El president de Liberals d’Andorra i candidat a cap de Govern, Jordi Gallardo, fa un repàs de l’actualitat política, tot valorant les decisions presses pel Govern després de gairebé dos mesos de la divisió del grup parlamentari. 

–Fa gairebé dos mesos que cinc consellers del grup liberal van decidir marxar. Els rumors sobre els motius de la divisió, però, segueixen vius.
–Està en l’agenda política dels que no volen passar pàgina. Nosaltres des del primer moment hem intentat acceptar la decisió dels excompanys i entendre que queda molta feina per endavant i que aquest tipus de discussions no aporten res als ciutadans. Per tant, que continuï parlant qui vulgui. Nosaltres estem centrats en la feina legislativa, intentant reunir-nos amb el màxim d’associacions i col·lectius per recollir els seus neguits i proposar modificacions a les lleis que estan en curs. I el trencament, o la divisió, és aigua passada, preferim mirar endavant. Ara ens sentim còmodes amb la situació que tenim. Els tres parlamentaris tenim una vinculació i un lligam molt estret amb el partit i això ens permet treballar millor que abans dins del projecte, ja que abans havíem de fer uns equilibris per intentar que tothom se sentís còmode. 

–Creu que la insistència amb la separació del grup liberal es deu a les ganes d’alguns de treure’n rèdit polític?
–Hi ha gent que vol justificar aquesta separació per motius que no són reals. Sempre hi haurà dues versions, cada part ha explicat la seva. Nosaltres en tot moment hem estat transparents en el perquè, en cada pas i en cada decisió feta. A partir d’aquí, cadascun intenta treure el rèdit polític que més li pot interessar. Nosaltres assumim la divisió i si és bo o dolent el temps ho dirà. Hem assolit el repte amb il·lusió i amb ganes de seguir endavant, amb determinació i amb el suport de molta gent. No vull perdre més temps amb aquesta disputa que no porta enlloc. Els darrers dies s’han fet declaracions que no s’ajusten als fets per justificar una decisió. 

–Fa poques setmanes el Govern va decidir el traspàs de tres milions d’euros més a l’AREB per pagar els costos dels advocats derivats de les moltes demandes interposades arran del cas BPA. Què n’opinen?
–Ho mirem amb preocupació, perquè és un cost que al final haurem d’assumir tots els ciutadans. En el seu dia vam fer més preguntes en seu parlamentària per saber quins recursos s’hi estaven destinant, a més de tot el seguit de demandes que poden comportar, depèn de com es resolguin, amb indemnitzacions importants que no sé jo si l’Estat estarà capacitat per fer-hi front. I pel camí també les accions que tira endavant el Govern, amb un cost molt important. Aquesta darrera ampliació per fer front a les despeses jurídiques de tres milions d’euros ho demostra i ha sobtat no només a l’arc parlamentari sinó també dins de l’advocacia. Al final, independentment del cost, el resultat és dolent. S’ha perdut un banc, la plaça financera ha estat debilitada i passa per una situació de reestructuració i les conseqüències més greus encara no les hem vist. A nivell de la gestió del Govern i dels recursos que hi han abocat, ells justifiquen que era necessari. En tot cas, requerirà que hi hagi una fiscalització important d’aquesta despeses, una justificació, que evidentment des de Liberals d’Andorra exigirem perquè la ciutadania té dret a saber si les despeses s’ajusten als serveis prestats. 

–Segurament el que ha creat més malestar és que una de les persones importants del gabinet d’advocats que se n’ocupa és membre de DA.
–Hi ha una línia molt fina amb aquestes qüestions. Està clar que el fet que al gabinet d’advocats que porta el cas treballi un membre destacat de DA pot donar peu a què la gent faci associacions fàcils. També hem d’entendre que Andorra és petit i fàcilment es poden establir vincles professionals o personals. Ara bé, està clar que estem parlant d’una suma important i que hi treballi una persona destacada de DA pot donar peu a malpensar i cal que l’adjudicació sigui el màxim de transparent possible. Arribats a aquest punt, a banda d’aquest, hi ha altres casos d’adjudicacions que han sortit que demostren que Andorra necessita un exercici de transparència. Aquesta legislatura hi ha hagut força adjudicacions qüestionades i això el que fa és donar una mala imatge política cap al ciutadà, crear sospites quan potser no hi són i el que hem de fer és canviar aquesta tendència i ser molt més transparents i separar el vincle familiar tot i ser una societat petita. Hi ha situacions que, encara que la llei no ho prohibeixi, la ètica i el codi deontològic hi ha d’arribar. I no entendre-ho així és un mal favor per la classe política en sí perquè fomenta que els ciutadans puguin pensar que tothom fa política per interessos particulars. 

–Pel que fa a l’acord d’associació amb la Unió Europea, Martí va afirmar que s’havia acceptat un període de transició pel tabac de 30 anys. Ara, però, sembla que França demana a canvi que el diferencial de preu minvi.
–Nosaltres només tenim la versió oficial del cap de Govern que és que s’han aconseguit aquests 30 anys de transitorietat, revisables amb les etapes corresponents per intentar assolir un equilibri entre els aranzels i els impostos de manera progressiva. I que amb les negociacions fetes per part del Govern, el que s’ha aconseguit fins ara de la part francesa sempre ha estat suport. Sí que és cert que hi ha certa informació que circula, no oficial, o com a mínim nosaltres no l’hem pogut contrastar, que apunta que podria haver-hi una certa demanda de contrapartida del suport que el Govern ha rebut per part de França. A nosaltres no ens consta i, de moment, esperarem que el Govern ens informi. 

–Sí que queda encara per tancar, però, el tema del diferencia de preu. 
–Tenim clar que el diferencial de preu és una qüestió que cal mantenir, ja que és una qüestió de política fiscal interna sobre el qual Andorra no pot acceptar que hi hagi intromissió per part de la Unió Europea. Espero que si mai s’obre aquest debat dins de les negociacions de l’acord d’associació, la postura del Govern sigui ferma perquè Andorra no hi pot renunciar. En qualsevol cas la política fiscal interna dins de la Unió Europea és una qüestió que queda a criteri de cada país. És cert que es pot establir dins dels països membres uns mínims. Aquest és un dels riscos que nosaltres havíem anunciat que podrien donar peu si s’entrava a negociar un acord d’associació. Des d’un bon principi se’ns va dir que la política fiscal no entrava. Vull ser prudent i vull creure que realment no s’entrarà a valorar temes de diferencial fiscal ni en el tabac ni en cap altre sector. Andora és un país de serveis i un dels nostres pilars, a part del tabac, és el diferencial fiscal que tenim amb el comerç del país. Entrar a qüestionar això és obrir una porta i el Govern s’ha de mantenir ferm. 

–Canviem de tema. L’actualitat dels últims dies ens porta a parlar de la reforma de la funció pública. Els sindicats han anunciat una vaga quan el país encara no ha regulat aquest dret. 
–El Govern ho té molt fàcil per evitar aquesta vaga amb conseqüències greus per al país, el que passa és que fins ara s’ha mostrat molt intransigent. La solució és no entrar la llei a tràmit parlamentari perquè no és una llei que realment comporti una reforma de veritat de la funció pública. El Govern té la intensió d’entrar a tràmit legislatiu una llei que correspon a una acció per cobrir l’expedient i no a dur a terme una reforma a fons i necessària de la funció pública. I per què? Perquè arriba a la recta final de la legislatura sense haver fet els deures, ha anomenat una persona especilament per dur a terme aquesta reforma i el temps se li tira a sobre. 

–Què creu que falla del plantejament de la ministra Descarrega?
–El Govern s’ha decidit per fer un projecte de llei enfocat a modificar el règim disciplinari i entrar a tocar els drets econòmics dels treballadors públics. Crec que la reforma ha d’anar més enllà i per fer una reforma més sostenible cal que estigui consensuada. No dic que atengui a totes les demandes dels treballadors públics perquè és difícil aconseguir el 100% d’acord en tots els punts. Però jo crec que es pot aconseguir més punts d’entesa. Els inputs que ens arriben és que les reunions que s’han fet amb els treballadors, ja no dic amb els sindicats, no han estat positives. S’han justificat xifres sense estudis econòmics al darrera que demostrin que realment les dades que s’estan donant són certes i reals. I ara sembla que la solució o la millora del text s’ha de fer per via parlamentària. Creiem que és un error i que la solució passa per no entrar el projecte de llei. La reforma de la funció pública té un cost electoral. En sóc conscient, però nosaltres estem disposats a assumir-lo per responsabilitat, però sempre des del diàleg i no des de la força. Per tant, no dic que sí a totes les demandes dels treballadors públics, però no pot ser que es digui que no a tot i que es vulgui presentar als treballadors públics com uns insensibles, que viuen d’esquena a la realitat i que no estan disposats a fer cap esforç ni sacrifici, perquè aquesta no és la fotografia ni la realitat. 

–Els treballadors que decideixin anar a la vaga tindran el suport dels liberals?
–Arribat a aquest punt, sí. No hi ha cap termini ni cap requeriment de ningú que obligui a presentar aquesta llei. Només hi ha una raó electoralista per entrar-la que és presentar-se a unes eleccions dient que s’ha fet una reforma de la funció pública que realment no s’ha fet. I per tant, els principals responsables que es dugui a terme aquesta vaga si finalment es produeix és el Govern. I nosaltres demanarem responsabilitats al Govern perquè són ells els que s’han negat a buscar una solució que, repeteixo, pot ser treballada i compartida entre tots, perquè no sigui un cost i un desgast que hagi d’assumir només el Govern de DA. Però si es tanquen en banda, Liberals d’Andorra entendrà que la vaga s’ha de fer, li donarà suport i demanarà responsabilitats al Govern. 

–Una altra de les mesures més importants encara pendents és la sanitària. Han pogut estudiar les propostes de la CASS?
–La reforma sanitària és una altra amb la qual podem llençar la tovallola. Vam intentar ser constructius amb el debat de sanitat amb una sèrie de mesures que vam proposar, però no s’ha traduït amb un anàlisi de veritat. I entre mig queda també el SAAS que és el responsable principal de la política sanitària del país, quan l’hauria de marcar el propi ministeri i estem en un bucle de descontrol que fa que la política sanitària d’aquest país vagi a la deriva. I les propostes del consell d’administraicó de la CASS s’han d’analitzar però insistim en el que hem dit sempre: no es pot parlar d’augmentar l’edat de jubilació, d’augmentar les cotitzacions, de deixar de donar cobertura a certs medicaments, etcètera, sense abans prendre una sèrie de decisions que passen per un anàlisi de la comptabilitat de la CASS perquè hi ha fuites en la gestió que si no es comencen a controlar, per més que augmentin els ingressos de la CASS es perdran diners. També cal estudiar les ràtios de professionals que hi ha d’haver en aquest país. No pot ser que seguim tenint disciplines mèdiques en la quals no hi hagi tots els professionals que necessitaríem i en canvi en altres estiguin sobredimensionats. Crec que hem de ser capaços de marcar unes ràtios de professionals en funció del nombre d’habitants que tenim al país i en especialitats molt puntuals que el país no pugui assumir poder gaudir de bons acords amb els països veïns. DA té la seva pròpia línia d’actuació, nosaltres no la compartim, i el resultat serà que arribarem a final de legislatura amb un augment del dèficit, com cada any. La sanitat no deixarà mai de ser deficitària. No diem que s’hagi d’anar cap al dèficit zero, però una altra cosa és que el Govern continuï abocant diners i per una altra banda segueixi el descontrol en algunes contractacions, amb les hores extres, amb els assessoraments, amb la fiscalització dels actes mèdics...

–El sistema pot esperar a una propera legislatura perquè actuem? 
–El Govern pensa que amb l’aprovació de la llei de drets i deures del pacient i de la història clínica compartida ha complert l’expedient de la reforma sanitària. Justifiquen que aquesta és la pedra que aguanta la reforma i que a partir d’aquí no hi haurà duplicitats d’actes mèdics. El que pensem nosaltres és que aquest sistema crearà una doble sanitat que penalitzarà a uns per detriment dels altres, amb un sobrecost que hauran d’assumir els professionals mèdics. 

–Una de les propostes amb la qual treballa DA, segons va manifestar el president del seu grup, Ladislau Baró, és implementar percentatges de cotitzacions segons ingressos. 
–Podria ser una via a estudiar. Abans del 2015 ja havíem proposat nosaltres aquesta possibilitat, però no només amb això. En qualsevol altre servei o taxa que des del Govern hi hagi cap a la ciutadania. És a dir, que aquells que més recursos tenen puguin contribuir més a la CASS o a l’hora de pagar els serveis dins la pròpia administració. A més, ara que s’ha implementat la figura de l’IRPF és molt més fàcil d’implementar. 

–Darrerament també hem vist que el malestar ha arribat al servei d’urgències de l’hospital.  
–Ho hem seguit d’aprop i sobta la manca de previsió perquè està clar que el col·lapse s’ha produït en una època en què ja se sap que hi ha un pic d’afluència pels brots de grip i els accidents a les estacions d’esquí. Hi ha hagut una manca total de previsió per part de la direcció i una manca d’acció també inexplicable per part del ministeri. No es pot justificar que hi ha hagut un problema de comunicació entre els diferents departaments, que no s’ha aconseguit contractar més gent o que no avancen al ritme necessari degut a la paperassa necessària. Això no és una explicació creïble. I el que no pot ser tampoc és que un cop el problema ha esclatat, s’asseguin amb els professionals afectats. Calia reunir-se abans. 

–Centrant-nos en temes de partit i encara relacionat amb la separació liberal, el conseller Carles Naudi lamentava l’altre dia que hagin retirat les esmenes a l’impost de societats que va presentar quan encara formava part del grup liberal. A què es deu aquest canvi de posicionament? 
–El conseller Naudi el que ha fet és parlar de poca cortesia parlamentària per haver retirat les esmenes. Hem pres aquesta decisió basant-nos en un criteri tècnic. Els nostres fiscalistes ens van recomanar que presentéssim, en tot cas, una esmena a la totalitat amb un text alternatiu perquè tal i com es presentava la llei no estava seguint la modernització que s’està fent a altres països quant a competitivitat dels règims especials. Després es fan arribar les esmenes treballades per la cambra, per la CEA i per l’empresa familiar i Naudi decideix unilaterlament entrar aquestes esmenes  i no es van discutir dins del grup. Entenc que el funcionament abans del reestructurament del grup parlamentari liberal era un, però un cop la divisió es produeix, el grup parlamentari es reuneix, analitza les esmenes presentades i decidim que aquesta llei no es pot arreglar per aquesta via. Els parlamentaris no estem per fer cortesia parlamentària, perquè entre cortesia i coherència parlamentària em quedo amb la segona. No estem fent política per quedar bé amb tothom, sinó per tenir un projecte coherent i basat en criteris tècnics i la decisió d’entrar unes esmenes que no s’han analitzat és una manera de fer d’alguns que nosaltres no compartim. 

–L’excap de Govern, Albert Pintat, també ha parlat de vostè qüestionant la seva capacitat per liderar el partit. 
–Al senyor Albert Pintat li tinc un gran respecte. El fet que jo pugui ser un bon candidat o no el temps ho dirà. No estic fent política per demostrar si sóc un bon candidat o no. En qualsevol cas el que no seré és un candidat que abandona a l’últim moment el projecte. El defensaré fins al final amb el meu partit i amb la gent que li vulgui donar suport. 

–Els preocupa que aquesta divisió els afecti pel que fa al suport a parròquies com Sant Julià o la Massana en unes eleccions que poden ser relativament d’hora? 
–És evident que en el moment que un projecte perd certs suports es pot veure afeblit. Però també és cert que de la mateixa manera que hem perdut suports, n’hem guanyat d’altres. Hi ha gent que amb els canvis ha vist una nova manera de fer política amb un projecte renovat, amb interessos que abans no es podien defensar. 

–Superat el trencament, han tingut temps de reunir-se de nou amb SDP per valorar la proposta de Jaume Bartumeu? 
–La proposta segueix damunt la taula del partit i cal analitzar-la. Jo veig el partit molt madur com per afrontar aquest debat. S’han volgut utilitzar aquestes converses de manera esbiaixada per justificar el trencament. Parlarem amb tots els grups, la nostra única línia vermella és DA perquè ens presentem com alternativa. La militància prendrà la decisió. Després, la proposa s’està utilitzant per dir que seria un pacte contra natura i ideològicament contrari. Miri, en aquest país hi ha hagut un projecte que va ajuntar des de l’extrema dreta fins a l’extrema esquerra per anar justament contra el Govern que hi havia en aquell moment. I els que avui ens acusen van votar a favor d’aquest projecte.