DAYANE HUERTA ATLETA
DAYANE HUERTA: «Aconseguir guanyar dues medalles és increïble»
Resident cubana de 25 anys, en fa tres i mig que viu a Andorra i va ser una de les protagonistes dels Jocs dels Petits Estats de San Marino, pujant en dues ocasions al podi. De petita va provar diferents esports, com el bàsquet i el vòlei, però l’atletisme és el que va aconseguir enganxar-la i amb el que ha obtingut els resultats més destacats. / Per JOAN JSOEP BLASCO
–Com va portar això d’estrenar-se en uns Jocs representant al país?
–Al principi vaig patir molts nervis, perquè volia que em sortissin molt bé les coses, i tenia neguit per aquest motiu.
–Els nervis li van marxar un cop va començar a córrer?
–Abans de començar la prova de 800, que era la primera en la que prenia part, estava realment molt nerviosa. Per l’estrena i perquè a la resta d’atletes no les coneixia. Quan participo en qualsevol altra prova o campionat, sí que conec a les rivals i saps com estan elles en comparació a tu, però aquí no tenia aquestes referències. Quan prens la sortida els nervis ja marxen i et centres en córrer i fer-ho bé. En els 1.500 ja va ser diferent, perquè ja havia competit.
–Sí que li van sortir bé les coses, amb dos bronzes...
–Aconseguir guanyar dues medalles és increïble, mai m’hagués imaginat tornar a de San Marino amb aquests dos bronzes. Assolir una fita així la primera vegada que participes en un esdeveniment d’aquest tipus, amb altres països, està molt bé. Estic molt satisfeta de la meva actuació.
–No només va aconseguir penjar-se els metalls, sinó que en la prova de 1.500 m va realitzar millor marca personal, que en una competició com aquesta no és gens fàcil obtenir...
–Té molt mèrit, perquè normalment en aquests campionats les carreres acostumen a ser tàctiques i fa que no puguis aconseguir bons temps.
–Sent la primera vegada que competia als Jocs, quin va ser el nivell amb què es va trobar?
–Quan prens part en competicions on hi estan representats diferents països sempre hi ha gent molt bona. Hi participen els millors de cada país i atletes amb marques destacades.
–Què li va semblar l’experiència de participar-hi?
–És increïble i un xut d’adrenalina per a entrenar més i assolir bons resultats aquesta temporada. Aquestes dues medalles em mostren que vaig pel bon camí.
–Un dels elements que sempre es destaca més és l’ambient que s’hi viu...
–És una gran vivència. Els dies que no competeixes vas a animar als andorrans dels altres esports. L’ambient és molt familiar i sempre ajuda que des de la graderia hi hagi algú donant-te suport.
–La participació a San Marino li ha significat una injecció d’ànim per encarar la temporada. Quins objectius s’ha posat?
–Els Campionats d’Espanya i Catalunya són les proves més importants que tinc. M’agradaria fer-hi un bon resultat i durant l’any millorar les meves marques als 800 i els 1.500. Crec que puc fer-ho, perquè m’estic esforçant molt.
–I a més llarg termini quines són les seves fites?
–Participar en uns Jocs Olímpics seria un somni, com a qualsevol esportista. També guanyar una medalla d’or als Jocs dels Petits Estats. Fer-ho a Andorra el 2021 seria molt gran i emocionant, davant els teus familiars i amics. H
–Com va portar això d’estrenar-se en uns Jocs representant al país?
–Al principi vaig patir molts nervis, perquè volia que em sortissin molt bé les coses, i tenia neguit per aquest motiu.
–Els nervis li van marxar un cop va començar a córrer?
–Abans de començar la prova de 800, que era la primera en la que prenia part, estava realment molt nerviosa. Per l’estrena i perquè a la resta d’atletes no les coneixia. Quan participo en qualsevol altra prova o campionat, sí que conec a les rivals i saps com estan elles en comparació a tu, però aquí no tenia aquestes referències. Quan prens la sortida els nervis ja marxen i et centres en córrer i fer-ho bé. En els 1.500 ja va ser diferent, perquè ja havia competit.
–Sí que li van sortir bé les coses, amb dos bronzes...
–Aconseguir guanyar dues medalles és increïble, mai m’hagués imaginat tornar a de San Marino amb aquests dos bronzes. Assolir una fita així la primera vegada que participes en un esdeveniment d’aquest tipus, amb altres països, està molt bé. Estic molt satisfeta de la meva actuació.
–No només va aconseguir penjar-se els metalls, sinó que en la prova de 1.500 m va realitzar millor marca personal, que en una competició com aquesta no és gens fàcil obtenir...
–Té molt mèrit, perquè normalment en aquests campionats les carreres acostumen a ser tàctiques i fa que no puguis aconseguir bons temps.
–Sent la primera vegada que competia als Jocs, quin va ser el nivell amb què es va trobar?
–Quan prens part en competicions on hi estan representats diferents països sempre hi ha gent molt bona. Hi participen els millors de cada país i atletes amb marques destacades.
–Què li va semblar l’experiència de participar-hi?
–És increïble i un xut d’adrenalina per a entrenar més i assolir bons resultats aquesta temporada. Aquestes dues medalles em mostren que vaig pel bon camí.
–Un dels elements que sempre es destaca més és l’ambient que s’hi viu...
–És una gran vivència. Els dies que no competeixes vas a animar als andorrans dels altres esports. L’ambient és molt familiar i sempre ajuda que des de la graderia hi hagi algú donant-te suport.
–La participació a San Marino li ha significat una injecció d’ànim per encarar la temporada. Quins objectius s’ha posat?
–Els Campionats d’Espanya i Catalunya són les proves més importants que tinc. M’agradaria fer-hi un bon resultat i durant l’any millorar les meves marques als 800 i els 1.500. Crec que puc fer-ho, perquè m’estic esforçant molt.
–I a més llarg termini quines són les seves fites?
–Participar en uns Jocs Olímpics seria un somni, com a qualsevol esportista. També guanyar una medalla d’or als Jocs dels Petits Estats. Fer-ho a Andorra el 2021 seria molt gran i emocionant, davant els teus familiars i amics. H