Quim Salvat (Tarragona, 1980), guanyador de la 14a edició del certamen Carles Sabater a la millor cançó en català, ha començat el 2018 atrafegat. Està immers en la producció de quatre nous temes i a més, té un ambiciós projecte per al videoclip d’una d’elles. El farà realitat gràcies a una ajuda de l’SDADV que el portarà fins a Abbey Road en un parell de mesos. 

–Marxa a Londres?
–Sí, al maig. Aquest any he rebut subvenció de l’SDADV [Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat] per l’enregistrament de dos videoclips. Un d’ells el faré íntegrament a Andorra, el de la cançó Gràcies, i després gravarem un altre a Londres, a Abbey Road. Aquest últim correspondrà a una cançó que vaig escriure per l’Associcació Andorrana de Malalts d’Alzheimer [AAMA].

–Quin és el seu vincle amb aquesta associació?
–Fem col·laboracions, em van demanar participar en la primera gal·la que van fer i jo vaig escriure un tema per a ells. La resposta del públic va ser molt bona i per això vaig decidir enregistrar-la en estudi i ara fer el videoclip.

«No m’invento res, tots els temes expliquen una història viscuda o, almenys, amb bastant coneixement»

–Per què Abbey Road, com entren els Beatles en aquesta història?
–Abbey Road té tot a veure amb els Beatles però en aquest cas el meu productor treballa a nivell internacional, ens ho va proposar, vam demanar les condicions de l’estudi, era més o menys assequible, vam tancar dates i gràcies a la subvenció de l’SDADV ens ho podem permetre i hi hem reservat tres dies per anar a gravar el vídeo de la cançó que vaig fer per a l’AAMA, 21 Set. 

–Faci’m cinc cèntims de com serà el videoclip d’Abbey Road.
–Tindrà una mica d’historieta, començaré tocant a la plaça del Piccadilly Circus, a l’exterior, i la història és que acabaré dins d’Abbey Road, però no puc explicar el desenvolupament de la història. 

–A banda, Gràcies, la cançó amb la qual va guanyar el Premi Carles Sabater també tindrà nou vídeoclip?
–Sí, estava pendent, me’l demanaven des del canal Enderrock de Barcelona des de fa dos anys per fer-ne difusió a través de les seves xarxes. Aquest és el que gravarem íntegrament al país. 

–Com serà?
–No puc avançar gaire, hi haurà una mica de muntanyes però serà una història més aviat urbana. 

–He sentit que està enmig d’un procés de producció aquests dies?
–Estem fent la producció de quatre temes nous entre La Garriga i Barcelona. Un projecte independent a tot el tema dels vídeos. La veritat és que estic molt content amb com està sortint tot. Són cançons escrites recentment tot i que una d’elles ja té videoclip i està passant per la tele, el de Només tenen por. Els beneficis d’aquesta cançó els cedeixo a Unicef, està penjada a Spotify i en altres plataformes per poder-la descarregar.

–Com es titulen les altres tres cançons noves?
–Una d’elles és la de 21 Set, les altres es diuen Instants i Només sóc. 

–Són tan existencialistes i intimistes com els títols assenyalen?
–Sí, de fet les cançons que escric jo sempre són sobre alguna cosa que sento o que visc en primera persona. No m’invento res, tots els temes expliquen una història viscuda o, almenys, amb bastant coneixement de causa. 

–I respecte de les primeres cançons que vam conèixer, què ha canviat?
–A nivell de producció, són el dia i la nit. Per a aquestes comptem amb un productor, Iñaki Marquiegui, que acaba de guanyar un disc d’or per la feina que ha fet per al grup Txarango, la producció i els arranjaments de darrere són brutals. 

«Comptem amb un productor de Txarango, que ha guanyat el disc d’or i els arranjaments són brutals»

–Com està sent el procés de producció?
–L’estem fent només els caps de setmana, són sessions de 10 o 12 hores al dia, ho intentem condensar per fer el màxim de feina. Jo proposo la cançó tal com la vaig concebre i el productor et guia amb els ítems que cal complir. Per exemple, el temps en què cal posar la tornada, la durada, l’estructura. I després, es fan moltes proves de dibuix melòdic. Hi ha molta feina. 

–El veurem aviat en concert a Andorra?
–Encara no, més cap a l’estiu però està tot per tancar. Ara mateix no puc, a l’abril me’n vaig a Musicland i al maig, a Londres.