ANDREU CLARET Periodista i escriptor
ANDREU CLARET: «El Pròxim Orient és un mercat molt important»
Fill d’una família d’exiliats republicans, Claret va néixer a l’Ax-les-Thermes el 1946. Al cap de poc temps, va anar a viure a Andorra. Bona part de la carrera com a periodista l’ha forjat a l’agència EFE on ha estat delegat a l’Àfrica subsahariana, Amèrica Central i Catalunya. Actualment és col·laborador d’El Periódico. També ha estat director de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i de la Fundació Anna Lindh, amb seu a Alexandria, on està ambientada la seva última novel·la: Venjança. Avui ofereix la conferència ‘Causes i conseqüències de la crisi del Pròxim Orient’ a l’una del migdia a l’Andorra Park Hotel. / Per NÚRIA SEGURA INSA
– En quina situació es troba el Pròxim Orient?
–Viu un moment de canvi i de transició. Durant molts anys no es movia res, manava l’statuo quo, i ara s’ha produït un període de canvis que serà molt llarg i durarà molts anys fins que no surti un nou equilibri. S’han trencat els equilibris que existien des de feia 70 anys.
– Quins equilibris hi ha ara?
–Aràbia Saudita feia el que volia en el món àrab i difonia una versió del Wahhabisme. Ara hi ha nous actors que estan intervenint com Iran i Rússia. Per contra, actors molt importants com els Estats Units i Europa estan de retirada. La Xina també serà un actor important perquè el gruix del petroli ara va cap a Àsia.
– Per què passa això?
–El Pròxim Orient i el món àrab no viu al marge del món. En aquests països hi ha molta gent jove que demana solucions i respostes. Miren Internet, veuen com viuen els altres llocs i volen més llibertat. Això ha provocat l’enrenou de les primaveres àrabs.
– I després de les primaveres?
–El balanç no és gaire positiu a excepció de Tunísia, que és l’únic país on s’ha estabilitzat una situació democràtica. Això no vol dir que les raons per les quals es van produir segueixen existint i les demandes de canvi se seguiran produint.
– Quin és el nou escenari que planteja això?
–És molt difícil. Serà un escenari més democràtic? En principi sí, però no podem aplicar els nostres criteris de democràcia. Les dictadures que hi ha en aquests països no podran seguir com si no passes res.
– I el paper d’Europa?
–Està perdent presència i credibilitat perquè no té una política exterior i de seguretat comuna. Això té conseqüències negatives amb termes de fluxos migratoris descontrolats o de terrorisme. Europa no pot mirar a una altra banda. Si no hi és, no pot determinar el futur d’aquesta regiós.
– Quina transcendència té per a Andorra?
–Amb Andorra no es pot establir una relació directa amb el Pròxim Orient, seria estrafolari, però, sobretot, és per les conseqüències que pot tenir a Europa. Andorra és un país europeu. L’economia i la política té molt a veure amb el que passa a França i Espanya.
– El Principat importa bona part del seu petroli, com afecta la situació en aquesta zona?
–Andorra necessita importar el gruix de l’energia que estableix, té l’interès que la situació s’estabilitzi perquè així es podrà fer càlculs i escenaris sobre el preu del petroli.
– Vostè ha estat convidat al país per l’Empresa Familiar Andorrana, és un bon moment per invertir al Pròxim Orient?
–És un mercat molt important de gairebé 400 milions de persones, contant, Turquia, Iran, Egipte. És una zona molt important perquè està entre Orient i Occident. Els països del Golf són països amb una gran grau de creixement i és un lloc on hi ha moltes oportunitats de negoci. Ara, la recomanació pels empresaris és que analitzin bé la situació d’on volen invertir. Iran és un lloc amb molt potencial. Turquia ho ha estat des de fa molt de temps, però ara viu un moment d’incertesa. Egipte té una relativa estabilitat econòmica, però com a drets humans va fatal.