Aporta seguretat i experiència a una plantilla de l’FC Andorra que ha baixat aquesta temporada significativament la franja d’edat. La figura del porter no sempre destaca, però té un paper bàsic per aconseguir les victòries. 
 
–Defensivament aquesta temporada l’equip continua estant molt bé...
–Es nota molt quan surts al camp. Som un equip molt sòlid. Al rival sempre li costa trobar espais perquè sabem defensar en situacions molts adverses. Costa sempre superar les nostres línies i quan es presenten situacions de perill en contra sabem mantenir les posicions.

–Per a qualsevol jugador tenir un porter que aporta seguretat en cas de necessitat és bàsic...
–És un treball d’equip. Si un no hi arriba a l’hora de defensar sap que té al costat un company que el cobrirà. I el porter és un més. Som persones i tenim errors, i el compromís i el sacrifici pel company que tens al costat està sempre per solventar qualsevol desajust. Aquest equip és així, sempre solidari entre nosaltres.

–És dels porters que parla al camp?
–Intento fer-ho molt. Quan començava a jugar cridava molt i a vegades em treia de polleguera, però ara ja amb l’edat que tinc el que intento és donar molta informació amb poques paraules. M’agrada fer-ho, em surt instintivament ajudar al company perquè tots anem a una. És part de la meva feina i m’agrada posar en tensió a la gent, sobretot en els córners i les faltes, que és on més es necessita. Entra dins de la meva feina com a porter.

–És fàcil que l’escoltin amb tota la tensió que hi ha al camp durant el partit?
–A vegades no i has de forçar la veu, perquè es fa complicat enmig d’una jugada i no poden estar pendents pel que dic. Quan hi ha una mica de pausa en el joc és un bon moment per fer-ho, i sempre intento donar tranquil·litat per no generar nerviosisme.

–Un porter té una visió privilegiada del que passa al camp...
–El porter ho té tot de cara i pots entendre millor el que està succeint al terreny de joc que no pas qualsevol altre jugador. Pots donar molta informació i et dona la possibilitat de manar i situar a l’equip en certs moments del partit per si qualsevol es despista. S’ha d’estar atent. Als nens que entreno a l’Enfaf els hi inculco això, que han de ser com un entrenador més i ajudar al posicionament i arreglar qualsevol desajust que observi.

–La figura del porter està suficientment valorada?
–Fa uns anys no ho estava prou, però ara amb tota la innovació del futbol això ha canviat i si que s’aprecia més. Jo m’hi sento, i més amb els companys que tinc, perquè a l’FC Andorra som com una família. Gaudeixo jugant com el primer dia. No em queden molts anys en actiu i intento sempre ajudar a qui tinc al costat.