Natàlia Senmartí Escriptora
NATÀLIA SENMARTÍ: «La Mediterrània ha estat un intercanvi de gent»
Senmartí, nascuda al 1950 a Barcelona, fa més de 30 anys que resideix al Principat on va treballar com a professora d’art i cinema a l’Escola d’art del Comú d’Andorra la Vella fins que es va jubilar. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i té el títol de Publicitat, per l’Escola Llotja de Barcelona, també ha fet la il·lustració de llibres per a editorials d’Espanya i Andorra. / Per Núria Segura Insa
–Què ens explica a La Paz de Troya?
–Volia entrar dins del mite de l’Ilíada i l’Eneida, però introduint un personatge fictici dins dels fets de la guerra de Troia. El personatge està present amb una mirada diferent dels clàssics. En la novel·la intento entrar al mite des d’un altre punt de vista, sense rebutjar el mite que és intocable.
–I qui és el personatge fictici?
–És un fill fictici d’Aquil·les i germà de Neoptòlemeu. Aquest està present a la guerra de Troia i, per ell, que és un adolescent això és un trauma brutal perquè ho veu amb uns altres ulls, perquè ell no és un heroi i ho veu des d’un punt de vista crític.
–Llavors què passa?
–Té ganes de fugir i viatja fins a Creta, que és un altre mite de la Mediterrània perquè està la civilització minoica i troba un altre món per desenvolupar la seva vida, però no pot oblidar mai el que va experimentar a la guerra de Troia. Però llavors hi ha les invasions per mar i torna a fugir. És un viatger, sense voler-ho que busca trobar la pau i viure tranquil.
–Quan un pensa amb Troia, pensa amb la brutal batalla, es pot trobar la pau?
Això s’explica al final. Però sempre es pensa si és possible la pau i això és una cosa eterna i encara és vigent. Els mites són vigents.
–I encara existeix la guerra avui en dia?
–Sí, ara al Pròxim Orient, per exemple, però també a la Primera Guerra Mundial. Sempre ha estat al llarg de la història de la humanitat.
–És possible la pau o és una il·lusió?
–Ho deixo al final de la novel·la si és possible o no, però, pot ser, és si és possible somiar-la o tenir l’esperança de trobar-la.
– I els mites encara són presents?
–Sí, ens fascinen perquè tot i ser herois i estar per sobre de tot, no deixen de ser humans. Per això, són universals. A tota la cultura occidental hem begut d’aquests mites.
–Què és important del viatge?
–El que és important no és arribar a Ítica, si no el viatge. Ulisses tarda uns anys a arribar a casa i el que té gràcia és tot el que es troba en el camí, les experiències que viu com a persona a través del viatge.
–El viatge és per la Mediterrània, per què la importància d’aquest mar?
–La Mediterrània sempre ha estat com una mena de banyera on s’ha bellugat tothom: mesopotàmics, fenicis, grecs... Sempre ha estat un intercanvi de gent, que es mou en busca una millor vida, que per trobar-la sempre hi ha una sèrie d’entrebancs. Encara ho veiem avui en dia.
–La pau, el viatge, l’emigració són valors universals que segueixen en l’actualitat.
–L’ésser humà no ha canviat tant. Per què diem els mites? Per què són immutables? Perquè ens continuen parlant de l’ésser humà d’una manera vigent absolutament. No ha passat de moda.
–Sovint es diu que entre Grècia o Roma ja es va inventar tot...
–Van posar les bases. Van trencar el món, de l’antiguitat de Pèrsia o Egipte. Van fer un click històric per deslligar els raonaments i les explicacions de la religió per construir el que és la ciència i la filosofia.