PUBLICITAT

Marc Pantebre President de la Cambra de Comerç

«S’ha de proposar una oferta més enllà del ‘shopping’ i trobar sinèrgies entre l’oci i el comerç»

Marc Pantebre en el seu despatx de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis.
Marc Pantebre en el seu despatx de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis.

Marc Pantebre és l’actual president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, un càrrec que deixarà el pròxim mes d’abril després de nou anys de mandat.  

–Quin balanç fa de l’any passat?
–Ha anat bé en relació als anys que veníem. No és fins el 2015 que es trenca la tendència de pràcticament set exercicis de descens del PIB. El 2015 es trenca amb això, el 2016 creix una mica més i el 2017 es consolida el creixement, petit, però es consolida. Hi ha un canvi de tendència, que no és exponencial, però sí a poc a poc. El 2017 hem parlat del creixement d’un 2% del PIB, que és una bona dada.

–Quins són els reptes pel 2018?
–Consolidar-lo i que tots els subsectors de l’economia andorrana acabin creixent perquè el 2017 han crescut tots menys el sector financer.

–Com recuperar aquest mercat?
–El sector financer s’ha d’enfrontar a reptes importants. Primer de normativa i, segon, d’acompliment. Dit d’una manera més planera, les regles del joc que han marcat el sector financer han canviat molt, cap a més restrictives i amb majors controls. Això ha fet que la banca andorrana hagi tingut també que canviar el seu model de negoci, que ja ho està fent, però és una cosa que no es fa d’un dia per l’altra.

–S’ha reduït l’atur i estem a índexs d’abans de la crisi, hem sortit?
–És un bon símptoma. Sobretot aquesta periodicitat de l’hivern que fa que les persones inscrites al Servei d’Ocupació estiguin pràcticament als nivells d’atur estructural. Encara que hi hagi una dinamització de tota l’economia, sempre hi haurà aturats.

–És impossible arribar a l’atur zero?
–L’atur zero no existeix. Hi ha un atur estructural, que existirà sempre. 

–El sector hoteler diu que és el millor Nadal en anys, una mostra més que s’està acabant amb la crisi?
–El sector hoteler venia de molt a baix, però ha aconseguit una cosa molt important que és que, a part d’una millor ocupació, pujar el preu mig. Això era una històrica reivindicació del sector, que sempre tenia preus molt baixos. Més enllà de l’ocupació, que ha pujat vora el 60% anual i és una bona dada, estan molt contents perquè han pogut pujar el preu mig. No és només emplenar, sinó guanyar-se la vida. 

–Els comerços, en canvi, es queixen que no acaben de repuntar. S’han de fer mesures en aquest sector.
–El que està clar és que hi ha un canvi d’hàbits del consumidor i, sobretot, prioritats. Això és una de les conseqüències que ha deixat la crisi. Ara la prioritat d’algú que ve a Andorra no es gastar-ho tot, sinó allotjar-se i estar més dies aquí. De fet, ha baixat el nombre d’excursionistes, però ha pujat el de persones que pernocten. Això és una dada que la gent ve i es queda.  Per tant, prima l’experiència d’oci. El preu és un factor més secundari, que cada cop marca més Internet. 

–Com s’ha de reiventar el sector? 
–El que hauria de fer és intentar fugir de la estandarització del producte. Això és un tema a nivell global, no només a Andorra.

–En quin sentit?
–A tot arreu es troba el mateix. Una altra cosa que va en negatiu, no només a Andorra sinó a tot el món, és que d’una manera o altre acabes trobant promocions tot l’any. Això fa que les pautes del consum es distribueixen en períodes més llargs.

–S’han de buscar nous productes?
–És molt fàcil de dir-ho, però és molt complicat de fer. El més important és que el comerç d’Andorra sigui capaç de crear experiències que puguin atraure al consumidor. Som un país que tenim una oferta molt ordenada, amb uns eixos consolidats com a zones de vianants per fer una compra més tranquil·la. Això són coses que afavoreixen i, Andorra, en aquest sentit, està molt ben posicionada en  comparació amb competidors nostres. També pot proposar una oferta de país més enllà del shopping. Això es pot lligar amb l’oci. S’han de trobar sinergies entre l’oci i el comerç.  H

PUBLICITAT
PUBLICITAT