El president del Grup Parlamentari Demòcrata fa un balanç dels gairebé tres anys de legislatura i analitza alguns dels punts més conflictius. Ladislau Baró també opina sobre els moviments polítics i preelectorals que s’estan començant a cuinar.

–Quina valoració fa del que portem de legislatura?
–Ha sigut una legislatura, per un costat, atípica per la seva vinculació amb l’afer BPA. Això ha fet que tingui unes coordenades una mica diferents, sobretot la primera meitat de legislatura però tota ha quedat condicionada per això. Però d’altra banda també cal remarcar que hi hagut vida més enllà de BPA i que ha sigut una legislatura que també ha encarat l’agenda política i legislativa del país i fixada per Demòcrates per Andorra i, per tant, amb un component de normalitat i d’estabilitat institucional força rellevant. 

–La reforma laboral és una de les impulsades pel grup demòcrata amb més afectació directa pel ciutadà i molt criticada per l’oposició i els sindicats que asseguren que retallen drets. 
–Estem esperant analitzar les esmenes dels grups parlamentaris i tenim també les consideracions que ens han fet arribar els agents econòmics i socials. La veritat és que és una proposta legislativa molt completa. En alguns aspectes efectivament es pot interpretar que es modulen o s’acoten determinats drets i amb d’altres es pot considerar que s’expandeixen. Per tant, és molt complex fer una valoració global amb un sentit o un altre d’aquesta llei. Hi ha pluralitat d’aspectes però jo crec que en definitiva contribueixen a modernitzar el nostre ordenament jurídic en mataria laboral i poden tenir un element important d’acompanyar aquest creixement econòmic que s’està confirmant, tot i que no amb la força que voldríem. Crec que aquestes lleis tenen la voluntat d’acompanyar-lo i fer que pugui ser més intens, sense que això comporti de cap manera pèrdues en l’àmbit social.

–Les crítiques més dures les han rebut de part dels consellers del PS.
–És cert que el grup socialdemòcrata fa una valoració molt crítica d’aquests textos però crec que forma part d’aquesta política d’oposició més dura que està fent els darrers temps, molta gesticulació. Ells podran valorar perquè han optat per aquesta línia estratègica en els darrers temps, si bé és cert que en matèria de l’acord d’associació tenen un plantejament molt coherent i de consens. Però és cert que han intensificat la seva feina d’oposició, és lícit, però trobo que estan fent una feina massa gesticulativa i de cara a la galeria.

–Un dels punts més conflictius de la proposta és la reducció de dies a percebre en cas d’acomiadament improcedent. Hi ha espai per modificar aquest punt o està tancat?
–Hi ha espai per modificar-ho tot però també de manera integrada amb altres aspectes. És a dir, el nostre plantejament és el de poder discutir amb tots els grups parlamentaris i també a través d’ells el que hagi arribat dels agents econòmics i socials. Per tant, estem disposats a discutir-ho tot. Però cal que les propostes es puguin integrar en un conjunt. És a dir, no es tracta de tocar un punt perquè ens ho ha demanat un grup, sinó que cal que hi hagi una proposta integrada a escala global. Estem a l’espera de treballar el que proposa cada grup, no esmena per esmena, sinó cap on volen orientar una eventual modificació del text que nosaltres hem presentat. Si no ens convenç aquesta orientació global, és molt probable que ens quedem amb el plantejament que nosaltres hem establert, però no estem tancats. Són unes lleis prou importants per a discutir-les amb calma.

–Últimament es parla molt d’un possible avançament de les eleccions. Com ho veu el president del grup majoritari?
–Crec que una manera de mesurar la bondat d’una legislatura és precisament si aquesta s’esgota, si s’arriba al final del mandat. Aquesta és la pauta normal. Si no hi ha elements que aconsellin que això no sigui així, entenc que la legislatura s’ha d’esgotar. És el fet normal i un dels indicadors que ens permet afirmar que una legislatura ha estat un èxit o una legislatura estable. Jo no veig ara com ara elements que puguin portar a escurçar la legislatura, això no vol dir que no en sobrevingui algun. També cal dir que, per un costat des del grup parlamentari treballem des de la perspectiva que la legislatura s’esgota, i de l’altre, també dir que una anticipació de dos o tres mesos, si és el que acaba passant, és pràcticament esgotar la legislatura. Per tant, no entenc que això es pugui entendre com unes eleccions anticipades. Seria una lleu anticipació d’una legislatura que acaba amb normalitat. Dit això, el cap de Govern és qui té la potestat per decidir-ho. De moment, el grup parlamentari treballem amb l’horitzó d’acabar la legislatura.

–Deia abans que aquesta ha sigut una legislatura atípica i molt cansada en gran mesura pel cas BPA. Pot això influir en la data de les eleccions?
–Evidentment, tal com he dit que és important acabar la legislatura com a signe de normalitat, també dic que el que no tindria sentit és aguantar per aguantar sense cap mena d’intenció legislativa o de capacitat productiva. Tenim la modificació en matèria laboral, que encara hi ha una feinada per fer, tenim el projecte de la llei de la Funció Pública, completar la reforma sanitària i moltes altres iniciatives en curs. Com a mínim hi ha feina suficient que justifica esgotar la legislatura, per tant, si pensem que arribar fins al final és un element positiu, és per fer feina.
 
–El ball de noms per substituir Toni Martí ja ha començat fa dies. Xavier Espot és, segurament, el que guanya la cursa. Té el seu suport?
–Bé, oficialment encara no hi ha cap nom. És veritat que n’hi ha algun que sembla que fa més consens que els altres però crec que encara és prematur parlar d’aquesta qüestió, encara tenim un cert temps. Estic convençut que no hi haurà problema per escollir el successor de Toni Martí des del consens. El partit tancarà files amb l’escollit. Penso que és tan important l’equip electoral com el candidat. Podríem trobar molta gent a DA amb perfils adequats per poder ser candidat a cap de Govern, com també cal tenir clar que no hi ha el candidat perfecte. Ara bé, sí que reconec que Xavier Espot és el nom que, a part de sonar, genera un consens més sòlid. 

–Creu que el trencament liberal ha afavorit DA a nivell electoral?
–Per començar, el trencament liberal és un nom que acabem de posar nosaltres a un procés força complex. El que jo puc dir sobre aquesta qüestió és que l’actitud de Josep Pintat i de Joan Carles Camp donant suport a les lleis de competències i transferències ens ha donat oxigen polític i ens ha permès tirar endavant el que nosaltres entenem que és una bona reforma per a l’interès general. Per tant, des d’aquest punt de vista podria dir que sí que ens ha afavorit, però no sé ben bé si això és una conseqüència o una causa del trencament del grup liberal. En tot cas, reconec que aquest punt ha tingut una utilitat pràctica i immediata no només per al nostre grup, sinó sobretot amb un criteri d’interès general. A partir d’aquí, ja ho veurem. Per exemple, en l’àmbit parlamentari pot portar complicacions que no seran bones pel funcionament del Consell General i, per tant, no són desitjades. I més endavant, ja és fer una anàlisi més futurista de cara a les eleccions. Ja veurem que passarà perquè ara és molt prematur preveure si aquesta força política que ara està dins del grup mixt tindrà una traducció electoral. És molt aviat per avaluar-ho. Es poden vincular a formacions polítiques preexistents, optar per crear una de nova... Ja ho veurem.

–De moment, però, la que era la principal força de l’oposició ha quedat ara amb només tres representants al Consell General. 
–És cert que si la principal força de l’oposició es fragmenta, sembla que a priori és bo per al partit de la majoria. A priori. A l’hora de presentar unes eleccions ja ho veurem, no goso fer pronòstics.

–Sembla que Martí també ha començat a moure fils electorals i ha fet un cert apropament amb els anomenats pintadistes. Veu possible un pacte entre UL-DA a les pròximes generals?
–Crec que aquest apropament entre Martí i Pintat del qual s’ha parlat no s’ha produït. Martí i Pintat han parlat d’Europa, com Martí també ho ha fet amb altres forces. És cert que el posicionament de Pintat amb les lleis de transferències i competències ha marcat un cert apropament amb DA. Això és innegable. Les bateries de la confiança dels dos costats s’han carregat de manera significativa. S’ha vist també que amb Europa hi ha hagut una aproximació. Però més enllà d’aquests dos elements no crec que es pugui anar. Crec que s’ha de respectar el procés que té ara UL-CC per articular-se en l’àmbit parlamentari i després veure quina organització política desenvolupen més enllà d’UL i CC que són forces estrictament parroquials, i també quina política de pactes estableixen. No hi ha res de fet, més enllà d’aquesta confiança que sí que s’ha instaurat.

–També hi ha sobre la taula la proposta de Jaume Bartumeu de fer llistes parroquials conjuntes per guanyar DA. Com ho valora?
–És una estratègia electoral que intenta adaptar-se a l’exigent sistema electoral d’Andorra. Per un costat, la meitat del Consell que s’escull per circumscripció nacional permet o porta a una certa fragmentació. És a dir, és relativament senzill obtenir al conjunt del territori vots suficients per tenir representació. Però en canvi, a les circumscripcions parroquials, amb un sistema majoritari a una volta, pot premiar les agrupacions amb poques candidatures i en canvi castigar molt la pluralitat d’opcions. És a dir, és un sistema que porta a un bipartidisme, mentre que l’altre porta a un multipartidista. Això és una peculiaritat del sistema polític andorrà que el fa exigent. Crec que el senyor Bartumeu llegeix el sistema electoral en el seu conjunt i es veu amb forces de concórrer a les nacionals i obtenir representació de manera individual però, en canvi, no es veu amb forces de desbancar DA a les parroquials si no s’agrupen amb altres formacions. En aquest sentit, ha fet una proposta estratègicament impecable, perquè si llegeixes el sistema electoral, s’entén perfectament. Des del punt de vista de coherència ideològica ja és més discutible, tot i que l’intenta presentar com un tema de salvació nacional perquè DA ho està fent tan malament que d’aquí a un any pràcticament ja no quedarà país. El senyor Bartumeu ha estat governant pocs anys i molts a l’oposició i sempre que està a la minoria fa un discurs terriblement catastrofista per culpa dels que governen. Fa tants anys que fa aquest discurs que crec que la seva credibilitat ja queda una mica reduïda.

–De fet, Liberals d’Andorra ha deixat la porta oberta a fer llistes conjuntes amb altres forces però descartant rotundament DA. Com valora aquest no categòric per part dels liberals?
–Entenc que es volen desmarcar del partit que està governant, com sigui. És a dir, ells deuen considerar que hi ha un desgast de DA i es volen dirigir a la part de la població enfadada amb el partit que fa uns anys que governa. Això sempre passa i és legítim. Té un sentit que hi hagi aquest veto específic a fer aliances amb DA. Tot i que, permeti’m que digui, que quant a proximitat ideològica, jo en veig més entre DA i Liberals d’Andorra que no amb Bartumeu. Per tant, des del punt de vista de la coherència ideològica es veu més qüestionable aquest eventual pacte.

–Canviant de tema i ja per acabar. La comissió BPA segueix treballant. Van rebre la gravació entre Miquel i Barroso fa unes quantes setmanes. Quin és el planning a seguir a pocs dies que comenci el macro judici?
–Tenim l’àudio a disposició dels membres de la comissió però no hi ha hagut la reunió per analitzar-lo. Teníem també pendent una compareixença del ministre de Finances en el sí de la comissió especial per analitzar i acabar d’afinar les mesures normatives que cal implementar en matèria del sistema financer. Però no hem pogut celebrar-la perquè quan estava programada va ser quan el grup liberal va patir la fractura. Esperem que es pugui reprendre aviat. Hem de valorar quin és el calat del qual puguem escoltar amb la gravació i ho analitzarem políticament per saber si hi ha conseqüències o serveix per aclarir tot el procés de crisi que va patir BPA.