PUBLICITAT

JORDI TORRES ARAUZ CÒNSOL D'ENCAMP

JORDI TORRES ARAUZ: «El diferencial de preu del tabac amb França no justifica el contraban»

El cònsol major d'Encamp, Jordi Torres, al seu despatx del comú.
El cònsol major d'Encamp, Jordi Torres, al seu despatx del comú.
A Encamp li ha tocat la grossa: és la parròquia que, finalment, acollirà l’heliport, tot i que el terreny escollit topa amb els interessos del veïnat d’Engolasters, que pertany a la parròquia veïna. Un altre front obert és el del Pas de la Casa, localitat que vol ser coneguda per l’oferta d’esquí i comerç, però tacada pels aldarulls nocturns i pel contraban de tabac. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–L’Administració es descentralitza i el Ministeri de Cultura vindrà a Encamp, a l’hotel Rosaleda.
–Amb l’anterior consolat ja ho vam estar batallant. Ens alegrem que vingui Cultura, perquè es generarà activitat al voltant de l’edifici. Com abans vingui, millor.

–I es tracta d’un edifici patrimonial.
–Sí, és un lloc clau! Un edifici emblemàtic, un dels més importants del nostre patrimoni, i és un encert que aculli Cultura.

–La parròquia no es queda curta amb patrimoni: tenen Radio Andorra i Sud Radio. A Radio Andorra, què hi prefereix? Museu o les instal·lacions de RTVA?
–Si podem triar, la ràdio i la televisió públiques, perquè l’activitat que genera és molt més elevada que la d’un museu. Ja ho hem dit, però no hi ha res tancat. I a Sud Ràdio hi va el Cramea.

–Bé, el seu ús depèn del Govern.
–Sí, per això sempre hem reclamat que es doni una utilitat als edificis emblemàtics que tenim a la parròquia. Estaven malaguanyats.

–A la recent anunciada candidatura a la Unesco hi ha també dos elements d’Encamp: Sant Romà de les Bons i la Torre dels Moros.
–La ministra [de Cultura, Olga Gelabert] ens en va informar a l’última reunió de cònsols, i encara és un projecte. La Unesco cada vegada és més exigent. Els comuns ho hem vist bé, i ara s’ha de treballar.

–El Govern també ha escollit la parròquia per instal·lar l’heliport, que anirà a la zona de Tresoles. Després de firmar el conveni, un grup de veïns s’ha mobilitzat en contra. Què els pot dir perquè estiguin tranquils?
–Quan es va començar a gestar la possibilitat d’ubicar l’heliport a Tresoles, que és una zona industrial dura, vam analitzar com podria afectar les zones residencials més pròximes, com la Cabeca. Els promotors no hi veuen cap problema, al contrari, creuen que revaloritzarà els terrenys. El nucli d’Encamp ens queda més lluny, tot i que veurem passar helicòpters, cosa que ja fem avui en dia. Sobrevolen a una alçada considerable, el destorb pel soroll és mínim. No hi hem vist inconvenient, però hem esperat els informes per conèixer les línies de vol i l’impacte acústic. Els primers informes van ser favorables i, per això, vam firmar el conveni de cessió del terreny. Falten alguns informes definitius, però si tots són favorables no hi veiem cap inconvenient.

–El ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres Falcó, ja ha tranquil·litzat la gent assegurant que no se sobrevolarà FEDA.
–Com als aeroports, les línies d’entrada i de sortida estan dissenyades per no afectar cap infraestructura.

–L’heliport va a Encamp, però qui s’ha mobilitzat més és el veïnat d’Engolasters. N’ha parlat amb la cònsol d’Escaldes, Trini Marín?
–Quan va sorgir la plataforma, Escaldes ens va preguntar i els vam dir que el ministre Torres havia vingut a ensenyar-nos els informes i els plànols. Els vaig suggerir que contactessin amb ell perquè anés a Escaldes a explicar-los tots els detalls, i és el que ha fet.

–Com beneficiarà la parròquia una infraestructura com aquesta?
–Bé, a l’hora de construir l’heliport es pagaran impostos de construcció, de comerç, etcètera.. Generarà activitat econòmica i recaptacions per al comú.

–No arribaran esquiadors a l’heliport per anar directes a pistes?
–El Govern fa temps que treballa per augmentar la qualitat dels turistes que ens visiten, i per aconseguir-ho necessitem aquest tipus d’infraestructures.

–Com són les relacions entre Saetde i el Comú d’Encamp?
–Quan vam arribar [al govern comunal] hi havia diversos plets a la Batllia, i en aquests quatre anys els hem resolt. Fa poc ha arribat la resolució de l’últim plet, sobre l’impost de radicació, i la sentència dona la raó a Saetde perquè la Batllia considera que l’impost estava mal aplicat.

–En quin punt es troba l’acord d’intencions entre Saetde i el comú?
–L’acord de voluntat es va firmar al final del mandat anterior, en què Saetde manifestava què pretenia: ampliar el domini esquiable, ampliar el termini, reducció de cànon... Per la seva part, el comú demanava inversions a l’estació i no a l’estranger, que es reactivés la zona del Pas de la Casa, revisar el conveni del Funicamp per obtenir una reducció del preu i embellir-ne el vestíbul... Ara ho estem analitzant. Saetde vol ampliar els terrenys cap a Concòrdia, i estem travats per si estan dins de la concessió o no. El comú sempre ha defensat que no. Ara el que hem demanat és que ens portin proves convincents abans de canviar d’opinió.

–Al Pas de la Casa hi ha un projecte d’embelliment. En quin punt està?
–S’han començat a licitar els concursos per a mobiliari urbà, com fanals, bancs, papereres, voravies... A veure si podem iniciar els projectes aquest any, sinó per a l’any que ve. La nostra voluntat és, amb el que ens queda de mandat, arranjar dos o tres trams importants del Pas de la Casa. També estem pendents de l’acord d’intencions amb Saetde, perquè a la zona enfront de pistes s’hi vol fer una estació d’autobusos. Si prospera, el comú està disposat a invertir-hi, i intentarem que el Govern també hi participi, però el projecte no depèn només de nosaltres.

–Ja que parlem del Pas de la Casa, des de fa anys, en l’època de més afluència d’esquiadors, hi ha aldarulls nocturns i la Policia ha d’intervenir. Què percep el comú d’aquest moviment nocturn?
–És un problema que se’ns repeteix cada hivern. Al final de temporada vam fer dues reunions: l’una, amb el sector d’oci nocturn; l’altra, amb els hotelers o responsables dels apartaments turístics. Els vam explicar els problemes de neteja i soroll que ens provoquen i vam dir que calia prendre mesures per minimitzar-ho. Entre tots vam aportar solucions, i ara crearem una taula de treball per analitzar la problemàtica dels aldarulls dels locals nocturns. En formaran part tots els sectors implicats: l’Associació de Comerciants del Pas de la Casa; representants dels locals d’oci, d’hotelers i d’apartaments turístics; el Comú d’Encamp, i el Ministeri d’Interior. Entre tots intentarem analitzar quines mesures prendre per minimitzar, o erradicar, aquests problemes per a la pròxima temporada.

–D’allotjaments turístics, al Pas, hi ha sobreoferta? A les valls centrals això perjudica la gent que busqui un habitatge de lloguer. Al Pas de la Casa costa trobar pis?
–Per ara no, es van fer pisos de lloguer reduït i de 70 habitatges en tenim arrendats la meitat.

–I la subhasta de l’edifici de la Solana, per quan?
–Ho estem analitzant, perquè sigui més atractiu i es pugui presentar la gent a la subhasta.

–Últimament s’ha parlat molt del contraban de tabac al Pas de la Casa, fins i tot, el ministre Espot va reconèixer-ne un augment i va anunciar més vigilància. Què li comenta el veïnat del Pas sobre aquest assumpte? Té por?
–Hem tingut queixes. Primer, per les persones que efectuen aquest tipus d’activitat i, segon, perquè s’han trobat vehicles que no s’aturaven quan un agent els ho indicava. Hi ha hagut corredisses, persecucions, i dins d’un nucli com el Pas és un perill per als vianants. Una vegada va passar a la zona de les escoles, quan la canalla estava a punt de sortir de classe. Vam instar Interior a què actués perquè cada vegada hi havia més actuacions similars. En poc temps, la Policia ha realitzat diverses detencions i, juntament amb l’Estat francès, les accions estan donant els seus fruits.

–Turisme vol convertir el Pas de la Casa en una zona d’outlet. Creu que pot revertir la tendència que el Pas sigui només un destí de compres de tabac i alcohol?
–La venda de tabac i alcohol sempre ha estat atractiva perquè el diferencial de preu amb França és molt important, però això no vol dir que hi hagi d’haver contrabandistes. Sempre n’hi ha hagut, però no tan exagerat com últimament. Quant a l’outlet, les comissions de treball del Pla estratègic del turisme de compres ho estan avaluant a partir dels dubtes exposats pels comerciants. Si la comissió ho veu bé, endavant, i si considera una altra orientació per al Pas, es canviarà. Els comerciants del Pas estan en aquestes comissions.

–L’organigrama del comú ja està dat i beneït?
–Ja està fet, es va publicar al BOPA, i ara estem regularitzant els eventuals. Primer traiem edictes interns, i si la plaça no es cobreix amb personal del comú, publiquem els edictes externs. Volem fer fixos uns 40 eventuals, el contracte dels quals s’han anat renovant. Sempre hi haurà eventuals perquè són necessaris, per exemple, els monitors d’estiu o el personal de les escoles bressol.

–Els comuns no volien fer un cos nacional d’educadors?
–No, el que hem acordat és un pla pedagògic nacional per a les escoles bressol. No hem valorat mancomunar el personal de guarderies, tot i que la llei ens ho permetria.

–Després de la polèmica per la seva activitat privada, què em pot dir de les incompatibilitats dels càrrecs públics, en aquest cas, dels cònsols majors? No existeix cap reglamentació.
–És un tema del qual ja n’he parlat prou, la meva opinió està més que dita.

–Però el debat està obert. N’han parlat a la reunió de cònsols, potser de fer un reglament?
–No, això depèn del Consell General. La potestat de regular les incompatibilitats és del Parlament, que és qui podria fer la llei.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT