XAVIER ESCRIBANO Ànima del premi Carles Sabater
XAVIER ESCRIBANO: «Volem que el premi Carles Sabater sigui un gran actiu per al CCC»
Xavi Escribano és el secretari del BC MoraBanc Andorra i des de fa un any l’ànima del premi Carles Sabater de música que organitza el Centre de la Cultura Catalana (CCC) i que concedeix 2.000 euros al guanyador, més un concert al Cicle Colors de Música, d’Escaldes-Engordany, i 1.000 euros per al segon classificat. La 15a edició del certamen ja ha tancat inscripcions. / Per IVÁN MOURE
–Quantes cançons s’hi han presentat?
–Hi ha, aproximadament, uns 40 grups o solistes que han presentat les seves composicions a la present edició. Tenint en compte que les bases permeten fins a un total de tres cançons per cadascun dels que es presenten, superem el centenar. Aquest any el jurat té molta feina.
–Andorra té molta presència?
–No sabria dir-ne el número exacte, però tot i que és un premi conegut al Principat, els participants andorrans són una minoria.
–Quan i on es farà l’entrega de premis?
–No hi ha encara una data definida. Sí que puc dir que la intenció es poder fer l’entrega dels premis durant aquest estiu i serà a Escaldes-Engordany, durant el cicle musical que cada any programen el concert del guanyador.
–Quins requisits es demanen per a la composició de les cançons?
–El premi és obert a tots els intèrprets i estils musicals; l’únic que demanem de manera taxativa és que les lletres siguin en català.
–Vostè també forma part del jurat que decidirà els guanyadors. Algun altre andorrà a l’all?
–Som l’Oriol Vilella, el Lluís Cartes, dos grans amics i músics prou reconeguts, i jo, juntament amb els catalans Pol Cruells, Ramon Aragall i Antoni Tolmos.
–En quins criteris es basa el jurat a l’hora de valorar les cançons?
–El CCC sempre ha optat per deixar llibertat al jurat. Respectem que s’imposi el parer personal per decidir quines cançons són mereixedores del premi, sense marcar cap criteri més. La història ha demostrat que ha estat una bona manera de procedir.
–Com està de salut el premi Carles Sabater després de s’arribés a plantejar la possibilitat de fer-lo desaparèixer?
–És cert que a l’edició anterior, per problemes aliens al mateix CCC, vam tenir dificultats. Malgrat això, la voluntat de la junta era i és mantenir el premi com un dels nostres principals actius i per aquest motiu, es va optar per canviar el jurat, incorporant músics andorrans, fer el veredicte de l’anterior edició malgrat havia transcorregut força temps des de que s’havia convocat i donar un nou impuls al premi, amb bases actualitzades i una nova pàgina web.
Aquesta voluntat i el fet de prendre seriosament la tasca dels músics que van confiar en el CCC, durant l’anterior edició –que no va ser tan nombrosa–, al meu entendre, ha possibilitat que la present edició hagi estat un èxit de participació. És bo que la gent pensi en la propera. Nosaltres, des del CCC, ja estem mirant de millorar el premi.
–Quantes cançons s’hi han presentat?
–Hi ha, aproximadament, uns 40 grups o solistes que han presentat les seves composicions a la present edició. Tenint en compte que les bases permeten fins a un total de tres cançons per cadascun dels que es presenten, superem el centenar. Aquest any el jurat té molta feina.
–Andorra té molta presència?
–No sabria dir-ne el número exacte, però tot i que és un premi conegut al Principat, els participants andorrans són una minoria.
–Quan i on es farà l’entrega de premis?
–No hi ha encara una data definida. Sí que puc dir que la intenció es poder fer l’entrega dels premis durant aquest estiu i serà a Escaldes-Engordany, durant el cicle musical que cada any programen el concert del guanyador.
–Quins requisits es demanen per a la composició de les cançons?
–El premi és obert a tots els intèrprets i estils musicals; l’únic que demanem de manera taxativa és que les lletres siguin en català.
–Vostè també forma part del jurat que decidirà els guanyadors. Algun altre andorrà a l’all?
–Som l’Oriol Vilella, el Lluís Cartes, dos grans amics i músics prou reconeguts, i jo, juntament amb els catalans Pol Cruells, Ramon Aragall i Antoni Tolmos.
–En quins criteris es basa el jurat a l’hora de valorar les cançons?
–El CCC sempre ha optat per deixar llibertat al jurat. Respectem que s’imposi el parer personal per decidir quines cançons són mereixedores del premi, sense marcar cap criteri més. La història ha demostrat que ha estat una bona manera de procedir.
–Com està de salut el premi Carles Sabater després de s’arribés a plantejar la possibilitat de fer-lo desaparèixer?
–És cert que a l’edició anterior, per problemes aliens al mateix CCC, vam tenir dificultats. Malgrat això, la voluntat de la junta era i és mantenir el premi com un dels nostres principals actius i per aquest motiu, es va optar per canviar el jurat, incorporant músics andorrans, fer el veredicte de l’anterior edició malgrat havia transcorregut força temps des de que s’havia convocat i donar un nou impuls al premi, amb bases actualitzades i una nova pàgina web.
Aquesta voluntat i el fet de prendre seriosament la tasca dels músics que van confiar en el CCC, durant l’anterior edició –que no va ser tan nombrosa–, al meu entendre, ha possibilitat que la present edició hagi estat un èxit de participació. És bo que la gent pensi en la propera. Nosaltres, des del CCC, ja estem mirant de millorar el premi.