La Lurdes Viñolas i la Marta Sebastià porten tota la vida treballant com a informadores turístiques. La Lurdes, als seus 62 anys, ja en fa 37 que s’hi dedica i és la persona més veterana de totes les oficines d’informació del Principat. La Marta té 33 anys i ja en porta 15 des que va començar com a eventual als estius. Les dues han nascut a Sant Julià de Lòria, i el punt d’informació de la parròquia és també com casa seva.

–Per què van triar aquesta feina?
–La principal raó és perquè ens agrada el contacte amb la gent. És una feina ma-quíssima ja que fas conèixer el teu país.

–En què ha canviat l’ofici en aquests darrers anys?
–Sobretot en les reserves d’hotels. Abans se’n feien moltes més, estaves a l’oficina i sorties a altes hores perquè havies de buscar un hotel als turistes i ara gairebé tots venen amb la reserva feta.

–S’ha reduït la feina amb Internet?
–Alguna sí, però han augmentat altres feines. Ara venem moltes més coses també per Internet, com Caldea, Naturlandia...

–En què ha millorat?
–Sobretot en el lloc, l’oficina d’abans era molt petita i hi cabien poques persones. Ara aquí estem molt millor, nosaltres i els visitants. Però potser en ser més gran es fa tot una mica més fred del que era.

–Què és el millor d’aquesta feina?
–El contacte humà, amb la gent, això és fantàstic.

–I el pitjor?
–Treballem molt. Els horaris no s’acaben mai, com més festiu és, més treballem.

–Han canviat els horaris?
–Al començament no hi havia gairebé ni festes, ha canviat molt tot això.

–I els salaris?
–Ara està tot congelat, fa molts anys que no han canviat.

–I els turistes, han canviat?
–Són més exigents, però depèn molt de la persona. Però últimament demanen molt més natura.

–Els afecta el clima?
–Quan es fan visites es fan igualment, però potser es fan una mica més curtes si fa mal temps. Però als visitants, sí. Un dia van venir dos ciclistes que anaven a Naturlandia. Quan van pujar amb la bici feia molt bo i a la baixada es va posar a nevar. Van baixar caminant amb les bicis. Quan van arribar a l’oficina, estaven casi en estat d’hipotèrmia i els vam deixar una estufeta per entrar en calor.

–Coneixen molta gent aquí...
–L’oficina de turisme és un lloc, un espai, on es fan moltes amistats amb gent de tot el món. Sense conèixer-nos ens expliquen la seva vida i, fins i tot, a l’oficina hi ha alguns que han trobat la seva parella. La gent ens envia alguna postal, cartes, llibres del seu poble o, simplement, demanen d’un any per l’altre informació i coses per fer i/o visitar. Hi ha hagut molts turistes que s’han volgut fer fotos amb nosaltres.

–I es fan molts embolics amb els noms?
–Ens bategen el Tobotronc. Un dia va entrar un turista i ens diu: «Perdonin, el Troncobon, on està?». D’altres, Tobotronix, Troncomobil...

–I alguna confusió?
–Un dia hi havia un turista jubilat que buscava Andorra de Terol ja que havia quedat amb el gerent del banc a les tres de la tarda d’aquell divendres i es va presentar a les dues a l’oficina. I volia tant sí com no tenir la raó, ja que deia que no podia ser, ell havia seguit les instruccions del GPS i l’havia portat al lloc adequat. Al cap d’una hora d’estar parlant amb ell i de veure que no tenia raó, ens va dir: «Em podeu trucar a un hotel a veure si trobo una habitació per a avui?». Molta gent es confon d’una Andorra amb l’altra.

–Sempre teniu molta activitat?
–A la nostra oficina, en estar situada al centre del poble, ens hem trobat moltes vegades que hi ha gent que ens deixa objectes que es troben pel carrer i podríem dir que fem la funció d’oficina d’objectes perduts. També un dia, una senyora es va trencar la cama al carrer i la Creu Roja la va atendre a l’interior de l’oficina. Hi havia tota la gent mirant pels vidres fent  el tafaner, mentre nosaltres ateníem els turistes que venien.

–Recomanarien aquesta feina a un jove que ara comenci?
–Sí, els horaris i els festius són complicats, però el contacte amb la gent compensa i és molt maco, i la gent també ho és.