li donen els tècnics?
–Primer que entreni amb constància cada dia. També que quan entrenes has de simular la competició, perquè així quan estàs a la prova arribes millor preparat.

–Quines perspectives de futur té?
–A curt termini m’agradaria anar als Campionats d’Europa júnior de Helsinki d’aquest estiu. A llarg, participar als Jocs Olímpics de Tòquio del 2020. Sé que és molt complicat assolir aquesta fita, però no impossible. La meva motivació és molt alta amb l’ajuda dels resultats que estic obtenint, i treballaré per poder ser las Jocs, perquè aquesta és la competició on vol competir-hi qualsevol esportista.