El grup musical acaba d’arribar d’una gira de 15 dies de gira per una dotzena de països d’Europa que, per primer cop, han fet com a cap de cartell. Aviat tornaran a agafar les maletes i els instruments per pujar-se en els escenaris del festival de música Uk Tech Fest al Regne Unit i al  Line-Up d’Eslovènia que, enguany, tindrà com a plat fort Iron Maiden. / Per Núria Segura Insa

 

–Ja no talonejavem a ningú, érem cap de cartell. Hem jugat amb això i ens ha anat molt bé. Cada cop el grup està funcionant millor. En dues setmanes anem al Regne Unit a l’UK Tech Fest on també farem de cap de cartells en un dels escenaris. Ha estat una gran sorpresa. 

 

–Logísticament és molt difícil i, quan acabes de preparar-la, és com si ja haguessis tocat. 

 

–Vaig començar a tocar la guitarra quan tenia 12 anys. Era l’any 1992 i, en aquella època, els grups de la meva infància tocaven al Japó. I pensava que el dia que tingués un grup hi volia anar. Va costar molt, va ser un procés molt lent d’uns deu anys, però vam aconseguir-ho.

 

– Vam tocar dos dies seguits a Tòquio i vam omplir la sala els dos dies. No vaig poder parar de somriure en tot el concert, era el que havia somiat. Quan va acabar el primer concert, vaig anar al camerino, vaig deixar la guitarra, vaig anar on sortia el públic i li vaig donar les gràcies un per un a tots els assistents. 

 

–N’hi ha hagut molts. Vam tocar a Pequín davant de 5.000 persones i fa dos anys vam tocar en el mateix festival que Iron Maiden en el Resurrection Fest a Galícia. Després de tocar, els vam poder veure aquest grup que ens ha marcat tant des de la zona de músics. Hem complert molts somnis en tots aquests anys. 

 

–Aviat, farem la primera gira americana. Passarem per Nova York i Los Àngeles, que es preveu que serà el setembre de l’any que ve. 
 

–Segurament tocar la guitarra és l’únic que se’m dona bé i quan pujo a l’escenari em sento com a casa. A més, noto una alliberació molt gran. També em sento molt agraït pel públic, però, sobretot, pels meus companys.  El més gran que hi ha és mirar al teu costat dret o esquerra i veure que estan allà. 

 

–Per cada moment agradable, com tocar amb Iron Maiden, que sona molt bé i exitós. Hi ha una infinitat de moments de plorar, de patir i de no veure les coses i, si no tens la gent adequada al costat, és difícil.  

 

–Has de complir les teves perspectives com músic o artista, perquè pot ser frustrant si et compares amb un grup. Cada camí que escollis és el correcte. H