MARTA CUDINACH Coordinadora Museu Carmen Thyssen Andorra
MARTA CUDINACH: «Al Museu Thyssen, la canalla és visitant VIP»
Formada en Publicitat i Relacions Públiques, va venir de Barcelona per enrolar-se en l’aventura d’endegar el Museu Carmen Thyssen Andorra. Marta Cudinach valora la feina en l’equipament cultural com un «estímul» i un «aprenentatge i creixement constant». / Per ESTHER JOVER MARTIN // Fotografia per EMILIO PRENAS
–Quanta gent treballa al Museu Thyssen?
–Som cinc persones polivalents, és a dir, que tothom fa totes les tasques. Jo ho coordino, però tots fem des de vendre entrades a explicar una audioguia, gestionar les xarxes socials, participar en la creació de la nova exposició... L’objectiu de l’equip és que el visitant se senti molt ben acollit i que connecti molt bé amb les obres. Així aconseguim que surti content i emocionat, i vulgui tornar. Intentem fidelitzar; fins i tot, hi ha gent que ha vingut més d’una vegada a veure l’exposició.
–Quina és la sensació que se’n duu la gent que visita el Museu Thyssen?
–Com que és un museu nou no saben ben bé què es trobaran, i la nostra missió és explicar-los que som un museu petit, els posem en context. Insistim molt que facin servir l’audioguia, perquè és una experiència que ajuda a aprofundir la connexió amb les obres. A la canalla també els donem una audioguia perquè així li dones importància com a visitant, i en té molta. Els infants s’apropen a les pantalles interactives, s’entretenen i aprenen.
–La gent surt satisfeta de l’experiència?
–Sí, el percentatge dels que no ho estan és molt baix. La majoria estan molt contents, compren el catàleg, continuen en contacte amb nosaltres. Aquesta és la nostra missió!
–Expliqui’ns alguna anècdota.
–En una visita guiada, mirant l’últim quadre, de Charles Bell, que reprodueix una màquina de paintball, una nena de 8 anys va veure que hi havia una diferència entre la màquina i l’obra. Després de passar-hi 5.000 persones per davant, la nena va dir: «Això està malament». Bell ho va fer expressament, els visitants ho han de buscar!
–La importància de portar canalla als museus!
–Per a nosaltres, infants i joves són VIP! Quan venen amb l’escola es porten molt bé, són curiosos, veuen detalls que els adults no han vist, ho expliquen a casa... Tot això omple de bona energia el museu.
–Com és treballar tot el dia rodejada de magnífiques obres d’art?
–Impressionant! És un privilegi. Quan estàs atabalada, entres a la sala i se’t passa. Ens hem mirat les obres hores, hores i hores, i sempre descobrim nous detalls. Molt gratificant.
–Amb quina peça d’Escenaris es queda?
–M’agraden molt els expressionistes alemanys, en concret, Comiat, de Max Beckmann, una obra amb molta força, gris i groga, que costa d’entrar, perquè és trista. Com més te la mires, més tendresa i potència hi trobes.
–Trobo a faltar dones... A Escenaris només n’hi ha una, els jugadors de billar d’Stepanova.
–Sí, i també m’encanta, per la seva força. I sí, a l’art falten dones, com en molts altres aspectes de la vida! H