El director general del SAAS, Josep Maria Piqué, parla de la reforma sanitària i de les noves vies d’actuació que seguirà l’hospital. 

–En quin punt està la reforma sanitària?
–Està pendent la cartera de serveis i la revisió de les tarifes, però una part molt important de les coses que estaven planificades ja s’han fet. També hi ha pendent el reglament d’ordenació del sistema sanitari andorrà, que és on hi ha l’organització general, el metge referent, la forma de coordinar els nivells assistencials... Amb això tindríem tots els instruments per posar en marxa la maquinària. 

–Tots els canvis afectaran per igual als pacients o n’hi ha algun que tindrà més incidència?
–Tot forma part d’una reforma que té un objectiu principal: dotar de coordinació el sistema sanitari. Per tant, l’afectació serà en global. Passarem d’un sistema que estava basat en les decisions i les responsabilitats individuals a una responsabilitat institucional. I precisament, serà el SAAS, amb una estreta col·laboració amb la CASS, el responsable de garantir la coordinació entre els diferents estaments assistencials i la qualitat del sistema.  

–La reforma ajudarà a contenir la despesa sanitària?
–El principal objectiu és la coordinació. Perquè amb els temps que vénen (més malalties cròniques, envelliment de la població...), si no ens organitzem d’una manera coordinada, el sistema tindrà dificultats. Per tant, la reforma s’ha fet més en perspectiva de futur a nivell d’organització que per motius econòmics. Tot i això, si estem coordinats, tindrem instruments per fer allò que s’ha de fer de la millor manera possible i treure aquells elements que hi ha al sistema que estan fets de forma supèrflua, mal fets o repetitius i que contribueixin a encarir la factura de la sanitat. Però en tot cas, no estem aquí per reduir, sinó per fer que la corba de creixement sigui una mica més aplanada. 

–Què ha encarit tant el sistema?
–Quan analitzem el que es gasta Andorra en Salut (en comparació amb als països veïns) no s’està gastant res extraordinari, al contrari, estem en la banda mitja. Per tant, Andorra no ha de patir perquè s’estigui gastant una quantitat desmesurada o excessiva. Però és evident que en la sanitat d’Andorra hi ha alguns aspectes, des del punt de vista econòmic, que l’afavoreixen i altres que la perjudiquen. El que l’afavoreix és que la piràmide poblacional és bastant favorable, ja que és una població menys envellida que la dels països veïns. Per tant, l’envelliment té un cost. En aquest punt, Andorra és avantatjosa. El punt que té en desavantatge és que el fet de voler donar una sanitat el més resolutòria possible dins del país, fa que a vegades s’hagin de gastar diners en coses que un hospital –per 75.000 persones– a un altre territori no tindria, com una Unitat d’Intensius tant complerta, un sistema de rescats tan potent. 

–Quina és la despesa sanitària d’Andorra?
–El 8,1% del PIB, quan a Espanya és el nou. En xifres absolutes, estem al voltant d’uns 1.300 euros per habitant, quan Espanya està a 1.400 i França a 2.700-2.800. 

–La reforma arriba tard?
–A veure, és veritat que les coses com més aviat es fan, més aviat tens resultats. Però nosaltres estem aquí per ajudar i per procurar que els canvis serveixen per millorar, no som ningú per dir si arriba tard o no. 

–Ha comentat que un dels punts que estan pendents és la cartera de serveis, com avança?
–Ho està portant el ministeri, nosaltres com a SAAS, a partir del que aprovi el ministeri, veurem com hem de fer cada servei, qui l’ha de fer, etcètera. Però la decisió de si una prestació es paga o no serà de l’Executiu. Tot i això, crec que no hi haurà gaires novetats, la gran majoria de coses ja és el que es ve pagant des de sempre.

–Des d’altres entitats s’ha comentat que alguns serveis de la cartera actual estan antiquats. És cert?
–Això és el que s’ha d’analitzar, els tractaments s’han d’anar revaluant. El canvi de la medicina i la població fa que alguns tractaments ja no siguin adequats. Els serveis ha de ser una cosa viva, i és evident que hi haurà coses que es trauran o que es pagaran menys i altres que ara no hi són o que es pagaran millor. Però està clar que hi ha coses que mai s’hauran de fer aquí, perquè pel volum, procediments, etcètera, no justifiquen la inversió, ja no només en diners sinó també en recursos humans. Per exemple, nosaltres no podem tenir un neurocirurgià per cinc casos  que hi ha a l’any. Tot i això, una de les coses que volem fer és incrementar el grau de resolució de serveis dins d’Andorra. En aquest sentit, ja estem tramant una xarxa de col·laboracions amb els territoris veïns. 

–Si s’incrementen els serveis, s’haurà d’ampliar l’hospital?
–L’hospital, en general, està bé. De fet, estem tancant llits, perquè volem incrementar prestacions però no hospitalitzacions, les volem reduir, com fa la sanitat moderna de tot arreu. I per ara, l’hospital té capacitat per anar acollint nous tractaments o serveis. 

–També s’ha parlat d’implementar una taxa pels productes perjudicials per a la salut, com ho valora?
–És evident que la despesa en salut social està augmentant arreu del món, però si la fiscalitat andorrana o el que recapta ara el Govern serà o no suficient, això ja és un anàlisi que han de fer les institucions polítiques. En el cas que es digui que s’han de recaptar més diners, no hi ha molts més sistemes; o es posen impostos directes o indirectes o es toca el cofinançament. Jo personalment crec que el fet que el ciutadà participi una mica en la despesa sanitària és bo, en el sentit que quan les coses que són totalment gratis, sovint la gent els hi perd el valor. 

–Per tant, estaria a favor d’augmentar el copagament? 
–Només puc dir que a Andorra hi ha més coresponsabilitat del pacient que a Espanya. Al país veí només hi ha els medicaments i alguna cosa més, la resta pràcticament està finançat al 100%. A França sí que hi ha un sistema on hi ha més responsabilitat per part del malalt. Però jo considero qie aquesta és una part positiva del sistema, al igual que altres punts, com la lliure elecció de metges. 

–De fet, la lliure elecció de metges serà un punt clau de la reforma. 
–Hi haurà un canvi de mentalitat, perquè la sensació dels ciutadans andorrans de que poden escollir i poden anar allà on vulguin i que això els hi garanteix una sanitat de qualitat no és certa. A vegades pot ser que l’encertis, però també pot ser que no. I precisament, serà el metge referent qui evitarà que hi hagi duplicitat de proves o informes, perquè al cap i a la fi, qui surt perjudicat és al pacient, perquè hi ha proves que si és fan més d’una vegada en poc temps són perilloses. 

–Parla d’avenços i millores, com està el tema de la donació d’òrgans?
–Necessitaríem ajuda, però jo crec que es pot arribar a fer sense problemes. Andorra està en una posició on es beneficia del sistema extern, perquè els andorrans entren en llistes d’espera de fora i reben òrgans que no surten d’Andorra. Per tant, crec que perquè sigui just i equitatiu, ens hauríem d’incorporar en la xarxa perquè des d’aquí també es poguessin fer extraccions d’òrgans. 

–Es necessitarien instal·lacions noves?
–No, més que instal·lacions, professionals. Alguna extracció d’algun òrgan nosaltres sí que tindríem la capacitat de fer-la, però d’altres no. A més, el volum de donacions tampoc seria massa alta, per tant, no podríem tenir un grup extractor fix. 

–Tots els canvis que es preveuen també requereixen d’un pressupost més alt, de fet, de cara a l’any que ve el SAAS va demanar més diners. 
–Nosaltres vam presentar un pressupost bastant més alt i el Govern ens el va acabar retallant. Com a concepte global, hi ha moltes mancances que volem cobrir. Per exemple, hi ha estructures i equipaments que s’estan quedant obsolets. A més, la tendència és que cada cop puguem fer més coses. I clar, en el moment que fem més coses, el pressupost del SAAS anirà cap amunt. Tot i que aquest fet compensaria el pressupost d’altres entitat, perquè, per exemple, si el malalt es tracta al país, la CASS no haurà de pagar el servei a les institucions de fora. Per tant, és bo i desitjable que el pressupost del SAAs vagi cap amunt, i això no ha d’estranyar. De fet, puc afirmar que cada vegada presentarem un pressupost més alt.