Cels Piñol (Barcelona, 1970) és el creador de la saga de còmics Fanhunter (caçador de fans), basada en la història d’un villà que prohibeix tota expressió d’oci excepte el que a ell li agrada: la música sacra i les pel·lícules inspirades en Philip K. Dick. 

–És un gran admirador de Philip K. Dick? 
–Sí. La primera vegada que vaig entrar a la botiga de Barcelona d’Alejo Cuervo, que és un personatge real i és el propietari de la llibreria més gran d’Europa de ciència-ficció, vaig anar a comprar novel·les d’H.P. Lovecraft. L’Alejo em va dir: «Res de llegir coses d’adolescents. Has d’entrar en la fe de Philip K. Dick». Això em va donar la idea d’inspirar-me en ell com a villà. Sóc molt lector de Philip K. Dick des de llavors. 

–Com li va sorgir la idea de crear la saga Fanhunter?
–La idea va sorgir a finals dels  anys ’80, quan moltes organitzacions cristianes d’Europa estaven censurant còmics. Jo acabava de llegir Farenheit 451 i vaig voler fer una crítica a la censura. 

–Aquest any se celebra el 25è aniversari de l’aparició de Fanhunter: Dràcula. És un dels episodis que més ha atret els lectors. A què creu que es deu?
–Als primers números feia referències a còmics i  jocs de rol. Després em vaig adonar que els jugadors de jocs de taula i videojocs, els cinèfils o els melòmans tenim un bagatge cultural transversal. Així que en el de Dràcula vaig afegir també referències de cinema, de sèries i, sobretot, del meu gènere preferit, el terror. Vaig arribar a gent que potser abans no s’havia interessat per Fanhunter. 

–De publicar-se en format de Fanzine, a treballar amb Planeta DeAgostini i utilitzar tècniques d’acoloriment per ordinador. S’esperava aquest èxit al principi?
–No, ni molt menys. Va ser Planeta que em va captar i vaig veure que estava vivint el somni de qualsevol fan. Em van contractar com a redactor, articulista... El somni es va quintuplicar quan amb el temps vaig acabar editant els còmics i després Devir va comprar la marca Fanhunter, fa un any. Ara, a l’exposició que hi ha al Museu del Còmic de la Massana es veuen els primers jocs de cartes i de taula reeditats, cosa que no ha vist pràcticament ningú. 

–L’ambaixada espanyola a Bulgària li va cancel·lar una conferència per a estudiants de l’Acadèmia Nacional d’Art de Sofia, després de l’1 d’octubre. Com ho va afrontar? 
Tenia els bitllets d’avió i tot, però un setmana abans, l’Institut Cervantes va dir-me que no hi anés perquè des de l’ambaixada consideraven el meu Twitter massa republicà. Deien que faria declaracions en defensa a la independència de Catalunya, tot i que ningú em va preguntar si anava a parlar de políticia –que no ho anava a fer. Em van dir que no se la volien jugar. Textualment. 

–Continua sent activista polític? 
–Fa molt temps que estic ficat en política. Estic a favor de la república i milito a Demòcrates de Catalunya, el partit que es va crear de l’escissió d’Unió Democràtica de Catalunya.