MANEL NIELL Biòleg
MANEL NIELL: «L’ús de les plantes s’ha substituït per altres medis»
Manel Niell és biòleg especialista en etnobotànica i ofereix diferents tallers amb el propòsit d’apropar aquest àmbit als ciutadans del país. La darrera activitat que ha realitzat ha estat un curs de remeis tradicionals en col·laboració amb el Cenma. / Per ESTEFANIA GRACIA
–En què consisteixen els cursos que realitza?
–El darrer que he fet, que va tenir lloc el cap de setmana passat, va consistir en fer una sortida de camp durant el matí i fer la part més d’explicació durant la tarda. Vam fer diferents tipus de preparats medicinals i de cocció, així com infusions, emulsions, etcètera.
–Quina diferencia hi ha entre tots aquests preparats?
–Les infusions potser són les més conegudes. Com molts saben, consisteix en fer bullir l’aigua i afegir-hi desprès la planta seca, mentre que la decocció seria agafar la planta i fer-la bullir amb l’aigua tot junt. Al estar bullint durant més temps, la planta també deixa anar més propietats o amb més quantitats. Per exemple, fem proves amb el te, el provem amb les dues metodologies. I la diferència és notable, perquè el grau d’amargor amb la decocció és molt més alt, també canvia el color. Si deixes el té en l’aigua bullint durant menys de tres minuts només es desprèn la teïna, però si ho deixes més temps hi ha altres components.
–Què més han fet en els tallers?
–Al llarg del darrer i altres tallers que hem fet, hem anat elaborant xarops naturals, olis per fer fregues, alcohol medicinal, etcètera, tot i que en alguns casos només hem començat el preparat i desprès cada participant ja segueix el procés a casa, perquè alguns requereixen molt de temps i es composen de diferents fases o elaboracions.
–Com van començar aquests tallers?
–Fa ja gairebé 10 anys vam començar a fer un estudi etnobotànic d’Andorra on preguntàvem a les persones grans del país quins eren els usos de les plantes. L’estudi se centrava sobretot en els usos medicinals, però també vam preguntar sobre els usos comercials o de consum propi. Aproximadament, vam recollir uns 24 usos. I a partir d’aquí, vam començar a fer els tallers. A més, a través de tot aquest recull de dades vam elaborar, juntament amb Antoni Agelet, el llibre Remeis i plantes d’ús tradicional del Pirineu. Tanmateix, vam elaborar una base de dades força important que recull tots aquests usos tradicionals d’Andorra i els voltants.
–Dels 24 usos, en persisteix algun?
–S’ha perdut molta informació, perquè la generació que emprava les plantes ha estat substituïda per altres que han tingut altres medis medicinals o d’alimentació. I és cert que aquests coneixements van desapareixent, per això intentem fer difusió d’aquestes pràctiques.
–Creu que acabaran desapareixent del tot?
–Del tot no. Hi ha remeis que avui en dia encara els coneix molta gent, com el xarop d’avet. Però hi ha plantes, com el plantatge (que es feia servir per relaxar el cansament de peus o dolors similars), que segurament s’aniran perdent. Crec que part d’aquestes pràctiques es perdran, però n’hi ha d’altres que es barrejaran amb diferents metodologies.
–L’objectiu és realitzar més tallers?
–Sí. De cara a aquest o el proper any anirem fent més tallers i anirem repetint també algunes temàtiques perquè puguin arribar a tots.